Himne al sol

Chagall 1971

"T'aixeques preciós en l'horitzó del cel,

sol vivent que vius des de l'origen.

Has omplerta tots els països amb la teva bellesa.

Hets bonic, gran, brillant,

t'eleves per damunt de tots els països.

Els teus raigs besen els països,

fins als confins de la teva creació.

Tu que ets Ra, els sotmets tots sencers,

els lligues amb el teu amor.

Ets lluny, però els teus raigs són sobre la terra;

ets sobre els rostres dels humans,

i no es coneixen les teves arribades.

Quan reposes a occident, sota l'horitzó,

la terra és dins d'una ombra

semblant a la de la mort.

Els humans dormen en les seves cases,

els seus caps estan coberts, els seus narius bloquejats,

cap ull en veu un altre.

Es podrien robar als que dormen tots els seus bens

que han posat sota els seus caps

sense que se'n donessin compte.

Tots els lleons surten dels seus caus

i tota bèstia verinosa es posa a mossegar.

Tot és fosc,

la terra és en silenci,

aquell que ha fet els éssers és dins del seu horitzó, en repòs.

A l'alba resplendeixes a l'horitzó.

Tu il·lumines, tu, el sol.

En el dia, foragites la foscor,

quan dones els teus raigs;

els Dos Països es desperten en festa,

els humans s'aixequen sobre els seus peus,

els seus braços s'aixequen per adorar la teva sortida

després d'haver rentat el seu cos i haver-se vestit.

Després cadascú se'n va a la seva feina.

Tota la terra fa la seva obra.

Tot bestiar està content amb el seu menjar.

Els arbres i les plantes verdegen,

i els ocells s'envolen dels seus nius:

les seves ales s'obren, adorant la teva ànima.

Tots els cabirols salten damunt les seves peülles,

tot el que vola i bat les seves ales viu,

quan tu resplendeixes per a ells.

Els vaixells pugen i baixen pel riu.

Tot camí s'obre perquè tu apareixes.

Els peixos en el riu salten davant el teu rostre,

els teus raigs penetren fins el fons del mar.

Tu desenvolupes el germen al si de les dones

i fas créixer la llavor dels homes,

tenint cura del fill al si de la seva mare,

i calmant-lo per tal que no plori;

com una dida,

dones al que crees l'alè que l'anima,

per mantenir-lo en vida, en el si de la seva mare.

Quan l'infant surt del si,

el dia del seu naixement,

tu li obres la boca

i proveeixes les seves necessitats.

El pollet que és dins l'ou parla dins de la closca,

ja que tu li dones l'alè a l'interior,

per fer-lo viure. Tu el fas perfecte:

tu li has donat dins de l'ou el poder de trencar-lo;

surt de l'ou per cridar tant com pot,

i, des de que surt, camina sobre les seves potes.

Que en són de nombroses les teves obres,

misterioses als nostres ulls!

Només Déu, tu que no tens semblants,

has creat la terra segons el teu cor,

quan estaves sol:

els humans, totes les bèsties domèstiques i salvatges,

tot el que hi ha a la terra

i camina sobre els seus peus;

tot el que hi ha al cel

i vola amb les seves ales.

Els països estrangers, Síria i Núbia,

i la terra d'Egipte.

Has posat tots els humans al seu lloc

i proveeixes les seves necessitats.

A cadascú el seu aliment i el seu temps de vida.

Les seves llengües són diverses en les paraules,

els seus caràcters difereixen

i el seu color de pell també,

ja que tu, dispensador, has diferenciat els pobles.

Has diferenciat les contrades.

Crees el Nil dels inferns

i el fas surgir segons la teva voluntat

per amor, per tal que visquin els habitants,

ja que tu els has fet per a tu,

el seu Senyor; a causa de la teva sol·licitud.

O amo de tots els països,

tu resplendeixes per a ells,

sol del dia, gran en poder,

terror dels països llunyans.

Tots els països més llunyans, tu els fas viure;

els hi has donat un Nil en el cel,

per tal que caigui sobre ells,

que bati els turons amb els seus ruixats,

com el gran mar,

i que regui els seus camps entre les viles.

Que en són de grans els teus designis, oh Senyor de l'eternitat!

El Nil celestial és per als estrangers

i per a les criatures de tots els països

que caminen sobre les seves potes.

Però el Nil que ve dels inferns

flueix per a l'Egipte.

Els teus raigs nodreixen els camps:

tu resplendeixes i ells viuen,

abunden per a tu.

Tu has creat les estacions

per tal de mantenir en vida tot el que has creat.

L'hivern per a refrescar-los,

la calor a l'estiu.

Tu has fet el cel llunyà

per tal de resplendir-hi i de mirar

tot el que has creat.

Només tu resplendeixes

sota els teus aspectes de sol vivent.

Que només treguis el cap

i que estiguis al màxim del teu esclat,

tan si ets lluny com si t'apropes,

has creat milions de formes només teves,

ciutats i viles, els camps,

els camins i els rius.

Tots els ulls et contemplen al seu davant,

quan tu ets el sol del dia, allà dalt, oh Senyor!

Tu ets al meu cor;

ningú més et coneix,

excepte el teu fill Akhenaton.

Tu li has donat la saviesa, segons els teus designis.

