Gibran: L'escombriaire i el filòsof

Kupka 1926

“Un filòsof digué a un escombriaire del carrer: “Us compadeixo, la vostra tasca és molt dura i molt bruta.” I l’escombriaire digué: “Gràcies, senyor. Però digueu-me, quina és la vostra tasca?” I el filòsof respongué dient: “Estudiar la ment dels homes, llurs accions i llurs desigs.” Aleshores l’escombriaire continuà fent la seva tasca i digué amb un somriure: “Jo també us compadeixo.”

Halil Gibran a Sorra i escuma (1926)

(traducció de Maria de Quadras)

Jovent

Euan Uglow 2000

"¿Com es pot considerar que el Lux de la Rosalía representa un renaixement de l'espiritualitat en el jovent actual? Què caram considerem que és l'espiritualitat?"

(tuit d'en Rai de 15.04.2026)

Aproximació a l'anyell místic

Van Eyck 1432

Caixes d'eines

Clyfford Still 1944

"Les religions són caixes d'eines, i aquestes eines són símbols. Cadascú fa servir els que necessita en cada situació i els interpreta segons el seu recte criteri; els símbols poden tenir diverses interpretacions, i totes elles són valuoses, no hi ha "la" interpretació."

(tuit d'en Rai de 14.04.2026)

Lentament

Chagall 1936

"Vés amb compte: el creixement s'ha de realitzar lentament i contínuament. Molt sovint volem millorar nosaltres i millorar les nostres relacions tan ràpidament que només aconseguim frustrar-nos i confondre'ns.”

Rabí Nachman de Breslau (1772-1810) a La cadira buida, J.J. de Olañeta, Els petits llibres de la saviesa, 12

Empresariat catalanista

Tàpies 1996

"La poca incidència de l'empresariat catalanista es dóna quan l'única cosa que el diferencia d'altres empresariats és el catalanisme. Hi hauria d'afegir elements com la sensibilitat social i ecològica, els valors humanistes, l'interès per la cultura o l'obertura espiritual."

(tuit d'en Rai de 05.01.2026)

Gracián: Afectació

Rembrandt 1634

"Hombre desafectado. A más prendas, menos afectación, que suele ser vulgar desdoro de todas. Es tan enfadosa a los demás cuan penosa al que la sustenta, porque vive mártir del cuidado y se atormenta con la puntualidad. Pierden su mérito las mismas eminencias con ella, porque se juzgan nacidas antes de la artificiosa violencia que de la libre naturaleza, y todo lo natural fue siempre más grato que lo artificial. Los afectados son tenidos por extranjeros en lo que afectan: cuanto mejor se hace una cosa se ha de desmentir la industria, porque se vea que se cae de su natural la perfección. Ni por huir la afectación se ha de dar en ella, afectando el no afectar. Nunca el discreto se ha de dar por entendido de sus méritos, que el mismo descuido despierta en los otros la atención. Dos veces es eminente el que encierra todas las perfecciones en sí y ninguna en su estimación; y por encontrada senda llega al término de la plausibilidad."

Baltasar Gracián, Oráculo manual y arte de prudencia, 123 (1647).

Imatges per al silenci XLVII

Euan Uglow 1949

"El silenci ens desdibuixa."

(tuit d'en Rai de 11.02.2025)

El savi i el talòs

Gaddi 1345

“Il saggio muta consiglio, ma lo stolto resta della sua opinione.”


Petrarca (1304-1374)

Possible traducció:

"El savi canvia de parer, però el ximple s'aferra a la seva opinió."

Maniqueus xinesos

És interessant aquest himne dels maniqueus xinesos:

"Oh Gran Sant, soc un anyell de la llum, he vessat llàgrimes, he patit, he escampat plors, l'angoixa m'ha turmentat, ja que he estat víctima dels llops i de tots els quadrúpedes salvatges. M'han esquinçat i m'han allunyat de la bona família de la llum.

Oh Gran Sant, soc una llavor perfumada de la llum, sembrada en un bosc espès entre els esbarzers. Acorda'm una abundant misericòrdia, recull-me, porta'm al territori de la llei, a la granja de la llum.

Oh Gran Sant, soc un cep de vinya, plantat al principi en un jardí pur, a l'hort de la llei, i després oprimit pels pàmpols, ofegat pels cercells que m'han esgotat i turmentat per la sequera.

