Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bellesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bellesa. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de febrer del 2024

Wagensberg sobre la bellesa






Alguns aforismes de Jorge Wagensberg sobre la bellesa:


 - La bellesa és un estat de la ment suggerit per una harmonia en l'espai o un ritme en el temps.

- No hi ha bellesa sense regles i, sobretot, no hi ha nova bellesa sense regles a trencar.

- Per crear una bellesa subtil sempre es pot provar amb trencar subtilment una simetria.

- La simetria inútil de la destral bifaç de l'Homo erectus és la primera evidència d'una necessitat estètica.

- La bellesa comença en el que s'esperava, en el que ja percebut, conegut o intuït, d'aquí l'atractiu irresistible d'una bellesa improbable.

- Els patrons originals de la bellesa són a l'escenari de la nostra evolució ancestral: la natura.

- En la carrera cap a la humanitat, primer va ser el bell i el lleig, després la veritat i la falsedat i, finalment, el bo i el dolent.

- La bellesa és un símptoma que tot va bé, un indici que la incertesa no és una amenaça.

- L'artista no ha de buscar la bellesa, però es felicita quan la troba.

- La bellesa s'assembla a la veritat, no existeix en versió absoluta, només en la seva versió vigent.

- El cor necessita sang, els pulmons aire, la boca saliva, els músculs moviment, el cervell canvi i la ment bellesa.

- La bellesa està en l'inici i en la fi de tot procés creatiu: en l'inici com a estímul i en la fi com a recompensa.

- La proporció àuria (la meitat de la suma d'un més l'arrel quadrada de cinc) és una referència de bellesa a mig camí entre l'infinitament prim (proporció infinita) i el perfectament quadrat (proporció unitat).

- La proporció àuria és una rara referència cultural que la naturalesa s'avé a freqüentar, curiosament.




diumenge, 29 d’octubre del 2023

Degustació de la bellesa



Uglow 2000


"La degustació de la bellesa ens fa créixer en humanitat. Ens obre les portes de territoris meravellosos. Relativitza les empremtes del dolor. Equilibra les hores amargues i les rutines laborals. Es pot compartir o gaudir-ne en moments de solitud. La bellesa entra pels nostres sentits i penetra els espais més íntims. Funciona amb independència del cost econòmic perquè és, sobre tot, una qualitat de la nostra percepció sensual. La bellesa funciona amb codis molt diferenciats. La pintura i l'escultura contemporànies ens fan descobrir la dimensió de bellesa representada en formes i objectes inesperats, aparentment lletjos. Les persones ben educades estèticament gaudiran molt amb una bellesa redescoberta a casa seva, amb l'expressió d'un rostre humà envellit, amb la inventiva d'uns grafits murals, amb l'erotisme magnètic d'una nuesa, amb una conversa ben raonada."


Fèlix Martí Notes d'una tardor 2021-2022, p. 139



dilluns, 23 de maig del 2022

Corbí: La bellesa és veritat i la veritat és bellesa



Kirchner 1914


“La bellesa és veritat i la veritat és bellesa. La bellesa és expressió sense dualitat de la dimensió absoluta. Per tant la bellesa és la dimensió absoluta, la veritat.

Aquest fet implica que la veritat no és una formulació, ni és possible formular-la, però sí expressar-la o, millor dit, intentar expressar-la. Aquesta coincidència ens porta a advertir que la veritat té els caràcters de la bellesa. Quins són aquests caràcters?

La bellesa i la veritat, que no és formulació, només es poden sentir en el fons, són un sentir en el fons.

La veritat, com la bellesa, és directa, sense reserves, és potent, és amable, acollidora, sense retrets.

La veritat, com la bellesa, sempre és diferent i sempre la mateixa en les seves diverses expressions quan totes dues estan apuntant a la dimensió absoluta.

La veritat no sotmet, només sedueix, com la bellesa.

Així són la veritat i la bellesa, perquè així és la dimensió absoluta. Tant l'una com l'altra pacifiquen, perquè alliberen de la submissió a l'ego. Desplacen del paquet de desitjos/temors, a la gratuïtat.

La bellesa mostra que la veritat no és una cosa abstracta, sinó una cosa sensible, perceptible.

La veritat, com la bellesa, no provoca temors ni submissions, sinó confiança, llibertat i goig.

