Imatges per al silenci XXXI

Vallotton 1919

"El silenci permet assolir grans alçades."

(tuit d'en Rai de 25.11.2024)

Imatges per al silenci XXX

Van Gogh 1889

"El silenci es pot donar enmig del moviment."

(tuit d'en Rai de 21.11.2024)

Preciosa senzillesa

John Singer Sargent 1878

La senzillesa pot ser preciosa quan la veu un artista. Així va pintar John Singer Sargent l'escala del seu estudi a Capri el 1878, quan tenia 22 anys.

Imatges per al silenci XXIX

Braque 1908

Braque 1908

Braque 1908

"El silenci pot ser càlid."

(tuit d'en Rai de 13.11.2024)

Imatges per al silenci XXVIII

Fra Angelico 1450

El silenci pot ser enormement receptiu.

Rilke sobre Fra Angelico

Fra Angelico 1430

"Fra Angelico és la perfecta antítesi de Sandro Botticelli. És tímid com el principi de la primavera i com ell, crèdul. Sigui quan pinta Mares de Déu o quan agafa com a tema les llegendes d'un sant (Cosme i Damià, a l'Accademia de Florència), és sempre la seva pròpia humilitat que ell confessa amb paraules tremoloses. Tot i ser un arribat a darrera hora, ha conservat els gestos primitiu, la frescor dels seus sentiments i la seva devoció il·limitada. Va fer falta la secreta protecció dels murs del Convent de Sant Marc per tal que aquest art pogués descloure's, florir i marcir-se amb una puresa tan oblidada, sense deixar res més darrere seu que un record de matinada de maig en el cor d'alguns mestres que van anar més enllà en fer-se grans, portats per la set de viure, d'aquesta sorprenent felicitat."

Rainer Maria Rilke, Diari florentí (1898, el primer dels seus Diaris de joventut)

Fra Angelico 1440

Fra Angelico 1440

Fra Angelico 1440

Imatges per al silenci XXVII

Mondrian 1914

Les formes poden evocar silenci.

Schiele: Arbres II

Schiele 1911

Schiele 1912

Schiele 1912

Rilke sobre Botticelli

Botticelli 1467

"A les pintures de Botticelli el misteri no es dissimula en una profunda i pesant foscor. S'ha revelat, clar i sobirà, a un ésser. Però l'ésser en qui tremola encara la felicitat d'aquesta revelació és massa primitiu i desarmat per a repercutir de la manera que sigui la profunditat de la confidència. Sent en ell una riquesa incommensurable; però, si en vol fer do, no pot separar de la seva ànima cap mena de rastre. Roman pobre, perquè no pot iniciar ningú en el secret dels seus tresors; i sol, perquè no aconsegueix establir un pont entre ell i els altres. Aquests éssers travessen doncs el món sense tocar-lo, tenint en ells estels muts dels que no poden parlar amb ningú. Aquesta és la seva tristesa. Tenen també una angoixa: d'arribar a malfiar ells mateixos d'aquests estels, si estan condemnats a restar per sempre els únics a creure en llur esclat i en llur bondat: aquesta és la seva angoixa. No sense que els il·lumini tot i això l'íntima possessió d'aquesta claredat solitària que podria assegurar la seva felicitat si fossin més valents i sense compassió.

Heus aquí la inquietud de la seva Venus, la por de la seva Primavera, la dolçor cansada de les seves Mares de Déu.

Totes aquestes Mares de Déu experimenten com una falta l'ésser intactes. No poden oblidar que van infantar sense dolor, com van concebre sense flama. Es diria que tenen vergonya de no haver arrancat per elles mateixes el somriure de la salvació, d'haver estat mares sense el coratge de les mares. Que el seu fruit els hi hagués caigut als braços, aquests nostàlgics braços de joveneta en els que pesa com un do immerescut. De fet, elles només porten una càrrega: el pressentiment que l'infant patirà perquè elles no han patit, sagnarà perquè elles no han sagnat, morirà perquè elles no han mort. Aquest retret enterboleix la llum del seu cel, i la lluïssor dels ciris hi sembla inquieta i tèrbola. Hi ha moments on el fast del seu llarg regnat desperta un somriure en els seus llavis. Llavors, la mirada entelada per les llàgrimes hi harmonitza estranyament. Però, després d'aquest breu eclipsi del sofriment que els hi sembla una felicitat, l'incomprensible maduresa de la seva primavera les espanta; i en els seus cels buits de tota esperança, elles somnien una alegria d'estiu, cremant i plena d'un fervor més terrenal.

I, així com la dona cansada es penedeix del miracle pel que li ha fet no viure de miraculós i deplora la seva impotència a treure d'ella mateixa l'estiu que ella sent en germen en el seu cos madur, la Venus té por de no aconseguir mai fer do de la bellesa que ella aporta als que en tenen set; i la Primavera tremola, perquè ha de fer callar el seu esclat suprem i la seva més profunda santedat."