Oh Gran Sant, soc una terra rica i fèrtil, on el dimoni ha plantat cinc arbres enverinats. Per caritat, agafa la llança, el ganivet esmolat, la falç de la llei: talla'ls, crema'ls, concedeix-me la puresa.

Oh Gran Sant, soc un vestit nou, magnífic, que els dimonis estan embrutant amb porqueria. Per caritat, purifica'm amb l'aigua de la llei, refresca'm per tal de fer-me un cos ple de joia, transcendent, i amb membres purs.

Oh Gran Sant, tu ets la vida eterna esperada, la planta sempre vivent que pot infondre la vida al jo transcendent, la saviesa, l'arbre pur, el qui és etern i vetlla. Ets el rei de coneixement, i coneixes totes les distincions. Per les meves altes queixes, et prego lleialment, o rei de la llei, que ho coneix tot, oh Déu Jesús. Atorga al meu cos de carn el repòs i la joia perpètues, i fes que cap taca no contamini el meu jo diví."

Diu la xarxa:

Els himnes maniqueus xinesos a Crist, principalment trobats al Xiabuzan (下部讚) descobert a Dunhuang, veneren Jesús com el «Jesús Esplendor» (夷數和意, Yishu heyi), un salvador celestial i emanació de la llum. Aquests textos celebren el Crist en tant que guia espiritual alliberador, distint del Jesús històric, sovint associat a la Lluna i a la saviesa còsmica.

El manuscrit S.2659 de la British Library conté càntics maniqueus, dels quals himnes a Jesús (夷數讚).

El Crist és descrit com el "Messies", el "Fill de Déu" i el "Rei de la Virtut", una figura de llum salvadora que baixa al món matèries per alliberar les espurnes divines. És el guia de l'ànima, una figura de compassió que ajuda a la redempció, sovint invocat en els rituals de dol. És un ésser espiritual que no ha conegut un naixement humà físic, una visió docètica on el cos només és una aparença.

Aquests himnes reflecteixen una síntesi única entre la teologia maniquea i el context cultural xinès de principis de l'Edat Mitjana.

Set salms

El text de la darrera obra de Paul Simon, Seven Psalms, potser el darrer treball que ens oferirà...

The Lord

"I've been thinking about the great migration

Noon and night they leave the flock

And I imagine their destination

Nettle grass, jagged rock

The Lord is my engineer

The Lord is the earth I ran on

The Lord is the face in the atmosphere

The path I slip and slide

Tu lu, lulu lu...

Crystal comet

Starlit night

Silver moon

To smooth the edge of daylight

Now turned the evening rose

Tribal voices

Old and young

Celebrations

A history of family sung

The endless river flows

The Lord is my engineer

The Lord is the earth I ran on

The Lord is a face in the atmosphere

The path I'll slip and I'll slide on

The Lord is a virgin forest

The Lord is a forest ranger

The Lord is a meal for the poorest of the poor

A welcome door to the stranger

Tu lu, lulu lu...

Tears and flowers

Dry over time

Memories leave us

Melody and rhyme

When the cold wind blows

The seeds we gather

From the gardener's glove

Live forever

Nothing dies of too much love

The Lord

The Lord is the earth I ride on

The Lord is the face in the atmosphere

The path I'll slip, and I'll slide on

The Lord is a virgin forest

The Lord is a forest ranger

The Lord is a meal for the poorest

A welcome door to the stranger

The Covid virus is The Lord

The Lord is the ocean rising

The Lord is a terrible swift song

A simple truth

Surviving

Tu lu, lulu lu...

Love Is Like a Braid

Love is like a braid

Some say that I that'll disbelieve it

Cowry shells

Fine combs made of jade

To ornament and weave it

I lived a life of pleasant sorrows

Until the real deal came

Broke me like a twig in a winter gale

Call me by my name

And in that time of prayer and waiting

Where doubt and reason dwell

A jury sat deliberating

All is lost

Or all is well

Home, home, sun on my doorstep

Shocks me to find

I'm a child again entwined

In your love

In your light

In your cool summer shade

The garden keeps a rose and a thorn

And once the choice is made

All that's left

Is mending what was torn

Love is like a braid

Love is like a braid

My Professional Opinion

Good morning, Mr Indignation

Looks like you haven't slept all night

In my professional opinion

Go back to bed and turn off your light

I'm not a doctor or a preacher

I've no particular guiding star

In my professional opinion

I'm no more satisfied than you are

So, what in the world we whispering for?