Els éssers de la terra es formen sota la teva mà,

tal com tu els has volgut.

Tu resplendeixes i ells viuen;

tu te'n vas a dormir i ells moren.

Tu ets la durada de la vida per tu mateix;

tots viuen de tu.

I els ulls contemplen la teva bellesa

fins que te'n vas a dormir.

I tota feina s'acaba

quan te'n vas a dormir a l'occident.

Els éssers que has creat després de la terra,

els has fet créixer per al teu fill, sortit de la teva carn,

el rei dels Dos Egiptes,

que viu de Veritat, 

la durada del qual és gran,

i per la seva gran esposa reial, que ell estima,

la mestressa dels Dos Països, Nefertiti,

vivent i florint

per sempre sens fi."

Himne atribuït al faraó Amenhotep IV (o Amenofis IV, en versió hel·lènica), que regnà a Egipte de 1350 a 1335 aC. Es canvià el nom per Akhenaton i instaurà l'únic període monoteista de la història d'Egipte, on es venerà com a únic déu Aton (o Atèn), simbolitzat pel sol.

Sense vergonya

Clyfford Still 1936

"Gran Esperit que ets dins el vent, escolta'm:

deixa'm caminar en la bellesa de l'alba

i de les rogenques postes de sol;

fes que les meves mans només matin

el que és necessari per viure.

Fes que no sigui mai superior als meus germans

i que sàpiga, quan toqui,

combatre coratjosament, fins i tot contra mi mateix...

Per tal que pugui, a la posta de sol,

cavalcar vers tu, a les immenses praderies,

sense vergonya."

Pregària dels nadius nord-americans iroquesos

(recollida per P. Studiati Berni a la revista Vie del Mondo, juliol de 1966)

Petició

Clyfford Still 1954

"Esperit dels segles, llum de la vida,

què podem dir que no se sàpiga ja?

Què podem demanar que no vingui sense demanar-ho?

I, tot i això, parlem: per dir, per preguntar, per pregar.

Parlaríem els nostres triomfs, per ofegar els crits de les nostres derrotes;

parlaríem el nostre amor, per calmar la por de no ser estimats;

i parlaríem de les nostres vides, com si visquéssim per sempre.

Demanaríem saviesa i ens conformarem amb el coratge de fer el que hem de fer;

demanaríem alegria i estarem agraïts per la capacitat de plorar;

i demanaríem la presència contínua dels altres, i ens conformarem amb records i somnis.

Així parlem; i així demanem; i així preguem:

donant gràcies pel que ha estat, acceptant el que és,

i anhelant amb esperança i determinació el que serà.

Amén."

L. Annie Foerster a For Praying Out Loud: Interfaith Prayers for Public Occasions (2003)

Text original:

"Spirit of ages, light of life,

what can we tell that is not already known?

What can we ask for that will not come without the asking?

And, still we speak - to tell, to ask, to pray.

We would tell of our triumphs, in order to drown out the shouts of our defeats;

we would tell of our love, in order to still the fear that we are unloved;

and we would tell of our lives, as if to live forever.

We would ask for wisdom, and will settle for the courage to do what we must;

we would ask for joy, and will be grateful for the ability to cry;

and we would ask for one another's continued presence,

and will be content with  memories and dreams.

Thus we tell; and thus we ask; and thus we pray:

giving thanks for what has been, accepting what is,

and yearning with hope and determination for what will be.

Amen."

Onada feixista

Dix 1926

"Inconscientment, creia que Catalunya era diferent i no ens arribaria l'onada feixista. Pel que sembla, estava ben equivocat.

Desolació, decepció, incomoditat, impotència, desorientació, por, tristesa, preocupació."

(tuit d'en Rai de 08.10.2026)

Publico tuits des del desembre de 2012. N'he publicat una mica més d'un miler. Tinc uns 400 seguidors, xifra molt modesta. Els meus tuits acostumen a rebre entre 100 i 200 lectures, i entre un i cinc o sis "m'agrada"; alguns són objecte d'una o dues republicacions. Publico perquè em plau l'esforç de síntesi que suposa, no per la projecció que pugui assolir.

Però el tuit que encapçala aquest escrit ha estat una sorprenent excepció, amb 8.800 lectures, 200 "m'agrada", 25 republicacions i 135 comentaris, la major part en contra. Perquè es produeix una cosa així i com opera, no ho sé. Potser el fet de rebre alguns comentaris molt desfavorables fa que gent favorable es vegi impulsada a un "m'agrada" o a una republicació.

El que ha cridat força l'atenció sembla ser l'ús del concepte "onada feixista". Potser hauria hagut de dir "tsunami feixista", vista la seva capacitat destructiva. Però la clau sembla ser l'ús del terme "feixista". És encertat o inapropiat? Alguns fan servir el terme ultradreta, altres com Antoni Puigverd en el seu article de 12 d'octubre de 2026 a La Vanguardia fan servir el de populisme nacionalista. Hi ha el risc, però, que aquesta terminologia més suau serveixi per blanquejar aquests moviments, cosa més aviat inconvenient; cedir davant de la seva agressivitat o l'amplitud de suport que puguin assolir no sembla gaire oportú.

