Quartetes

Macke 1914

I

El torn de la vida en quatre dies m’ha passat

com l’aigua pel torrent o el vent per la prada.

Però hi ha dos dies que mai no em preocuparan,

el dia que ja ha passat i el dia que ha d’arribar.

IX

Si el que hi ha al món no és sinó vent a les mans,

i si el que hi ha és incomplet i defectuós,

pensa que tot el que veus al món no existeix,

imagina que allò que no existeix es troba al nostre món.

X

Encara que és ben ferma l’arrel de la teva permanència

i sobre el teu cos la vida és com un vestit flonjo i lleuger,

a la tenda del cos, que és com un lloc de repòs per a tu,

vigila de no aturar-t’hi massa estona, que té els vents febles.

XIV

N’arriben alguns i n’hi ha uns altres que se’ls enduen,

i no hi ha ningú a qui n’expliquin el secret.

A nosaltres, del destí, només ens en mostren una cosa:

la nostra vida és una copa que uns altres es beuen.

XX

Si deixes que la teva ànima vagaregi per aquest món,

no li permetis que visqui si no és amb alegria.

Vigila, perquè el resultat del tracte amb el món

és una vida així, i passarà el que hagi de passar.

LXIX

Alguns només pensen en sectes i religions,

i altres vacil·len entre el dubte i la certesa.

I de sobte apareix una veu que crida d’amagat:

“Oh ignorants, el camí no és ni aquest ni aquell!”

LXXXVI

Beure vi i viure feliç és la meva norma,

i fugir de la blasfèmia i del rés és la meva religió.

Vaig preguntar a la núvia del destí: "¿Quin és el teu dot?"

Em digué: "El meu dot és el teu cor pur i joiós".

CIII

Alguns diuen que el paradís, amb les hurís, és agradable,

però jo dic que el suc de la vinya encara ho és més.

Pren el que pots abastar, oblida’t del que et prometen,

que el so del timbal només és agradable de lluny.

CXVIII

Beu vi, que del cor s’endú desmesura i mancança,

i s’emporta del pensament les setanta-dues sectes.

No t’abstinguis del vi, perquè gràcies a ell,

amb cada glop que en beguis, de mil defectes et neteges.

CXXVIII

Si vols beure vi, beu-ne acompanyat dels savis,

o beu-ne alegre amb una jove de llavis vermells.

No en beguis gaire, no en facis ostentació,

beu-ne poquet, sovint, però beu-te’l d’estranquis!

CXXXII

Khayyam, si estàs embriac de vi, alegra’t.

Si jeus amb una jove bella com la tulipa, alegra’t.

Com que el nostre destí en aquest món és deixar d’existir,

tu pensa que no existeixes, i si existeixes, alegra’t.

CXXXIV

No vull res més que aquell vi rogenc que embriaga,

un llibre de poemes, felicitat i un crostó de pa.

I llavors tu i jo jaient junts en aquella ombra...

Serà molt millor això que l’imperi d’un soldà.

Algunes Quartetes d'Omar Khayyam (Nishapur -Khorasan, a l’actual Iran- c. 1048 - 1131)

(traducció del persa d’Àlex Queraltó Bartrés, Martorell, Adesiara, 2010)

Rubaiat

Klee 1914

Vaig enviar mon ànima vers el llunyà Invisible

les lletres d'altra Vida per tal que em confegís,

i, a poc a poc, a mi va retornar passible,

dient: "Jo sóc mon propi Infern i Paradís".

En l'escola i l'església el cristià, el jueu i el moro

tenen por de les penes eternes de l'Infern;

mes jo, que he penetrat el Pensament Etern,

no tinc por de l'Etern: tan solament l'adoro.

No tinc prou valor ni ciència

per anar enllà de l'ençà,

ni tinc prou intel·ligència

per viure sens pensar.

Del fons de la taverna un cant joiós sortí

que deia: "No deixem en el got ni una glànima.

Bevem de pressa, amics, abans que el fer Destí

es xarrupi d'un glop el vi de nostra ànima.

L'Alcorà és un llibre sagrat que es pot llegir

sols a glops. Glops per glops, més valen els de vi.

El que diu "No beveu" és un verset de broma,

perquè estava begut quan l'escrigué Mahoma.

Jo t'adoro, gran Déu, quan mon cavall galopa

sobre l'herba florida; jo t'adoro, oh Diví!,

molt més que en oracions, en l'escuma del vi

que canta tes lloances desbordant de la copa.

Bevem, amor, bevem: tot a l'oblit convida!

Jo, que he pensat en tot, en dos jorns de la vida

ni mai he volgut creure ni jamai he pensat,

que són: el que ha de vindre i aquell que ja ha passat.

