La jueva Maria

Gerard David 1515

Les reflexions sobre Maria de James Tabor, professor jubilat d’Estudis Religiosos i arqueòleg, a La Contra de La Vanguardia del 26.03.2026.

"Maria és la dona més coneguda i menys coneguda de la his­tòria. La vam convertir en figura celestial i vam esborrar la dona real. No era una camperola ignorant d’un indret perdut. Va néixer a Seforis, la gran ciutat de Galilea. Era urbana, de família benestant i amb llinatge reial, descendent del rei David i vinculada al llinatge sacerdotal. Això feia els seus fills políticament perillosos.

Era una noia jueva d’uns quinze anys quan va néixer Jesús. Després van venir més fills. El Nou Testament esmenta Jaume, Josep, Judes i Simó, i parla també de dues germanes. Era una família nombrosa i Josep desapareix aviat dels textos; el més probable és que morís quan els nens eren petits. La tradició diu que Maria va ser sempre verge, però aquesta idea és posterior. El text diu que Josep no la va conèixer fins que va donar a llum. En el llenguatge de l’època, conèixer significa conviure maritalment. Després van tenir més fills. Era una família jueva normal.

No sabem qui va ser el pare de Jesús. Com a historiador, si hagués d’omplir el certificat, hi posaria “pare desconegut”. Al món antic, quan algú era considerat extraordinari, es deia sovint que tenia un origen diví. Es va dir d’Alexandre el Gran i també de l’emperador August.

En la seva joventut Maria va viure violència. Quan va néixer Jesús, Roma va arrasar Seforis i va crucificar dos mil homes. Imaginem-la alletant el seu fill mentre la seva ciutat cremava a pocs quilòmetres. Això marca una vida. Veure dos mil homes crucificats no s’oblida. Cada aixecament acabava en més creus. Aquella experiència devia convèncer-la que la violència només engendra més violència.

Va ser una revolucionària radical, però no armada. La seva revolució no consistia a empunyar l’espasa, sinó a buidar de legitimitat el poder. S’ha reduït el seu paper a haver portat Jesús al món. Però va ser ella qui va educar els seus fills en la Torà i en aquella ètica que després associem a Jesús.

Després de la mort de Josep, la família depenia d’aquesta estructura materna i, quan Jesús és executat, el lideratge no passa a Pere, sinó a Jaume, el germà de Jesús, probablement el segon fill de Maria. Les fonts el situen immediatament després de Jesús i el presenten com el cap de la comunitat de Jerusalem. Fins i tot en els textos més antics, el seu nom apareix abans que el de Pere. És una possibilitat coherent que fos el “deixeble estimat”. A l’Evangeli de Joan, Jesús confia la seva mare al “deixeble estimat”. Segons la llei jueva, si mor el fill gran i el pare ja no hi és, el següent fill assumeix la cura de la mare. Això encaixa millor amb un germà que no pas amb un deixeble extern. Jaume també va morir violentament. Va ser apedregat i colpejat fins a la mort per la mateixa elit sacerdotal que havia promogut l’execució de Jesús. Això indica que la família continuava sent incòmoda.

Insisteixo tant en que Maria era jueva perquè li hem robat el seu judaisme. Guardava el dissabte, celebrava la Pasqua, ensenyava la Torà. Jesús també. El cris­tianisme com a institució apareix molt després.

Atribueixo a Maria l'ensenyament de no tornar el cop. Beneir l’enemic. Posar l’altra galta, però això no vol dir que fos una submissió passiva. Al segle I, colpejar la galta dreta implicava fer-ho amb el dors de la mà: era un gest d’humiliació, no només d’agressió. Posar l’altra galta obligava a l’agressor a canviar el tipus de cop, a trencar el codi de dominació. Maria havia vist el que produïa la violència: ciutats arrasades i homes crucificats. Crec que va comprendre que respondre amb més violència només perpetuava el cicle. Aquesta forma de resistència –ferma, però no armada– va ser el seu llegat."