És encertat utilitzar el terme "feixista" per fer-hi referència? És cert que aquests moviments no s'autoproclamen feixistes, ni lloen Mussolini, ni van amb camisa negra, ni saluden aixecant el braç. No ataquen explícitament la democràcia, si més no ara com ara. Deuen considerar que amb això ja n'hi ha prou per poder excloure el terme "feixista" a l'hora de designar-los. Quan se'ls hi aplica, semblen ofesos i reaccionen agressivament; no sé si és perquè se senten posats en evidència mentre miren d'ocultar aquesta naturalesa dels seus moviments.

Si em sembla que se'ls hi pot aplicar aquest qualificatiu no és, doncs, per aquests aspectes formals, visibles, sinó com a mínim per: 1) el simplisme de les seves anàlisis, 2) per la seva manca de preocupació per la democràcia i 3) per la seva manera de fer, manifestada en la seva manera d'expressar-se: violència verbal, capacitat d'insult, agressivitat. Aquestes tres característiques em sembla que es corresponen amb el que en podem dir feixisme. I segur que hi ha anàlisis més riques al respecte.

Recullo a continuació alguns dels comentaris rebuts al meu tuit del 8 d'octubre, per si permeten il·lustrar el que acabo de dir. Estan una mica endreçats. La majoria arriben de comptes amb pseudònim. He corregit l'ortografia d'alguns.

- "T'ho pregunto sense filtres: tu ets imbècil o idiota? No veus lo que està passant a Catalunya amb l'allau de immigrants d'Àfrica?" 

- "Tu ets idiota integral!"

- "Ajo y agua, emigra."

- "Ho tens fàcil, marxa. Ningú et trobarà a faltar." 

- "A fotre el camp."

- "Tómate un trankimazin y se te pasa."

- "Amb la cervesa de cada matí, un valium!!"

- "Clar, sobre tot si t’empasses totes les etiquetes que l’statu quo va penjant. Purga’t, a veure si millores."

- "Passerell."

- "Ves al psicòleg, floreta, allí t'atendrà la feixismoansietat."

- "La foto de la bio defineix l'edat mental que tens."

- "Anàlisi de nen de 4rt de la ESO"

- "Molt be Raimon. Deixa de tenir 12 anys."

- "Lo teu diria que és infantilisme."

- "T'ha faltat posar "ignorància"."

- "Parles de la teva esquerra, feixista i panislàmica, oi minyonet?"

- "Inconscientment creies que es podia voler destruir un país i diluir la seva gent sense que hi hagués cap mena de reacció. Que la gent encara n’estaria agraïda. Certament ets un inconscient…"

- "Calla, feixista espanyolista de merda."

- "O sigui, 800.000 persones en 3 anys, a un país de 6 milions a tu, pixafluixa, et sembla normal i et sembla ser tolerant i bona persona. A mi em sembla que ets un traïdor i un covard que permet la desaparició del que han construït els teus avantpassats. No és feixisme."

- "Ni t'imagines com els catalans hem hagut de patir la plaga d'imbècils durant tants anys que parleu d'onada feixista."

- "L'onada feixista es distingeix fàcilment; són la gent que titlla de feixistes els altres."

- "Onada feixista? A quina realitat paral·lela vius?"

- "Desinfatilitza't. Dir onada feixista és: demagògic, reduccionista, dogmàtic, banalitzador, inconscient, ignorant, infantil i de subnormal perdut."

- "L’onada feixista fa anys que la tenim instal·lada a Cat. PSOE, cup, er, colaus, comuns, vox, PP… El que passa és que els woke islamistes sou tan curts que només veieu la palla a l’ull aliè i no la biga en el vostre. Ara el que ens arriba és el sentit comú, el seny i ordre."

- "Sort que AC traurà els feixistes de la Generalitat"

-  "Dir que AC és feixisme o extrema dreta és el mateix que dir que un submarí és un peix."

- "Està ple de feixistes des de fa molt temps, AC ens els traurà de sobre."

- "El q no pensàvem era q tindríem una onada d’immigració arrolladora q devastaria l’educació, la sanitat, l'accés a l’habitatge, la llengua, etc. Els partits tradicionals respaldats per gent com tu ho han arrodonit. Encara hi ha esperança: AC."

- "Els wokes no sé què penseu que és el feixisme, però bé, et diré que la gent està farta de polítics ineptes i corruptes, precarietat laboral i d'habitatge, delinqüència, corrupció..."

- "Objectivament Catalunya està en el top de comunitats més wokes, aquí s'ha menjat MOLTÍSSIMA més merda que enlloc i no ha estat fins ara que s'ha dit prou."

- "Tenim a l'extrema esquerra i wokes governant des de fa molts anys, això per mi i molta gent, s'ha demostrat que és més nociu per a la societat que l'extrema dreta."

- "Ara us toca a vosaltres aguantar una mica de "feixisme". Que portem molts anys de ‘’gilipollades’’ i llençar diners."

- "A Catalunya no hi ha feixistes. Hi ha gent amb seny, treballadora i farta que li prengueu el pèl i els diners. Se'ns ha acabat la paciència. I no us equivoqueu: el malestar s'acumula, la gent desperta. Arriba l'hora de passar-vos factura a les urnes. Fora woke-comunistes."