Beure i fruir és ma vida. Tan lluny de l'heretgia

com de la religió, tranquil buido el meu got.

En casar-me amb la vida vaig dir: "Què em dus per dot",

i ella digué: "Mon dot és la teva alegria".

El jorn que hauré deixat ma vestidura externa;

el jorn que es parlarà de mi com una faula,

feu del meu fang un got, doneu-me a la taverna,

i veureu com reneixo quan l'empleneu a taula.

Sota terra, segons la llegenda, hi ha un brau

que la sosté amb les banyes. Relluents com set brases,

hi ha un ramat de set bous en l'aire llis i blau.

Bous a dalt, bous a baix, i al mig un ramat d'ases.

Vols ser sufí com jo? Vols ésser igual a mi?

Pren un granet d'haixix o beu tan sols un men

de vi; mes si tens por de l'eternal turment,

si ets musulmà, atipa't de pedres del camí.

I ben tranquils a l'ombra dels arbres, mon aimia,

amb una àmfora plena, un llibre de poesia,

un pa i una cançó que em cantis, ten per cert

que serà Paradís el que era bans desert.

Feliç aquell qui té en sa mansió tranquil.la

una bella que l'ama amb tendre i dolç afany,

que veu la perspectiva d'una nit... com un any,

i que no es preocupa del seu cos fet d'argila.

Escolta el meu consell. No el diguis a ningú.

"Suporta els sofriments i no busquis remei

enmig de tes desgràcies, no et mudis per un rei,

ni cerquis un amic perquè sofreixi amb tu."

Un cop morts són iguals el ric i el pobre;

se pot perdre un tresor... com una agulla;

sols és ric verament el que bé obra

i es dóna... com la rosa que s'esfulla.

Un niu per aixopluc, un tros de pa, una flor

per a flairar; no ser ni massa fort ni feble;

no creure ni manar, no ser esclau ni senyor,

i no tenir jamai ni mestre ni deixeble.

Si un estrany t'aprecia, tracta'l com un parent;

si un parent et traeix, tracta'l com un estrany;

si el veí cura, pensa que és un verí... excel.lent,

i si l'antídot mata, llença'l, perquè és un dany.

Sé el que l'ésser i el res tenen d'apariència;

sé el fons de tota idea noble, baixa, enlairada.

Que s'esfondri en el res tota eixa imbècil ciència

si he trobat re millor que una ànima embriagada.

Acosta els llavis teus als llavis de la tassa;

beu vi, si en tens; frueix, perquè la vida passa.

Val més repenedir-se d'haver begut massa,

que ser vell, tenir set i sentir la mà lassa.

Sacerdots, savis i vells,

i en general tot ascètic,

et declararan herètic

si no ets un ase com ells.

Sóc embriac, idòlatra, infidel! No hi fa res

el que em diuen els altres. Cada colla de tres

té una opinió de mi i a mi m'importa poc

el que pensen els altres, perquè sóc... el que sóc.

Fins els savis més pregons

per llur ciència han pouat

al pou de la veritat,

ni arribaran mai al fons.

Mes tots han estat prou febles

per no dir-ho a llurs deixebles

i han xerrat dintre les aules,

donant com a veritats faules.

Omar Khayyam (Nishapur, Pèrsia, 1048-1131), Rubaiat.

(traducció de Ramon Vives, Sant Jordi de ses Salines, Res Publica edicions, 2001)

Terrissers

 

"Abans d'ahir vaig passar per un taller de terrissers
que transformaven sense parar la terra en art;
no ho veuran els cecs, però jo vaig veure molt clara
l'argila del meu pare modelada als seus palmells."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 69 (d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Renaixença

"Buscar la pau en aquest món és una bogeria.
Creure en el repòs etern, també.
Després de mort, breu serà el teu son:
renaixeràs en la gespa que tots trepitgen
o en la flor que el sol marceix."

Rubaiyat atribuïda a Omar Khayyam (1048-1131)

El cel i l'infern

"Més enllà dels límits de la Terra,
més enllà del límit Infinit,
jo cercava el Cel i l’Infern.
Però una veu severa em va advertir:
"El Cel i l’Infern són en tu.""

Rubaiyat atribuïda a Omar Khayyam (1048-1131)

Només és vent

 

"Escolta, abocadora: els que ja han marxat,

amb orgull reposen adormits a la terra.

Saquí! Vine a veure vi i escolta aquesta veritat:

tot el que van dir només és vent, saquí!"

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 13 (d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Saquí és la persona que serveix el vi.