Rainer Maria Rilke, Diari florentí (1898, el primer dels seus Diaris de joventut)

Botticelli 1470

Botticelli 1477

Botticelli 1483

Botticelli 1484

Botticelli 1482

Imatges per al silenci XXVI

Malevitx 1911

"El silenci requereix atenció."

(tuit d'en Rai de 17.09.2024)

Schiele: Arbres I

Schiele 1909

Schiele 1911

Schiele 1912

Schiele 1912

Imatges per al silenci XXV

Van der Weyden 1455

El silenci es pot manifestar en la severitat.

David: dames de la Revolució

David 1792

 

David 1799

David 1800

Imatges per al silenci XXIV

Bellini 1485

"El silenci va lligat a la innocència."

(tuit d'en Rai de 05.11.2024)

Hammershoi: Raig de llum amb senyora

Maria i el llibre

Costa 1525

Perquè a moltes imatges de l'Anunciació a Maria, esposa d'un fuster, dona de poble, hi apareix un llibre? Sigui a les seves mans, a un faristol, a un moble proper, el llibre és allà.

Sembla ser que aquesta tradició iconogràfica, pròpia d'occident (la tradició oriental situava a Maria sigui anant a buscar aigua al pou, sigui filant), i fonamentada en consideracions dels pares de l'Església, assenyala que en el moment de l'Anunciació (irrupció de la Paraula) Maria estava llegint, meditant les prediccions d'Isaïes sobre la concepció d'una verge.

Al seu dens i fascinant llibre "Resposta a Job" (1952), Carl Gustav Jung fa la següent consideració, que pot ser una explicació complementària d'aquesta presència del llibre:

"Maria, la verge, és escollida per a vas immaculat del Déu futur que ha de nàixer. L'autonomia i independència de Maria davant del baró són accentuades per la seva virginitat substancial. Maria és una “filla de Déu”, que, com es farà constar més tard dogmàticament, fou distingida des del principi amb el privilegi de la concepció immaculada, i alliberada així de la taca del pecat original. És evident, doncs, la seva pertinença al status ante lapsum. Això significa que s'introdueix un nou principi. El diví caràcter immaculat del seu estat evidencia que no només porta la imago Dei amb una puresa no minvada, sinó que, a més, com a esposa de Déu, és encarnació del seu prototip, la Saviesa. El seu amor per l'home, posat expressament de relleu en els documents antics, fa sospitar que Yahveh es va deixar determinar per la Saviesa en aspectes essencials d'aquesta la seva novíssima creació. Maria, la “beneïda entre les dones”, és protectora i intercessora en favor de tots els humans, que són pecadors. Com la Saviesa, Maria és una mediatrix, que condueix vers Déu, i assegura d'aquesta manera als humans la immortalitat. La seva assumptio és el model de la resurrecció corporal de l'ésser humà. Com a esposa de Déu i reina del cel, Maria ocupa el lloc de la Saviesa de l'Antic Testament."

A continuació hi ha una extensa col·lecció de pintures, ordenades cronològicament, on Maria apareix amb el llibre:

Duccio 1311

Duccio 1311

Simone Martini 1330

Simone Martini 1333

Daddi 1335

Simone Martini 1337

Ambroggio Lorenzetti 1344

Gaddi 1345

Bartolo di Fredi 1383

Maestro della Madonna Strauss 1390

Melchior Broederlam 1399

Campin 1419

Campin 1425

Campin 1425

Gentile da Fabriano 1425

Masolino 1430

Bicci di Lorenzo 1430

Fra Angelico 1431

Van Eyck 1432

Fra Angelico 1432

Fra Angelico 1433

Bicci di Lorenzo 1434

Van der Weyden 1434

Van Eyck 1434

Witz 1440

Fra Angelico 1440

Filippo Lippi 1440

Filippo Lippi 1440

Filippo Lippi 1440

Filippo Lippi 1443

Petrus Christus 1444

Bellini 1444

Maître d'Aix 1444

Bouts 1445

Filppo Lippi 1445

Filippo Lippi 1450

Filippo Lippi 1450

Pesellino 1450

Petrus Christus 1452

Petrus Christus 1452

Fra Angelico 1455

Van der Weyden 1455

Gozzoli 1455

Piero della Francesca 1466

Bartolomeo Caporali 1468

Memling 1470

Antonello da Messina 1473

Memling 1475

Leonardo da Vinci 1475

Antonello da Messina 1477

Lorenzo di Credi 1485

Memling 1489

Botticelli 1489

Botticelli 1492

Cima da Conegliano 1495

Raffaello 1503

Carpaccio 1504

Sarto 1513

Grünewald 1515

Lotto 1534

Heemskerck 1546

Beccafumi 1546

Tiziano 1559

El Greco 1576

El Greco 1600

Zurbarán 1638

Francesco Albani 1645

Murillo 1655