- "Jo fa anys que sento tot això que dius, i és el que qualsevol persona normal sent, quan veig com tenim el país. Ara sento esperança que potser, només potser, els feixistes de veritat que fins ara ens han governat se’n vagin a l’infern i no tornin."

- "Immigració descontrolada, serveis bàsics col·lapsats, pèrdua de cultura, tradició, llengua... La causa, els governs d'esquerres. Ara millor Raimon, ja estàs més conscient."

- "Feixisme = un pagès de Mollerussa que creu que s’ha de regular la immigració. Esteu malalts i cada cop més sols."

- "Us fa por el putu feixisme i de cames obertes a l’islamisme. Va, circula que fas nosa."

- "No patisques per la dreta, pateix per l' Islam."

- "L’islam és el feixisme. Colonitzar territoris via migracions és feixisme. No hi ha res més feixista que l’islam. Al que tu li dius feixisme és simplement les idees polítiques que no t’agraden."

- "Potser es perquè li dieu feixista a tot qui pensa diferent a vosaltres."

- "Alguns heu dit tantes vegades feixista i a tantes coses feixista, que ja estem en el punt que tot el que no pensa com jo és feixisme."

- "No hi ha feixisme, no digueu bestieses."

- "Ves dient epítets, però sobretot no et preguntis el perquè."

- "Si algun dia arriba el feixisme de veritat, fliparàs !!! És obvi que no tens ni idea del que és."

- "Desperta noi! Protegir fronteres i cultura pròpia no és feixisme, que us tenen el cap molt menjat!"

- "Oita, el mateix que pensava jo fa 30 anys, que creia que no hi arribarien les polítiques comunistes i la islamització del país."

- "Arribarà a ser "europeu d'esquerres" sinònim d'estúpid?"

- "A mi el que em decepciona és tanta gent que es creu superior als altres per votar a esquerres."

- "No és que estiguessis equivocat, sinó és que els feixistes d'esquerres governàveu amb mà de ferro. La vostra tirania s'ha acabat."

- "Sí, perquè veure algunes ciutats catalanes tal i com estan no preocupa... el que us preocupa ara és la dreta. Quins collons."

- "És conseqüència de les vostres polítiques empobridores i peronistes. Heu trinxat un país que va arribar a ser pròsper a base de populisme que ens aboca a la misèria, i fracassades, ara ens aboquen al populisme contrari perquè la gent ja no pot aguantar més. Jo no us perdonaré mai."

- "Per alleujar aquestes sensacions fora bo informar-se bé sobre què és el feixisme i comparar-lo amb la situació actual a Catalunya, veuràs com tota aquesta por i desolació desapareix."

- "Si veiessis les pèssimes ajudes que tenen els nostres avis entendries perquè s'ha arribat a aquest extrem. Cap partit d'esquerres ha afrontat la problemàtica de la immigració descontrolada i ara en paguem les conseqüències a nivell nacional i social. Aquí tens la resposta."

- "Sent com hem sigut els últims 50 anys ja hem vist q no arribem enlloc. Toca ser mal parits."

Finalment, recollim un conjunt d'aportacions de "SolPiurano". És difícil establir l'ordre exacte, però el conjunt és il·lustratiu. Sembla ser una reflexió que ve des del Perú.

- "No hi ha CAP onada feixista, es viu la reacció natural a la disbauxa actual. Sembla l'esclat natural i sorollós de la menestralia que encara parla català. Tampoc no cal titllar d'imbècils als que s'esveren pel que veuen com a feixisme. La cosa és molt més complexa."

- "El miracle Pujol encara no s'ha repetit. Un homenàs, una força de la natura amb una intel·ligència fabulosa i una capacitat estratègica descomunal... I ric, la qual cosa compta. Ja que els calers són al nostre món l'energia que Déu ens dona per fer coses. Tot això embolcallant la seva passió vibrant envers Catalunya i la seva missió personal en relació a ella. Va sacrificar la seva vida personal i familiar a la missió. Normal. Moshe Rabenu també. Líders d'aquesta mena han de pagar aquest preu. En Pujol convergeixen el bo i millor i... també segons quines ombres. Però comptat i debatut va complir bé. Un lideratge d'aquesta mena ha de cedir pas a homes potser més grisos però amb una eficiència i eficàcia brutal. No pas buròcrates sense ànima però gent amb una moral i un sentit pràctic fóra de sèrie."

- "Vet ací el problema... Aquesta mena d'homes no van agafar el relleu. A veure el càrrec de President ho pot agafar alguna mena de lideratge carismàtic... sempre que sigui la cara visible d'un poder econòmic i d'una administració profundament lleial al País...no des del CAP. sinó des d'un cor ben educat, amb sentit religiós fins i tot, i des d'una connexió viva i permanent amb la menestralia del País. Sembla un món ideal perquè evidentment sempre hi ha endollats i gent de tota mena. Però amb una massa crítica de gent d'alta qualitat es pot-"

- "Però Catalunya si bé és diferent, no és pas un cos aïllat... La decadència europea i del cristianisme, l'ha tocat profundament. I el wokisme ha contaminat molt el món pensant... el bonisme... Sense un veritable exèrcit de funcionariat patriota, conscient i lleial... bingo."