Sufí de taberna

 

"Segueix només el camí del sufí de taberna,
tu busca només el vi, la cançó i l'amant;
a la palma, la copa, a l'espatlla, l'àmfora,
estimada, beu vi, no parlis més del compte."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 96 (d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Aquesta és la traducció al català que en fa Àlex Queraltó Bartrés (Adesiara, 2010):

"Segueix només el camí del dervix de taverna.
No cerquis més que el vi, la música dolça i l’amant;
amb la copa de vi a les mans, i a l’espatlla el càntir,
beu vi, estimada, i no pronunciïs paraules vanes."

Novetats

"Vaig trobar a la taberna un vell mestre
i li vaig demanar novetats dels que ja han marxat;
em va dir: beu vi; molts com nosaltres
han marxat, i cap no ha tornat mai."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 48 (d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Impassible

 

"Acontenta't amb estar sota el cel, impassible;
si el món en el que estàs és un desastre, beu vi;
ja que de la pols vens i en pols acabaràs,
imagina't ja sota, no damunt la terra."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 131 (d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Gaudir de l'instant

"No deixis que el demà et preocupi, amic,

gaudim d'aquest instant que és la vida; demà,

quan deixem aquest vell estatge, iguals

serem que els que van marxar fa set mil anys."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 130 (d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Imatge fictícia

"Vas preguntar què era aquesta imatge fictícia;
si vols que ho expliqui, molt llarga és la seva veritat:
aquesta imatge va sorgir del mar, per després,

al fons del mateix mar, tornar a enfonsar-se."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 42 (d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Haurem de marxar

 

"Ni que la teva vida sigui feliç al costat de la teva estimada
i gaudeixis de tots els plaers del món,
el cert és que al final hauràs de marxar:

tot haurà estat un somni, que haurà durat tota la teva vida."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 20 (d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Lliurar-se al destí

"Que n'és de falsa la veritat del món, cor meu!

Que sovint que t'humilia aquest patiment sense fi!

Lliura't al destí i suporta el dolor;

per tu va avançar la ploma; no farà marxa enrere."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 32 (d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Fang de cendres i vi

 

"Quan em mori, escampeu les meves cendres per terra,
que a la gent el meu estat li serveixi de lliçó;

amareu aquesta terra de les meves restes amb vi

i feu amb aquest fang la tapadora d'una àmfora."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 78 (d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Olor de vi

 

"El dia que em mori renteu-me bé amb vi
i reseu lletanies del vi en enterrar-me;
per trobar-me el dia de la resurrecció
busqueu-me entre la terra de l'entrada de la taberna."

"Beuré tant de vi que aquesta olor meva de vi

brollarà de la terra quan estigui sota terra;

si s'apropa a la meva tomba algú mig borratxo,

amb l'olor del meu vi s'emborratxarà a fons."

"Quan em clavi de genolls als peus de la mort

i d'arrel m'arranquin l'esperança i la vida,

compte!, que amb el meu fang fabriquin una àmfora

i així, amb l'olor del vi, renaixeré un instant."

"Tothom està al corrent, saquí, de la meva tristesa,

el vi m'ha entrompat i m'ha fet desbordar;

tot i els cabells blancs, el teu vi m'ha deixat alegre,

torna el meu vell cor a la primavera."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 79, 80, 82 i 97 (totes d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Paradís desert

 

"Que amants i borratxos aniran als inferns,
no pot ser veritat, creure-s'ho és impossible;
si van als inferns amants i borratxos,
el paradís quedarà desert i despoblat."

"No sé res de res de si el que em va formar

em farà habitar després paradisos o inferns;

una copa, una beutat i un llaüt en un prat

és tot el que vull; per a tu el paradís."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyats 87 i 92 (ambdues d'atribució dubtosa) de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Patiment

"Si alguna cosa regala el cel és només la tristesa,
i no dóna mai res sense prendre per igual;

si els que encara no han vingut veiessin com patim

per culpa del destí, no vindrien mai."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 28 de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Temors i esperances

 

"Cor meu, ningú no ha vist paradisos ni inferns;
cor meu, saps si algú ha tornat de l'altre món?
Temors i esperances ens els provoca quelcom
del qual no es veu, cor meu, més que el nom."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 91 de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Error

 

"Com que no serà eterna la nostra estada en el món,
és un gran error viure sense vi i sense amant;
què importa si ha tingut principi l'univers?
què hi fa, si me'n vaig, l'antiguitat del món?"

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 93 de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)

Resurrecció

 

"El dia que arrenquin l'arbre de la meva vida
i es separin les unes de les altres les meves partícules,
si algú amb el meu fang fabrica una àmfora,
que l'omplin de vi i ressuscitaré."

Omar Khayyam (1048-1131)

Rubaiyat 81 de l'edició de Sadeq Hedayat (1934), traduïda al castellà per Zara Behnam i Jesús Munárriz (Hiperión 1993)