La pau al cor

De Staël 1954

La "pau al cor" seria l'estat d’harmonia, de conciliació amb un mateix i amb el món que permet viure en profunditat, immergir-se en la realitat.

La pau al cor no s'identifica:

- ni amb la seguretat

- ni amb el benestar-comoditat-confort

- ni amb la salut física

- ni amb la salut mental

- ni amb la joia de viure (estat anímic estable, equilibrat, alliberat d'angoixes, temors i desitjos)

- ni amb la felicitat.

La pau al cor pot ser considerada (a la pràctica, no només a nivell d'opinió teòrica) de quatre maneres:

- com a fonamental

- com a important

- com a secundària

- com a irrellevant

D'aquí en deriven quatre maneres diferents d'enfocar la vida, el comportament personal.

Entre els que la consideren com a fonamental, hi trobem dues posicions:

1.- Els humanistes, que troben que els humans poden accedir a la pau al cor amb els seus propis mitjans, amb la seva voluntat i el seu esforç.

2.- Els espiritualistes, que consideren que els humans només poden trobar la pau al cor anant més enllà dels seus desitjos i el seu ego, deixant-los de banda, relegant -los a una posició secundària, fins i tot eliminant-los (de vegades amb la formulació extrema de "matar el desig" o "suprimir el jo").

Per aconseguir això, que no és precisament fàcil i va més aviat en contra de la nostra condició espontània, els espiritualistes consideren que cal rebre l'impuls d'una mena de subtil força externa; la recepció, com si fos un regal, d'una mena d'energia que no se sap d'on ve, ni quan ve, ni com ve.

Seria com rebre el suport d'una mena d'alè (en hebreu, ruah), que s'ha designat sovint com a "esperit", i ha rebut diverses denominacions: l’alè de la divinitat (ruah Elohim), la claror de la mirada de Jahveh, la bondat del Senyor (Adonai), l’amor del Pare del cel, el buf de l’Esperit Sant, Déu amb nosaltres (Emmanuel), la pau de Crist (Pax Christi), la gràcia santificant, la il·luminació, llum permanent (Lux perpetua), llum celestial, els ulls misericordiosos de la Mare, la benignitat d’Al·lah, la força de Wakantanka, la irrupció del Nagual...

Els espiritualistes es divideixen en dos grups:

2.1.- Els literalistes, que consideren l'esperit com un fet objectiu, extern, precedent als humans, creador del món i atorgador de la pau al cor.

2.2.- Els simbolistes, que consideren l'esperit com una preciosa creació cultural humana que expressa i alhora potencia la constatació viscuda de com una mena d'"irrupció externa", la qual sembla característica del procés d'accés a la pau al cor.

Aquesta condició o aparença d'externalitat fa que es pugui demanar la seva recepció (pregària) i que es pugui expressar agraïment pel seu assoliment.

L'esperit, amb el nom que es vulgui, és considerat com un "símbol transformador", una creació cultural amb capacitat d'impacte en la vivència del que s'obre a ell, l'acull, indaga en ell, l'utilitza. L'obertura al símbol facilita, ajuda, contribueix a l'accés a la pau al cor.

És la pau al cor un equivalent de la salvació? Probablement, mentre no considerem que la salvació és un fer-nos viure més enllà de la mort. Assolir la pau al cor seria la més gran aspiració dels humans.

Annex

És interessant considerar com comencen (moment fort, significatiu) els quatre evangelis:

Mateu: “Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham.”

Lluc: L’anunci del naixement de Joan Baptista i de Jesús. El naixement de Jesús.

Joan: “Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. En ella hi havia la vida, i la vida era la llum dels humans. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.”

Marc: “Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit:

                 "Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 

                  És la veu d’un que crida en el desert: 

                  Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes."

Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d’arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així:

 

                  "Després de mi ve el qui és més fort que jo,

                  i jo no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li

                  les corretges de les sandàlies. Jo us he batejat amb aigua,

                  però ell us batejarà amb l’Esperit Sant."

Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del cel:

                  "Tu ets el meu Fill, a qui jo estimo; en tu m’he complagut."

Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre les feres, i els àngels l’assistien. Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: 

                   "S’ha complert el terme, el regnat de Déu és a prop.

                   Canvieu de vida i tingueu fe en aquesta notícia."”

El regnat de Déu és a prop. Canvieu de vida.

Possibles relectures, reformulacions:

- Deixar-se omplir per Déu és possible. Reconvertiu la vostra vida.

- Es pot assolir la pau al cor. Obriu-vos-hi.

- Posar-se al servei de la divinitat val la pena. Feu passes per fer-ho.

- Viure una vida digna és desitjable. Feu els canvis necessaris per fer-ho.

- És possible viure amb sentit. Trobeu el camí.