- "Si l'esclat sorollós de la menestralia catalana s'interpreta com a feixisme potser sia perquè interpretar una reacció visceral és molt difícil per a segons quines mirades més escèptiques. Ara bé, personalment aquesta visceralitat m'agrada... Em diu que el cos es viu encara. I té un poder alt de convocatòria... Mobilitza... des de la reacció i la negació a la mort i residualització del País. No és quelcom perfecte, però té valor. I molt. Té molts de riscos també, però viure és arriscar... Hi ha un problema de fons..."

- "Què farà aquest esclat sorollós quan agafi més poder? Té al darrere poders econòmics genuïnament compromesos amb el País? Té un funcionariat valent i lleial? Aquesta és la pregunta... No per deixar de donar suport a aquesta veu genuïna de un Poble que vol viure, sinó per a avaluar correctament el seu abast. La lectura que fa del dia a dia està plena de sentit comú i de valors sòlids. El multiculturalisme és una xacra... ja ho veiem a Londres i a París. Assenyala els problemes i confronta una classe política poruga i acomodada. Però i el dia següent de la victòria a les urnes, com sostenir-ho tot? Tant de bo els crítics s'animen a baixar de la seva contemplació i el seu esverament. Tant de bo els suposats feixistes comprenguin que el trencament precisa d'una estratègia freda i intel·ligent."

- "I cal sintonitzar amb el veritable nou bàtec del món: Orient Mitjà amb Israel com a potencia econòmica i militar, i Sudamèrica. Catalunya amb l'arrel arcaica semítica hauria de ser signatària dels Acords d'Abraham. Però s'ha de fer neteja profunda per a posar al dia el vincle."

- "Superficialment potser sí. El globalisme ha fet molt de mal, ho ha fet tot uniforme. A més, s'està acabant l'era cristiana i el protagonisme europeu. Però per sort hi ha una arrel més arcaica, la semítica, i això dóna la possibilitat de posar al dia la singularitat de cara a la nova etapa."

- "Potser no tots el que anomenin feixisme a l'esclat potent de la molt noble menestralia catalana siguin wokes o comunistes... potser siguin només persones amb dificultat per pair la visceralitat."

- "És fonamental adonar-se que aquest CRIT de seny i ordre és la prova de que Catalunya viu, que no s'ha diluït...que té voluntat de ser."

- "Tots estimem el País això ho he aprés amb el President Pujol, s'ha d'escoltar amb atenció el CRIT de la menestralia així com també el de -potser- el seny intel·lectual que contempla esverat aquest soroll que interpreta com a perillós."

- "Seria boníssim això. Potser en faci fóra les cares visibles....però tot el gruix de la burocràcia covard, els endollats, els traïdors, els corruptes? Aquesta gent és la que por fer molt de mal a la governabilitat."

- "Caram! Molt forts els teus adjectius, però s'entén la ràbia ja que dius una gran veritat. La motivació de tota aquesta renovació ha de ser honorar els avantpassats i tot el que varen construir."

- "Aquí s'han d'agafar les coses amb molta serenor. Molts diran que aquest esclat de la molt noble menestralia catalana cridant per seny i ordre, és feixisme, i potser des de segons quins marcs conceptuals es pugui anomenar així. Però la força de la vida transcendeix els conceptes."

- "Jo valoro molt la teva esperança. Aquest esclat sorollós de la molt noble menestralia catalana cridant per seny i ordre, mostra que el cos és viu i vol tornar al sentit comú i la veritable llibertat econòmica.... El món el governen millor els comerciants que no pas els filòsofs."

- "No tan sols governs d'esquerres que han fet molt de mal per tot arreu... també hi han hagut actituds de gent d'alts ideals de no embrutar-se les botes amb el fang de la realitat, com si ho va fer el President Pujol."

- "Encara hi ha esperança. I això ens ha de moure. Però recorda que Espanya ha fet servir la migració per tal d'esclafar Catalunya. Això té una semblança amb el Líban cristià capturat pels extremistes. Pobles de gent bona i culta capturats pels bàrbars..."

- "Potser el component arcaic del globalisme fenici al "genoma" català ha fet que el wokisme hagi arrelat millor que a altres llocs. Com que també hi ha un component jueu, esperem que ajudi a tornar al seny i ordre. Sembla que el futur immediat de la mediterrània té regust semític."

- "Jo no sé si la piulada l'ha escrit una persona d'esquerres. Però estic totalment d'acord amb tu en que la gent d'esquerres té un complex de superioritat moral. Els millors governants son els comerciants que no pas els filòsofs."

- "No, no és racista. La singularitat catalana és un fet, tot i que està molt mal entesa. Potser qui piula creu que aquest esclat visceral de la noble menestralia catalana evidència feixisme, no ho sé. Però si sé que es prova d'un organisme viu que vol posar al dia la seva singularitat."

- "Està molt bé xerrar a X, però és molt millor i intens i bonic i transcendent i rejovenidor aportar. La menestralia catalana que encara parla català i és lleial al País i està òrfena d'un lideratge com el de Pujol crida des de la visceralitat."

- "Es la reacció d'impotència de qui vol viure, sobreviure i viure... i potser na Silvia i AC siguin respostes imperfectes, però son senyal de vida... Potser sigui la nigredo alquímica, potser la rubedo... trobo que son un bon començament."

