Schönberg sobre la música

Kokoschka 1924

"Música és una simultaneïtat i successió de tons i combinacions de tons ordenats de manera que produeixin un efecte agradable a l'oïda i un efecte intel·ligent sobre la capacitat de percepció, de tal manera que aquestes impressions puguin exercir alguna influència sobre regions ocultes de l'esfera dels nostres sentiments, i que aquesta influència ens faci viure en un país somniat de desigs satisfets o en un infern somniat."

Arnold Schönberg, en una carta al Dr. Walter E. Koons, de la NBC de Nova York, d'abril de 1934.

(citat per H.H. Stuckenschmidt a Schönberg. Vida, context i obra (1974)).

Equanimitat de ment

Poussin 1627

"L'ordre de la Providència de Déu manté una perpètua vicissitud en el material d'aquest món: el dia contínuament es converteix en nit, la primavera en estiu, l'estiu en tardor, la tardor en hivern, l'hivern en primavera. No hi ha dos dies exactament iguals: n'hi ha d'ennuvolats, plujosos, n'hi ha de secs o ventosos; i aquesta varietat infinita augmenta en gran manera la bellesa de l'univers. I això mateix passa amb l'ésser humà que, així com digueren els antics, és un món en miniatura, perquè mai no es troba molt de temps en el mateix estat, i la seva vida a la terra flueix com les aigües poderoses onejant i fluctuant amb una varietat infinita de moviments; els uns el fan enlairar amb esperança, els altres l'abaten amb temor; ara el duen cap a la dreta amb joia, ara el duen cap a l'esquerra amb dolor; i no hi ha cap dia ni cap hora d'aquesta vida que sigui exactament igual que una altra.

Tot això és un avís molt important i ens ensenya a tenir com a objectiu una constant i permanent equanimitat de ment enmig d'una varietat tan gran d'esdeveniments; i mentrestant tot va canviant al voltant nostre; hem de voler quedar inamovibles sempre mirant, cercant i desitjant Déu. Sia quina sia la ruta que prengui el vaixell, tant si el seu curs va cap a l'est, cap a l'oest, cap al nord o cap al sud, sigui quin sigui el vent que infli les veles, la seva brúixola mai no deixarà d'assenyalar la mateixa estrella del nord. Si totes les coses que ens envolten se'n van per avall, i encara més, tot el nostre interior: vull dir que tant si la nostra ànima està trista o alegre, amb amargor o amb joia, en pau o inquieta, àrida i seca o plàcida i fèrtil, si el sol la crema, o si la rosada la refresca; sempre l'imant del nostre cor i de la nostra ment, la nostra voluntat superior, que és la nostra brúixola moral, ha d'assenyalar contínuament cap a l'Amor de Déu, el nostre Salvador, el nostre Bé suprem. "Si vivim, vivim en el Senyor, si morim, morim en el Senyor; tant si vivim com si morim som del Senyor." Qui ens separarà de l'amor de Crist?"

Sant Francesc de Sales (1567-1622), I.V.D. part IV 13

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció de Montserrat Abeyà).

Superació

Agnes Martin 1990

"La paradoxa de la condició humana és que no hi ha res que ens sigui tan contrari com l'exigència de superar-nos, i res que sigui tan essencialment nosaltres mateixos com el fons d'aquesta exigència o el fruit d'aquesta superació."

"Superar-se: aquest és el gran imperatiu de la condició humana. I n'hi ha un altre que l'anticipa i alhora el prolonga; dominar-se. L'ésser humà noble és el que es domina; l'esser humà sant és el que es supera. La noblesa i la santedat són els imperatius de l'estat humà."

Frithjof Schuon a Les perles del pelegrí (1990). 

El gran no-res

Saenredam 1646

"No-res i no-res fan no-res. Compreneu i recordeu aquesta dita mística treta de la pràctica de l'aritmètica, on quan s'han de sumar dues xifres es diu, tal com jo he dit: "No-res i no-res fan no-res".

I això significa la unió mística: perquè quan l'ànima ha fet fora de la seva comprensió totes les imatges i temors naturals i fora de la seva voluntat i de l'amor l'afecte a les criatures, llavors esdevé com totes les coses naturals, com si no fos res, lliure, nua i neta de tot... I quan ella és no-res i comprèn també Déu com a no-res, és a dir com a cosa no imaginable i intel·ligible, sinó com a cosa que és per damunt de totes les imatges i de totes les espècies i que no és expressable per cap espècie... llavors dóna i suma el seu no-res al no-res de Déu, i queda allà, ni amb l'ànima ni amb Déu, només en un cert buit o no-res. No hi ha res més que una unió entre Déu i l'ànima... I així hi ha no-res i no-res, i fan no-res... Aquest és l'estat d'unió perfecta, que n'hi ha que l'anomenen estat de no-res, i d'altres, amb igual raó, estat de totalitat; perquè Déu és vist i fruït, i és com si ell contingués totes les coses i l'ànima estigués perduda en ell."