Everyone's thinking there's nothing to hide

Come carry my grievances down to the shore

Wash 'em away in the tumbling tide

I heard two cows in a conversation

One called the other one a name

In my professional opinion

All cows in the country must bear the blame

So, all rise to the occasion

Or all sink into despair

In my professional opinion

We're better off not going there

Oh, what in the world we whispering for?

Everyone's making there's nothing to hide

Go carry my grievances down to the shore

Wash 'em away in the tumbling tide

Wash 'em away in the tumbling tide

Wash 'em away in the tide

All that really matters is the one who became us

Anointed and gained us with his opinion

The Lord Reprise

The Lord is my engineer

The Lord is the earth I ride on

The Lord is a face in the atmosphere

The path I'll slip and I'll slide on

The Lord is a virgin forest

The Lord is a forest ranger

The Lord is a meal for the poorest of the poor

A welcome door to the stranger

The Covid virus is The Lord

The Lord is the ocean rising

The Lord is a terrible swift song

A simple truth, surviving

Tu lu, lulu lu...

Your Forgiveness

Yesterday's boy is gone

Driving through darkness

Searching for your forgiveness

Is sorrow a beautiful song?

Lives in the heart and sings for all

Your Forgiveness

Inside the digital mind

A homeless soul ponders the cold

Of forgiveness

And I the last in the line

Hoping the gates won't be closed before

Your forgiveness

Dip your hand in Heaven's waters

God's imagination

Dip your hand in Heaven's waters

All of life's abundance in a drop of condensation

Dip your hand in Heaven's waters

Ooh, ooh

I, I have my reasons to doubt

There is a case to be made

Two billion heartbeats and out

Waving a flag in the last parade

I have my reasons to doubt

Dip your hand in Heaven's waters

God's imagination

Dip your hand in Heaven's waters

All of life's abundance in a drop of condensation

Dip your hand in Heaven's waters

I have my reasons to doubt

The white light eases the pain

Two billion heartbeats and out

Or does it all begin again?

Dip your hand in Heaven's waters

God's imagination

All of life's abundance in a drop of condensation

Trail of Volcanoes

When I was young

I carried my guitar down to the crossroads

And over the seas

Now those old roads are a trail of volcanoes

Exploding with refugees

It seems to me

We're all walking down the same road

To wherever it ends

The pity is

The damage that's done

Leaves so little time for amends

The Sacred Harp

A change of mood

A summer storm erased the sunny sky

Two hapless hitchhikers were signalling us

As we were cruising by

Not in the mood

For idle chat, for hitchhiker company

Nevertheless, we took them on

This highway courtesy

"Hurry, get yourselves inside the truck

We're just going up a ways

The rain should turn to mist with any luck

And you can find a place to stay"

The woman spoke, her voice a blend of regional perfumes:

"We have no destination

The moon and the stars provide us with our rooms

My boy and me were refugees of sorts from my hometown

Then all life different now

They would have mowed us down

He doesn't talk much anymore

Just to the voices in his head"

The boy just gazed down at the floor

And nodded once or twice

At what she said

The sacred harp

That David played to make his songs of praise

We long to hear those strains

That set his heart ablaze

The ringing strings

The thought that God turns music into bliss

We left the pickup in the driveway

The moon appeared as amber in the mist

The Lord Reprise

The Lord is a puff of smoke

That disappears when the winds blow

The Lord is my personal joke

My reflection in the window

I've been thinking about our troubled nature

A benediction and a curse

Are we all just trial and error

One of a billion in the universe

Tu lu, lulu lu...

The Lord is my engineer

The Lord is my record producer

The Lord is the music I hear

Deep in the valley and the scene

The Lord is my engineer

The Lord is the train I ride on

The Lord is the coast, the coast is clear

The path I slip and slide on

Tu lu, lulu lu...