- "Hi ha una crisi profunda en general del seny català...i és normal. El seny intel·lectual català ha renunciat a la comunió amb la víscera; no parlo dels traïdors, covards porucs acomodats, no, parlo de gent potser amb ideals massa elevats i poca disposició a tacar-se les botes."

- "Això em fa pena i por alhora. Pujol com a força de la natura, i amb una capacitat de càlcul fenomenal que embolcallen un genuí cor de pare és l'encarnació del miracle català... per mostrar el camí del tipus de lideratge que ens convé, per tant. Ell sentia la veu de la menestralia i era capaç alhora de convocar el seny català més refinat (que normalment no vol tacar-se les botes). La pena és que aquest seny català refinat es divorciï de la veu del Poble ja que no hi ha un Pujol que faci l'encaix."

- "I el repte a hores d'ara crec jo és aquest: com fer que el CRIT de seny i ordre arran de terra de la mestressa que es TACA de fang per a defensar la casa de tothom pugui dialogar i coordinar amb el refinat seny català que crida "feixisme"... ja que aquest seny refinat (no corrupte) SAP com funciona el poder des de dins... coneix la fontaneria, els matisos... I na Silvia no. Hi ha la força del sentit comú, la veritat, la intuïció, la decència del Poble... però l'exercici del poder té mecanismes que potser l'ultrapassin. Ella no és pas covarda... lluitarà. Però no volem una Joanna d'Arc. Volem que la força del seu sentit comú i la seva disposició a liderar sacsegi i netegi els estables d'Augies i prepari Catalunya per al futur. Fa falta el bo i millor del seny català no corromput, tot i que ara s'esveri veient orcs on no n'hi ha."

Núvols i lluna 10

Màrius Torres: Bon dia d'octubre

Maillol 1943

Bon dia d'octubre

  

"Sobre les branques que s'allarguen, quasi mortes,  

o sol d'octubre, melangiosa delícia,  

tu portes  

a la seva tristesa la pàl·lida carícia  

d'una esperança.  

Tu, per als seus sentits ja gairebé acabant-se,  

l'antiga meravella  

d'una llum d'or, d'un aire suau, refàs, més bella,  

com per fer-les morir més amb recança.

¿Pensen, al teu escalf, que una altra primavera  

ja arriba, i que l'hivern, cridat per tants avisos,  

sols era  

la sorpresa de plata dels primers dies grisos?  

Ànima abrupta  

de les arrels, que guardes dintre teu, incorrupta,  

l'anhel de viure enlaire,  

¿no veus els núvols tebis que passen, a mig aire  

d'un cel on l'última oreneta dubta?

Ara és el temps que a aquells que han viscut sense amor,  

els covards, els malalts, d'una altra joventut  

l'enyor  

els pren. I trèmuls, com si no haguessin viscut  

més que dins seu,  

tornen al somni tèrbol d'un vell abril, més lleu  

ara, sol llangorós.

Ah, si encara l'amor, prop de l'hivern, els fos  

daurat com tu, dia feliç i breu!"

Màrius Torres, 16 d'octubre de 1938.

El que és bell

Derain 1925

"Tot el que és bell a la vida ho és perquè reflecteix quelcom més profund que l'aparença."

Simone Weil

(en Jordi Labanda va fer servir aquesta cita al Magazine de La Vanguardia de 23 de maig de 2026. No hem sabut trobar la font, el text original en francès.)

Luditas i gravitas

Morrris Louis 1960

"Hi ha una polaritat entre "luditas" i "gravitas", entre la festa i la reflexió seriosa; no hi pot haver l'una sense una vinculació amb l'altra. Separades, no tenen ni entitat, ni consistència, ni força. Llavors, la festa esdevé disbauxa sense sentit, buida i degradadora."

(tuit d'en Rai de 14.10.2025)

Esquinçar el firmament

Chagall 1924

"Quan una pregària ve del cor, ni que el que prega no en comprengui el sentit, ella puja amunt i esquinça el firmament."

Baal Shem Tov, de la tradició hassídica

Imatges per al silenci L

Hammershoi 1896

"El silenci ajuda a veure l'harmonia del món."

(tuit d'en Rai de 21.02.2025)

Utilitarisme

Frankenthaler 1992

"L'utilitarisme no té sentit en l'àmbit religiós; creure per salvar-se és improcedent. El que passa és que creure en segons què ens pot fer sentir salvats ara i aquí. No creus en Jesús per salvar-te, sinó que creure en Jesús et pot fer sentir salvat."

(tuit d'en Rai de 30.09.2026)

Confessió

Chagall 1952

"Que et plagui, Déu nostre i Déu dels nostres pares, rentar-nos de tot pecat, acordar indulgència a les nostres prevaricacions i perdonar les nostres faltes.

Perdona els pecats que haguem comès forçats o voluntàriament;

i els que hem comès per duresa de cor,

els que hem comès per ignorància,

els que hem comès amb paraules reprensibles,

els que hem comès obertament o en secret,

els que hem comès en la incontinència,

els que hem comès amb mots impurs,

els que hem comès amb intencions pèrfides i una astúcia maligna,

els que hem comès amb mals pensaments,

els que hem comès enganyant el nostre pròxim,

els pecats comesos amb confessions hipòcrites,

a llocs lascius,

amb arrogància o per imprudència,

menyspreant els pares o els mestres,

amb la violència,

profanant el nom de Déu i el sàbat,

amb discursos vans i insípids,

amb llavis obscens,

amb males passions,

amb escàndol o sense.