La bellesa mostra que la veritat com a imposició i submissió és assumpte de la necessitat i pretensions dels projectes axiològics col·lectius, no és la naturalesa de la veritat. Quan la veritat es manifesta com a exclusiva és per necessitat dels projectes axiològics col·lectius, aquesta no és la seva naturalesa.

La veritat, que no és una formulació, es pot presentar en diverses formes que totes expressen la unitat d'aquesta veritat.

La veritat, com la bellesa, ha servit a les creences i als senyorius, però no és ni creences, ni senyoriu. La veritat, com la bellesa, és lliure de creences i de senyoriu.

La bellesa convenç per si mateixa i crea certesa sense ajut de res, ni de ningú. La veritat es comporta de la mateixa manera. La bellesa és enemiga de la imposició, encara que hagi servit al poder. La veritat també és enemiga de la imposició, encara que de vegades hagi servit al poder.

La bellesa és la veritat perquè totes dues pretenen al·ludir, proclamar, el mateix: la dimensió absoluta.

La veritat és l'única que expressa l'ésser de la bellesa.

Els qui comprenen el misteri dels mons, que és la veritat, comprenen la bellesa sense límits en cada expressió.

Els qui senten a fons la bellesa, senten a fons la veritat.

La bellesa és tota ella vertadera, com la veritat és tota ella bella. La bellesa és veritat i la veritat és bella.

La bellesa testifica la veritat i la veritat garanteix la bellesa.

La bellesa i la veritat manifesten que tot és unitat, ho proclamen.

Totes dues es diuen en formes, però totes dues estan lliures de tota submissió a formes.

És impossible que una bellesa que sigui real no sigui vertadera. I és impossible que una veritat que sigui real, tant si és formulació, com si és apuntament a allò no formulable, no sigui bella.

La cerca de la veritat, com la cerca de la bellesa, són dures. L'oposició a aquestes cerques i la seva defensa davant d'aquesta oposició, poden endurir l'esperit.

La contínua baralla amb si mateix per aconseguir-les i defensar-les també pot endurir l'esperit. Aquesta duresa d'esperit és un error que cal procurar corregir, perquè la tendresa és el que correspon a la veritat i la bellesa.

Que aconsegueixi la tendresa de la veritat i de la bellesa al final dels meus dies!"


Marià Corbí

(Butlletí CETR, març de 2022)



dissabte, 16 de gener del 2021

Cristianisme i bellesa

 

Rouault 1920

"L'experiència cristiana sempre ha suscitat, per viure, una expressió que és de l'ordre de la bellesa, a través de la litúrgia, el cant, l'espai religiós. Més o menys segons les diverses tradicions cristianes, però ho ha fet sempre.

Encara que de cap manera la bellesa no condueix a Déu, els qui són creients poden fer de la bellesa una experiència que s'integra en llur reflexió teològica."


Jean-Pierre Jossua a El renovellament del llenguatge religiós a partir de la literatura dins de Qüestions de Vida Cristiana n. 130, febrer de 1986, p. 108



dilluns, 9 de novembre del 2020

Bellesa en el no vivent






"De tots els grans valors mitjançant els quals el nostre esperit atorga significació a l'existència, només la bellesa es realitza en el no vivent."


Georg Simmel Rembrandt (1916)




dissabte, 15 de desembre del 2018

Art i bellesa



Balthus 1936


"No sé altra definició d'art que dir que consisteix a celebrar, cantar, dur a terme la bellesa."


Balthus a Mémoires de Balthus: recueillies par Alain Vircondelet, Monaco 2001




dimarts, 2 d’octubre del 2018

Bellesa, veritat, bondat



Botticelli 1481


"La bellesa no es pot separar dels dos altres atributs de l'ésser: la veritat -l'adequació amb la realitat- i la bondat -la relació amb l'alteritat. (...) Aquesta tríada forma part de l'Ésser essencial, i tot impuls pel que és bell requereix viure en veritat i en bondat per arribar a Ell."


Xavier Melloni a El Desig essencial, Fragmenta Editorial (2009)



dimecres, 25 de juliol del 2018

Efectes benèfics




Gainsborough 1750


"L'ésser humà busca envoltar-se de bellesa perquè en sent els efectes benèfics."