Wait

Wait

I'm not ready

I'm just packing my gear

Wait

My hand's steady

My mind is still clear

I hear the ghost songs and old

Jumpin', jivin', moanin'

Through a heart broken microphone

Wait

Life is a meteor

Let your eyes roam

Heaven is beautiful

It's almost like home

Children get ready

It's time to come home

I want to believe in

A dreamless transition

Wait

I don't want to be near

My dark intuition

I need you here by my side

My beautiful mystery guide

Wait

Life is a meteor

Let your eyes roam

Heaven is beautiful

It's almost like home

Children get ready

It's time to come home

Amen"

Esplendor matinal

Som un jardí

Clyfford Still 1978

"President: Som un jardí:

Tots: Una comunitat de moltes varietats diferents que creixen juntes,

necessitem aigua, sol i terra.

Tenim una font.

Vivim els uns al costat dels altres, respectant-nos mútuament,

mantenint les nostres identitats,

com un lliri i un clavell.

President: Ens unim:

Tots: Per descobrir que tenim un llenguatge comú:

els nostres fills, les nostres famílies.

President: Busquem:

Tots: Conèixer-nos.

President: Necessitem:

Tots: Construir sobre aquestes experiències de comunitat,

estar plens de cura per les persones de totes les religions.

Creiem que els nostres fills poden ser amics d'altres nens

que poden no assemblar-se a ells, que poden tenir creences diferents,

que tenen orígens diferents.

Creiem que les barreres són a les nostres ments; la justícia, la pau

i la comprensió finalment prevaldran.

Creiem que compartim un origen comú com a éssers humans;

som fills del mateix creador.

Creiem en la dignitat i el valor de tots els éssers humans.

Sabem que el món és prou gran per a tots nosaltres."

Membres de les Comunitats Musulmanes i Unitàries Universalistes de Greater Dayton, Ohio (a For Praying Out Loud: Interfaith Prayers for Public Occasions de L. Annie Foerster (2003)

Text original:

"LEADER: We are a garden:

ALL: A community of many different varieties growing

together,

we need water, sun, and soil.

We have one source.

We live alongside one another, respecting one another,

maintaining our identities,

like an iris and a carnation.

LEADER: We come together:

ALL: To discover we have a common language:

our children.

our families.

LEADER: We seek:

ALL: To know one another.

LEADER: We need:

ALL: To build on these experiences of community,

to be full of care for people of all faiths.

We believe in our children being friends with other children

who may not look like them, who may hold different

beliefs, who have different backgrounds.

We believe the barriers are in our minds; justice, peace, and

understanding will ultimately prevail.

We believe we share a common origin as human beings; we

are children of the same creator.

We believe in the dignity and worth of all human beings.

We know the world is big enough for all of us."

Núvols i lluna 8

Mort i societat

Franz Kline 1954

"La mort és de l'ordre de la "gravitas", de la dimensió seriosa i profunda de la vida humana. No sé si la nostra societat està perdent capacitat per expressar i compartir aquesta dimensió."

(tuit d'en Rai de 10.08.2026)

Joc musical

Kupka 1921

Un joc musical: escoltar una música en grup. En acabar l'audició, els participants trien un màxim de cinc paraules (de les que hi ha a continuació) i comparen els resultats. Tornar a fer el mateix una segona i una tercera vegada, i observar si hi ha canvis en la tria de les paraules.

Llistat de paraules:

- avorrida

- pesada

- desagradable

- depriment

- obsessiva

- inquietant

- angoixant

- insuportable

- trista

- nostàlgica

- fúnebre

- freda

- dispersa

- lleugera

- frívola

- intranscendent

- incomprensible

- austera

- silenciosa

- sentimental

- boja

- grandiloqüent

- seriosa

- serena

- solemne

- grandiosa

- interessant

- suau

- dolça

- airosa

- correcta

- distreta

- graciosa

- animada

- agradable

- divertida

- alegre

- bonica

- deliciosa

- optimista

- esperançada

- emocionant

- encantadora

- impressionant

- vibrant

- preciosa

- fascinant

- fantàstica

- genial

Veracitat

Euan Uglow 1954

"N'hi ha prou que una única persona tingui el valor de dir la veritat per augmentar la veracitat en tot l'univers."

Stefan Zweig a La curació a través de l'esperit (1931), l'excel·lent part del qual dedicada a Freud fou publicada en català per Fragmenta Editorial el 2025.

