Escrit per al silenci

Tàpies 1978

"No sé si m’estimaves: t’estimava 

i això era tot, i això era prou, i els dies 

obraven per a mi racons tendríssims. 

T’estimava amb les hores i amb el somni, 

i et cantava, i passaves, i abril queia, 

i et sabia ma carn meravellada. 

Sí, t’estimava lentament i sorda. 

Com s’estimen les coses marcescibles. 

Com s'aprèn l’idioma de l’absència."

 

Joan Fuster, Escrit per al silenci, 5 (1978)