Pare A. Baker (1575-1641)

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)

Santedat

Clyfford Still 1977

"La santedat és el bé més gran: és joia eterna.

El qui cerca santedat, troba joia."

Ashem vohu, una de les tres pregàries més sagrades del zoroastrisme (600 aC).

Les altres dues pregàries són:

Yatha ahu vairyo:

"La voluntat del Senyor és la llei de santedat.

Els tresors de la saviesa són per al qui treballa per al Senyor.

El poder del Senyor, Ahura, és donat al qui ajuda al pobre."

Yemhe Hatam:

"Venereu tots els homes sants!

Venereu totes les dones santes!"

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc)

La bona voluntat

Quentin de la Tour 1766

"Possiblement no es pot concebre res en aquest món, o fora del món, que es pugui anomenar bo sense objeccions excepte una bona voluntat. La intel·ligència, enginy, seny i altres talents de la ment o com sigui que es diguin, o el coratge, la decisió, la perseverança, com a qualitats del temperament, són indubtablement bones i desitjables en molts d'aspectes; però aquests dons de la natura també poden esdevenir extremadament dolents i perjudicials si la voluntat amb els quals se'ls usa, i que per tant constitueix el que s'anomena caràcter, no és bona. Passa el mateix amb els béns de la fortuna. Poder, riqueses, honor i fins i tot la salut, i el benestar general i la satisfacció amb el propi estat que s'anomena felicitat, inspiren orgull i sovint presumpció si no hi ha una bona voluntat que corregeixi llur influència a la ment, i també que rectifiqui el principi d'acció i l'adapti a la seva finalitat.

També hi ha algunes qualitats al servei d'aquesta bona voluntat que poden facilitar la seva acció, tot i que tinguin un valor incondicional, però sempre pressuposen una bona voluntat i això justifica l'estima que justament tenim per a elles i no ens permet que les mirem com a absolutament bones. Moderació en els afectes i en les passions, autocontrol i reflexió serena no només són bones en molts d'aspectes sinó que també formen part del mèrit intrínsec de la persona; però són lluny d'ésser anomenades bones sense objeccions, tot i que han estat incondicionalment preuades pels antics. Perquè sense els principis d'una bona voluntat, poden esdevenir extremadament dolentes; i la serenitat d'un brivant no només el fa més perillós sinó que també el fa més abominable als nostres ulls que si no n'hagués tinguda.

Una bona voluntat és bona no només per allò que fa o realitza ni per la seva aptitud per aconseguir alguna finalitat que es proposi, sinó simplement per la virtut de la volició, és a dir, és bona en ella mateixa i ha d'ésser molt més preuada que la suma de totes les tendències. Fins i tot si succeís que, a causa d'una desgràcia especial, o a la disposició mesquina d'una madrastra, aquesta voluntat perdés tot el seu poder per aconseguir els seus propòsits, si tot i amb els seus grans esforços no pogués aconseguir res, i només quedés la bona voluntat -no, de ben segur, un simple desig, sinó la unió de tots els mitjans que tenim a l'abast- llavors, com una joia, brillaria amb la seva pròpia llum, com una cosa que té tot el seu valor en ella mateixa." 

Kant, Crítica de la raó pràctica.

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció al català d'Elisabet Abeyà).

L'arbre dels nusos

"Nanbo Ziqi, tot errant pels turons de Shang, va veure un gran arbre, allà plantat ben diferent, que mil carros a quatre cavalls, la seva ombra hauria cobert. Ziqi digué: Però quin arbre és, aquest! Aquest està clar que té fusta de diferent! Va mirar-se'l i, veient les seves branques fines, aquestes es contorçaven tant que no hi hauria manera de fer-ne bons ponts; abaixant la mirada cap a les arrels, aquestes escampaven els nusos de tal forma que no es podria fer d'ells cap sarcòfag. Llepaves les fulles i la boca se t'omplia d'amargor i de llagues; en buscaves la flaire i et deixava la persona estúpida i inútil tres dies. Ziqi exclamà: Aquest espècimen és un arbre de no-fusta - i amb això ha arribat a aquesta talla: ostres!: i amb això l'home de geni no serveix!"

Zhuangzi

(traducció de Ferran Berenguer)

Desplaçar

Clyfford Still 1971

"Treballar els grans valors és una bona manera d'anar desplaçant el jo del centre de la pròpia identitat."

(tuit d'en Rai de 24.01.2025)

Valor cultural

Kupka 1912

"A la meva obra, faig servir la religió com un valor cultural. És més: com el valor cultural més alt."

László Krasznahorkai, premi Nobel de Literatura 2025, a La Vanguardia del 27.02.2026