(tuit d'en Rai de 06.04.2026)

Maria de Velázquez

Velázquez 1618

Quina preciosa Mare de Déu, aquesta de Velázquez!

Bisbes catalans

Saura 1959

"Tot i la seva incidència política, la reivindicació "Volem bisbes catalans" és sobretot una defensa d'una determinada concepció autònoma de l'Església local i de l'Església global com a suma d'Esglésies locals. És important. Sí, volem bisbes catalans!"

(tuit d'en Rai de 13.07.2026)

Imatges per al silenci XLVI

Francis Bacon 1965

"El silenci és una agressió al propi jo."

(tuit d'en Rai de 12.01.2025)

Cicle

Pregària de comiat

El Castell-Sant Feliuet, 8 de juny de 1985

Pregària de comiat de la Mercè per en Salvador

Ernest Bloch, "From Jewish life" B. 55 I. Pregària, tocada per Janos Starker i Shuku Iwasaki

https://open.spotify.com/track/3wnJ0zIzQ3D9BDjEnkedZV?si=GGXW0y15QlSL8T4xnkjKqg&utm_source=native-share-menu&sci=spotify%3Acard-config%3A1ovFgNtJN2h8NkoMnM8BIt

La meva pregària és sobretot aquesta música.

Jo estimava el Salvador i ell m'estimava. Què pot ser més bonic que haver viscut en aquest amor?

La Maria i en Salvador ens van oferir una amistat amorosa i càlida. La seva casa sempre va estar oberta i acollidora per a nosaltres. Els seus amics van ser els nostres amics, sobretot "els vells del Castell". Amb gran generositat van deixar que els seus fills -en Pere, en David i la Laia- fossin gairebé com els nostres fills, els fills que en Rai i jo no vàrem poder tenir. 

Ens hem estimat tots molt, amb respecte, lleialtat i cura. Em sento afortunada d'haver compartit la vida amb ells.

Enyoraré, enyorarem, en Salvador. Haurem d'aprendre a viure sense ell. 

Ell viurà, tindrà casa, per sempre, en el meu cor.

Filosofia i acció

Daumier 1854

"Il vient une heure où protester ne suffit plus: après la philosophie, il faut l’action."

("Arriba un moment en el que protestar ja no és suficient: després de la filosofia, cal l'acció.")

Victor Hugo (1802-1885)

Fora

Morris Louis 1958

"L'harmonia de l'ego i el cosmos es realitza fora de la voluntat conscient."

Taisen Deshimaru a L'esprit du ch'an, Albin Michel, Paris 2000

Uniforme

Soutine 1926

"M'agradaria que als cursos de formació de mossos d'esquadra, agents rurals i guàrdies urbans fos de visió obligatòria i debat a l'aula la sèrie danesa "Uniformen" (a Filmin, en castellà "El uniforme")."

(tuit d'en Rai de 06.08.2026)

Lliure

Chagall 1946

"Esforça't en no necessitar l'aprovació dels altres i seràs lliure de ser qui realment ets."

Rabí Nachman de Breslau (1772-1810) a La cadira buida, J.J. de Olañeta, Els petits llibres de la saviesa, 12

El deforme

"Al deforme Shu el mentó se li ficava endins de la panxa, les espatlles li pujaven més amunt que el cap, la columna vertebral li feia una gepa que s'enfilava cap al cel, els cinc òrgans els tenia acumulats al capdamunt del tors, i les cuixes li creixien des de la regió pròpia de les costelles. Cosint i rentant cobria els seus costos de vida; destriant arròs i purificant-lo guanyava prou per a l’aliment de deu boques. Si els superiors convocaven els soldats, el deforme brandava els braços per entre els homes; si els superiors tenien una tasca important a fer, el deforme, pel seu mal habitual, no rebia encàrrecs per al mèrit; i si els superiors donaven gra als pobres, ell en rebia tres sacs junt amb deu feixos de tronc. Aquest deforme, tot i amb el cos que tenia, era capaç de mantenir-se i de dur la seva vida al terme natural dels anys. Deu ser ben bé així, doncs, per als deformes en la virtut!"