Oh Déu misericordiós, perdona tots aquests pecats i reconcilia't amb nosaltres.

Perdona tots els pecats que hem comès tot rebent regals de corrupció,

amb les mentides i la falsedat,

amb la difamació, les detraccions o la calúmnia,

amb les burles,

amb les bromes i els sarcasmes feridors,

en les nostres negociacions i en el nostre comerç,

amb la intemperància en la carn i en la beguda,

amb l'instint de la usura,

amb la capacitat orgullosa i la impudència,

amb mirades lascives,

parlant estúpidament,

amb l'orgull,

amb la descaradura i la insolència,

amb les insubordinacions, la indisciplina,

sacsejant tot jou i tot fre,

amb la temeritat, amb la falsedat dels nostres judicis,

posant paranys al nostre pròxim,

amb l'enveja i l'avarícia,

amb la lleugeresa, amb l'obstinació,

amb la diligència en la maldat,

amb les denúncies i l'espionatge a altres,

amb el perjuri i els falsos juraments,

amb els odis, les antipaties i les aversions del cor,

amb intervencions il·lícites,

abusant de la confiança d'altres,

per estupidesa o per despreocupació del cor.

Oh Déu misericordiós, perdona tots aquests pecats i reconcilia't amb nosaltres.

Perdona'ns els pecats que hauríem hagut d'expiar en diferents suplicis, sigui per haver transgredit les teves interdiccions, sigui per haver negligit les teves prescripcions, sigui fent el que estava prohibit, sigui ometent fer el que ens havia estat indicat, sigui, en fi, pels pecats coneguts com pels que ens són desconeguts. Tots els pecats coneguts els hem confessat davant teu, i els que ignorem tu els coneixes, Etern, Déu nostre, però les coses revelades ens pertanyen a nosaltres i als nostres infants, a perpetuïtat, per tal que posem en pràctica totes les paraules d'aquesta llei."

Pregària de la tradició jueva

Marc Aureli IX, 31: Bé comú

"Impertorbabilitat per allò que és determinat pels esdeveniments exteriors. Justícia en les obres la causa de les quals deriven de tu. És a dir, la voluntat i l’acció, que tenen com a únic objectiu el fet d’actuar pel bé comú. Perquè això és conforme a la teva naturalesa.”

Marc Aureli, Meditacions IX, 31

(traducció de Joan Alberich i Mariné)

Sortir d'un mateix

"Oh Déu! Deslliura'ns de la preocupació per les vanitats d'aquest món; mostra'ns la realitat de les coses, tal com són; enretira el vel de la negligència davant la mirada del nostre esperit; no ens facis aparèixer el que no és sota l'aparença del que és i no baixis sobre l'esplendor de l'existència la cortina de la inexistència. Fes que le vanes aparences d'aquest baix món siguin el mirall de les manifestacions de la teva bellesa, però que elles no ens amaguin la teva existència ni ens allunyin de tu. Fes que aquestes figuracions imaginàries no siguin instruments de la nostra ignorància i de la nostra ceguesa, sinó que siguin la base del nostre coneixement i de la nostra clarividència. És de nosaltres que venen la privació i el distanciament de tu. No ens abandonis a nosaltres mateixos; mostra't generós salvant-nos de nosaltres mateixos i atorga'ns el coneixement de tu.

Oh Déu meu! Dona'm un cor pur i una ànima desperta! Que sospiri durant la nit i que plori a l'alba! Fes-me per començar sortir de mi mateix per tal que em pugui encaminar cap a tu; deslliura'm de mi mateix, fes que m'acosti a tu..."

Jami (1414-1492), poeta sufí persa, a Raigs de llum.

El camí

"1. Sofriment. 2. La causa del sofriment. 3. La fi del sofriment. 4. El camí que mena a la fi del sofriment. Aquestes són les quatre veritats del buddhisme.

El fill de Malunkya era vell, i estava ansiós per conèixer la doctrina de Buddha en resum. Anà cap al Mestre, i aquest li demanà:

"Sents algun desig, oh fill de Malunkya, per coses que mai no has vist, per coses que no veus, o per coses que no desitges veure en el futur?" - "No, Mestre."

""Sents algun desig per coses que mai no has sentit, per coses que no sents, o per coses que no vols sentir?" - "No, Mestre."

"I el mateix es podria demanar sobre els altres sentits. Ara bé, sents algun desig per coses que mai no has pensat, per coses que no penses, o per coses que no vols pensar en el futur?" - "No, Mestre."

"Així com no tens cap desig per coses que no són als teus pensaments ni als teus sentits, no tinguis cap desig per coses que són als teus sentits o als teus pensaments. Aquest és el camí que mena a la fi del sofriment."

"Ho he comprès, Mestre".

I el fil de Malunkya veié la veritat, i deixà el Mestre amb joia al seu cor."

Samyutta Nikaya (segons la Viquipèdia, col·lecció de 2.889 sutres buddhistes que forma part del Sutta Pitaka, la col·lecció d'antics textos buddhistes escrits en idioma pali que constitueix el cos doctrinal i fundacional del buddhisme theravāda i que està format majoritàriament per sutres o discursos pronunciats pel Buddha i, de vegades, algun dels seus deixebles més propers).