Xavier Melloni El Desig essencial, Fragmenta Editorial (2009)




dimecres, 18 de juliol del 2018

Difícil aprenentatge



Gauguin 1902


"Per ascendir per la bellesa de les formes cap a la Bellesa sense forma que s'identifica amb la Veritat i amb el Bé cal un difícil aprenentatge en què ètica, estètica i espiritualitat han de treballar plegades en la transformació de les pulsions primàries."


Xavier Melloni El Desig essencial, Fragmenta Editorial (2009)




dimecres, 11 de juliol del 2018

Obertura




Rothko 1968


"La bellesa està relacionada amb alguna cosa més que amb el que és plaent, ens agrada o ens fa gaudir. Suscita una obertura afectiva i cognitiva que eixampla les fronteres del jo ordinari, tant corporal com psíquic, cap a horitzons de major profunditat i infinitud."


Xavier Melloni El Desig essencial, Fragmenta Editorial (2009)




diumenge, 11 de juny del 2017

Bellesa




Goya 1798


"La bellesa té el poder de fer-nos sortir de nosaltres mateixos tant com l'amor."


Xavier Melloni a El Desig essencial, Fragmenta Editorial (2009)




dimecres, 25 de gener del 2017

Corbí: Bellesa i veritat



Cézanne 1895


“Només qui s'interessa profundament per la realitat i es gira vers ella amb tota l'atenció i tot l'amor, pot veure la bellesa. Per poder-se interessar incondicionalment per la realitat, cal mirar oblidant-se de sí mateix. Si quan m'aproximo a la realitat espero treure'n algun profit, ja sigui econòmic, de prestigi o satisfacció personal, algun profit pel que fa als sentiments o les emocions fortes, o bé en relació amb la realització personal o de la mena que sigui, vol dir que jo estic pel mig i amago la realitat. Si entre la realitat i jo, interposo els meus interessos, siguin quins siguin, no arribo a la realitat mateixa sinó a la idea que el meu interès s'ha fet d'ella. Si hi ha els meus interessos pel mig, la realitat no em pot parlar perquè jo li forço a dir, no el que ella és, sinó el que el meu interès li demana. Per això, l'artista s'aproxima a la realitat com si no fos un ésser necessitat, amb despreniment, sense buscar res, sense exigir-li res, independent, com si no necessités res del que la realitat li pugui oferir. Aquesta actitud despresa, distanciada de sí mateix, independent, sense que res propi s'escoli per entremig, és la condició bàsica per a que l'interès per la realitat sigui una autèntica atenció i amor per les coses mateixes. Però no és possible interessar-se i estimar les coses mateixes, tal com es manifesten i tal com són, si no s'ha après a callar per dins de tal manera que ni els meus interessos ni les meves interpretacions, ni els meus valors ni els meus hàbits, s'interposin entre el meu cor i la meva ment i el pur parlar de les coses. Quan res s'interposa entre l'ull, el cor i les coses que s'observen, aleshores és quan es pot produir el fenomen del pur parlar de les coses; un parlar que és com una revelació de bellesa i de veritat. Aquesta revelació no es pot descriure amb conceptes, només pot ser apuntada, senyalada, insinuada amb formes. Formes que s'allunyen de les interpretacions i que condueixen vers l'interior del silenci, on el comprendre, el percebre i el sentir s'aproximen més i més a alguna cosa indicible que absorbeix les facultats en el seu misteri, com un forat negre. Quan succeeix això no queda res que no sigui absorbit pel silenci.”


De la presentació de Marià Corbí a una exposició de Lluís Valls



dimarts, 6 de maig del 2014

Freud i la bellesa



Léger 1927


"Podem passar a estudiar l'interessant cas que considera que la felicitat en la vida resideix en el gaudi de la bellesa, tant si ho és per mitjà dels nostres sentits com pel nostre raciocini; de la bellesa de les formes i els moviments humans, dels objectes naturals, dels panorames, de les creacions artístiques i fins i tot científiques. Com a objectiu de la vida, aquesta actitud estètica no ofereix gaire protecció davant l'amenaça del sofriment, però permet donar en gran mesura certa compensació. El gaudi de la bellesa produeix un tipus de sensació particular, dolçament embriagador. La bellesa no té una utilitat molt evident; la necessitat d'ella per a finalitats culturals no és manifesta i, tot i això, la civilització no podria prescindir d'ella."


Sigmund Freud a El malestar en la civilització (1929)