Zhuangzi

(traducció de Ferran Berenguer)

Desistir

Cézanne 1906

"Diu la muntanya de Santa Bàrbara d'Orta que no vol veure més molins de vent al seu voltant. Els responsables de la iniciativa val més que desisteixin; tant aquesta emblemàtica muntanya, de gran poder tel·lúric, com la mateixa tempestuosa Santa Bàrbara, tenen una força especial."

(tuit d'en Rai de 29.07.2026)

En el marc de la mobilització contra el Plater...

Renunciar a la idolatria

Clyfford Still 1948

Primera part del capítol cinquè Renunciant a la idolatria de les coses del llibre La experiencia del Fuego (1994) d'Emilio Galindo Aguilar (1927-2014):

"La gran preocupació i fins i tot obsessió de tot fidel musulmà és la de fugir de tot allò que, de prop o de lluny, faci olor d'idolatria en la seva vida. Com una ombra de llum i de foc, l'acompanya en tot el seu viure de la shahada o professió de fe musulmana, que, senzillament però categòricament, proclama que "no hi ha cap altra divinitat fora de Déu". I aquesta és també la consigna i tasca de tota l'espiritualitat sufí, tot i que més personalment aprofundida i assimilada i, sobretot, aconseguida al preu de tot el seu ésser.

Per això, el sufí que, conscient del seu Origen i esperonat per la Veu que el desperta i enardeix, es posa en camí a la recerca de Déu, gràcies a l'impuls de Dalt i no de l'engany del Maligne, constata de seguida el pes de les coses i els lligams que aquestes posen a la seva llibertat i al seu desig de retorn. I, el que és més greu, la seva constant temptació d'idolatria. La temptació de sempre: "Et donaré tot això si oblides que "no hi ha cap altra divinitat fora de Déu"".

Llavors viure contra la idolatria serà el seu esforç (gihad) constant, sense respir. Esforç gens fàcil, perquè, com diu encertadament Rumí, l'enemic és dins d'un mateix: "Hem mort l'enemic exterior, però hi ha en nosaltres un enemic pitjor que aquell. Matar aquest enemic no és tasca de raó ni d'intel·ligència: el lleó interior no pot ser vençut per la llebre. Aquest enemic (l'ànima carnal, nafs) és l'infern i l'infern és un drac el foc del qual no poden apagar els oceans amb tota la seva aigua. Ni que es begués els set mars, el foc ardent d'aquest devorador de totes les criatures no disminuiria... Tu posseeixes aquest enemic en el teu interior: aquest és l'obstacle de l'intel·lecte i l'adversari de l'esperit i de la religió... Si l'ànima carnal no t'hagués extraviat des de dins, com podrien tenir poder per atacar-te els bandits? Per culpa d'aquest opressor que és el Desig, el cor és presoner de la cobdícia, l'avidesa, la desgràcia... de manera que el camí està lliure pels opressors exteriors, per tal de forçar-te." I el mateix Rumí ho diu amb frase lapidària: "L'amor de les coses creades fa l'ésser humà cec i sord" per veure i sentir les invitacions de la Memòria.

No li queda, doncs, al sufí -com a qualsevol veritable creient que es prengui seriosament la pràctica de la shahada, amb totes les seves conseqüències- que aplicar a fons el gran esforç interior o gihad per a mantenir-se lliure de la idolatria de les coses.

Aquest esforç-gihad consistirà en anunciar -millor renunciar- a tot el creat que no és Déu, el meu Déu. Enviar sense cansar-se nuncis, anuncis i renuncis a totes les coses per comunicar-los-hi que elles, qualsevol d'elles, per molt importants que siguin, no són Déu, el meu Déu, perquè d'una vegada per totes i constantment "no hi ha cap altra divinitat fora de Déu". El sufí sap, per instint diví, que renunciar no és abandonar sinó quelcom més profund, més total, més definitivament radical: fer la veritable pau amb les coses, posant-les al seu lloc exacte, mitjançant una reducció inexorable i arrasadora que les relativitzi totes: veritats, valors i bens, fora de Déu. Aquesta seria, d'altra banda, una de les bases comuns a totes les religions que avui en dia creiem urgents i imprescindibles. Perquè les religions, totes elles, arrosseguen en el nostre món d'avui i de sempre moltes idolatries. Això ens semblen el fonamentalisme, l'absolutisme dogmàtic teològic, la veritable manca d'humilitat teològica, aquesta mania constant d'universalitzar el particular... I així anem tots idolatrant el llenguatge, les teologies, la litúrgia, els dogmes, els conceptes de Déu, les religions, els ulemes i els sacerdots com a mitjancers entre Déu i els humans. Tots hem de renunciar de manera especial a la idolatria de la Paraula revelada. En un mot, tot el que s'absolutitza en l'esfera que sigui, fins i tot en la secular, és idolatria: política, economia, lleis... Els sufís veien això tan clarament que el gran Hal·ladj, per por al perill d'idolatria, no recitava la segona part de la shahada: "I Muhammad l'enviat de Déu."