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)

Societats i religions

Sam Francis 1974

"Les societats necesiten la referència espiritual per afrontar els seus reptes. Però l'espiritualitat es materialitza a través de les religions. Societats i religions han de fer els canvis necessaris per a establir una relació fecunda. No és fàcil, hi ha moltes coses a revisar."

(tuit d'en Rai de 28.09.2026)

Silenci vivent

Dubuffet 1959

"Au soir de la vie, lorsqu'il n'existe plus pour nous d'avenir terrestre, comment l'art nous parlerait-il de cette éternité que déjà nous contemplons? A cette contemplation, la musique seule s'accorde. Encore doit-elle très tôt le céder au silence - à ce silence vivant qui est, dès ici-bas, l'éternité commencée..."

François Mauriac a Mémoires intérieurs (1959), cap. V

Possible traducció:

"Al crepuscle de la vida, quan ja no hi ha futur terrenal per a nosaltres, com podria l'art parlar-nos d'aquesta eternitat que ja contemplem? Només la música està en sintonia amb aquesta contemplació. I fins i tot ella, molt aviat, ha de cedir el lloc al silenci, a aquell silenci vivent que és, ja aquí baix, l'eternitat començada..."

Desaparèixer

Frankenthaler 1972

"Tots sabem que som impermanents, evanescents, espurnes de foc, bombolles de sabó, que estem destinats a desaparèixer, però no ens agrada gens que ens ho recordin, ens ho prenem molt malament, no suportem als que ho fan."

(tuit d'en Rai de 30.04.2026)

Glòria

"Jo et contemplava una vegada i una altra,

elevava la meva crida a tu, oh Senyor,

et sabia

idèntic a l'univers sencer

que s'estén

des d'aquest món fins a més enllà dels cels.

Jo et projectava a la pantalla de la meva intel·ligència

i jo cridava vers tu:

"Per què no vens, Senyor de la meva vida?"

I una vegada i una altra, identificant-me amb tu,

conscient només de tu,

en la sola recerca de tu,

amb l'esperit sufocat pel dolor,

submergit en mars de llàgrimes,

amb tot el meu esser fet miques

com qui viu en la desesperació,

jo romania immòbil,

oblidant-me a mi mateix,

sense pensar.

Tal com fan per a mortificar-se els Grans Savis,

beneïts per la unió amb tu, la unió inseparable

amb tu, intel·ligència pura,

vaig viure dies de tenebres

on d'altres déus em temptaren.

Glòria, glòria a tu, harmonia que subsisteix,

en el temps, en l'espai i en tot el que ens envolta!

Glòria a tu, gràcia!

Glòria a tu, veritat beneïda

que les religions transmeten,

que transcendeix les religions!

Glòria a tu, o natura benevolent

que ha permès a aquest pobre d'esperit

dir el que ha dit!

Glòria al Mestre sota el plataner (el Buddha)!

Glòria als seus sants devots

encantats en el seu riu de joia!"

Thayumanavar (1705-1742), asceta, filòsof i poeta místic tamil del sud de l'Índia.

Ren

"Es pot dir que ren és la gran idea nova de Confuci, la cristal·lització de la seva aposta per l'ésser humà. El caràcter ren es compon del radical "ésser humà" i del signe "dos": hi podem veure l'ésser humà, que només esdevé humà per la seva relació amb els altres. En el camp relacional que obre la mateixa grafia del terme, el jo no es pot concebre com una entitat aïllada de  les altres, retirada dins de la seva interioritat, sinó més aviat com un punt de convergència d'intercanvis personals. Un gran exegeta va definir el ren com "la consideració que els humans tenen els uns envers els altres pel fet de conviure".

El ren -que, a falta d'un terme millor, es podria traduir com a "qualitat humana" o "sentit de l'humà"- és un valor que Confuci sembla situar en un lloc molt elevat, tan elevat que no el reconeix en pràcticament ningú (ni, sobretot, en ell mateix) si no és, com a molt, en els sants mítics de l'antiguitat. I al mateix temps afirma que és molt proper: "És veritablement inaccessible, el ren Desitja'l amb fervor i el trobaràs aquí mateix, a dintre teu" (Analectes VII, 29)."

Anne Cheng a Confuci, filòsof, dins del catàleg de l'exposició "Confuci, El naixement de l'humanisme a la Xina" presentada al CaixaForum de Barcelona del 27 de maig al 29 d'agost de 2004, en el marc del Fòrum Barcelona 2004.

Gibran: Llum i so

Marquet 1926

“Si només podeu veure el que la llum revela, i només podeu sentir el que el so anuncia, aleshores no hi veieu ni hi sentiu veritablement.” 

Halil Gibran a Sorra i escuma (1926)

(traducció de Maria de Quadras)

L'Eva de van Eyck

Van Eyck 1432

Millorar i retenir

Hodler 1916

"Quan et fas vell, veus que has passat de l'esgotadora lluita per millorar a la impossible lluita per retenir... Cal acceptar-ho, tot i que no és fàcil."

(tuit d'en Rai de 30.09.2025)