El gran no-res

Saenredam 1646

"No-res i no-res fan no-res. Compreneu i recordeu aquesta dita mística treta de la pràctica de l'aritmètica, on quan s'han de sumar dues xifres es diu, tal com jo he dit: "No-res i no-res fan no-res".

I això significa la unió mística: perquè quan l'ànima ha fet fora de la seva comprensió totes les imatges i temors naturals i fora de la seva voluntat i de l'amor l'afecte a les criatures, llavors esdevé com totes les coses naturals, com si no fos res, lliure, nua i neta de tot... I quan ella és no-res i comprèn també Déu com a no-res, és a dir com a cosa no imaginable i intel·ligible, sinó com a cosa que és per damunt de totes les imatges i de totes les espècies i que no és expressable per cap espècie... llavors dóna i suma el seu no-res al no-res de Déu, i queda allà, ni amb l'ànima ni amb Déu, només en un cert buit o no-res. No hi ha res més que una unió entre Déu i l'ànima... I així hi ha no-res i no-res, i fan no-res... Aquest és l'estat d'unió perfecta, que n'hi ha que l'anomenen estat de no-res, i d'altres, amb igual raó, estat de totalitat; perquè Déu és vist i fruït, i és com si ell contingués totes les coses i l'ànima estigués perduda en ell."

Pare A. Baker (1575-1641)

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)