La renúncia a les criatures ha d'arribar fins al desaferrament del mateix Profeta. Hal·ladj va preguntar un dia a algú: "¿Confesses que Déu és únic quan sents la crida a la pregària? No! Ets heretge mentre uneixis en la teva professió de fe (shahada) l'atestació de Déu amb la del Profeta, i mentre no els separis afirmant Déu en la seva majestat única i després al Profeta pel que fa al missatge que va rebre i a la gràcia que li deus. Així és com les consciències s'extravien en el més enllà de la diferència, quan realment només Déu és." Més encara: la primera part de la shahada no pot ser recitada en veritat per l'ésser humà. Només Déu pot proclamar vàlidament que ell és únic. Que l'ésser humà vulgui "unificar" (tawhid) Déu amb les seves pròpies forces és shirk (associar-se a Déu). Constantment recomanava Hal·ladj als seus deixebles que no perdessin el temps repetint incessantment la shahada, sinó que més aviat demanessin Déu que vingués ell mateix a formular-la en ells. I així pregarà: "Oh Tu, Guia dels extasiats, Rei Gloriós, et sé transcendent... No hi ha cap altra divinitat fora de Déu, superior a tots els conceptes dels que et conceben. Déu meu! Tu em saps incapaç d'oferir-te l'acció de gràcies que et correspon. Vine, doncs, a mi per tal que et doni les gràcies a tu mateix. Aquesta és la veritable acció de gràcies! No n'hi ha d'altra." Aquesta al·lèrgia a la idolatria és tal, i tan total el sentit de la unitat, que el mateix Hal·ladj pregarà: "Unifica'm, oh el meu Únic, fent-me confessar veritablement que Déu és Únic, perquè cap camí humà porta a això."

Dolor espiritual

Pietro Nelli 1365

"Però ara em demanes com pots destruir aquest coneixement nu i aquesta sensació del teu propi ésser. Perquè per ventura penses que si fos destruït, tots els altres obstacles serien destruïts; i si penses així, en veritat penses bé. Però en això et responc i et dic que sense una plena gràcia especial donada lliurement per Déu i, sense una plena disponibilitat per part teva de rebre aquesta gràcia, aquest coneixement nu i aquesta sensació del teu ésser no poden ser destruïts de cap manera, i aquesta disponibilitat no és més que un dolor espiritual fort i profund.

Però en aquest dolor cal que tinguis discreció d'aquesta manera: has d'estar alerta, en el moment d'aquest dolor, de no forçar ni el teu cos ni el teu esperit amb brusquedat, sinó que has de seure totalment quiet com si estiguessis dormint, tot submergit i enfonsat en el dolor. Aquest és el veritable dolor; aquest és el perfecte dolor; i benaurat aquell qui pot obtenir aquest dolor. Cada ésser humà té un objecte de sofriment: però més especialment sent com a matèria de sofriment el fet de conèixer i sentir que ell és. Tots els altres dolors en comparança amb aquest són com si fossin jocs de penyores. Perquè li produeix dolor saber i sentir no només què és sinó que ell és. Aquest dolor, quan s'obté, neteja l'ànima, no només del pecat sinó també de la pena que ha merescut pel pecat; i també fa l'ànima capaç de rebre aquella joia que l'humà havia perdut pel coneixement i la sensació del seu ésser."

El Núvol de la Ignorància (s. XIV), del cap. 44

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)

Kierkegaard: La Paraula de Déu

Eckersberg 1824

"Quan llegeixis la Paraula de Déu, has d'estar sempre dient-te a tu mateix: "Està parlant amb mi i sobre mi".

Soren Kierkegaard (1813-1855)