Tot per tot

Castagno 1455

"Fill, cal que ho donis tot per tot, i que no hi hagi res que sigui teu. Sàpigues que l'amor de tu mateix et fa més mal que res en aquest món. Segons l'amor i l'afecte que tens per les coses, així et penetraran més o menys. Si el teu amor és pur, senzill i ben ordenat, no estaràs lligat a res.

No desitgis allò que no pots tenir, allò que et pot posar obstacles i privar-te de la llibertat interior. És estrany que no confiïs en mi des del fons del teu cor amb tot allò que pots desitjar o tenir. Per què et consumeixes en vana aflicció? Per què et canses amb inquietuds inútils? Espera el meu bon plaer i no sofriràs cap mal. Si cerques això o allò, o voldries ésser aquí o allà per la teva pròpia conveniència o plaer, mai no reposaràs ni seràs lliure dels disturbis de la ment; ja que en totes les coses es troba alguna mancança i a tot arreu hi haurà algú que et contrariï. Per tant, no és útil l'obtenció ni l'increment de cap cosa exterior, sinó que aquesta sigui menyspreada i despresa del cor. I això no ho has d'entendre només de la possessió de diners i de riqueses, sinó també de la recerca d'honors i del desig de lloances inútils; totes aquestes coses passen amb el món. El lloc no és més que una feble defensa, si manca l'esperit de fervor. Ni aquesta pau que cerques a l'exterior durarà molt si l'estat del teu cor no té uns veritables fonaments. És a dir, si no ets en mi, pots canviar però no millorar-te tu mateix."

Tomàs de Kempis (1380-1471) III 27

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció de Montserrat Abeyà).