Què podem compartir plegats?

Tàpies 1990

La pregunta és prou rellevant en una Catalunya que viu un moment de forts contrastos entre grups. Contrastos que poden portar a aquests grups a un tancament o replegament sobre ells mateixos, amb el consegüent risc de fractura social, no tant per una confrontació entre ells com per un ignorar-se els uns als altres.

Aquestes fractures que separen diferents grups socials les podem aplegar en cinc ordres:

1) Fractura de generació: les diferents generacions tendeixen a marcar diferències i a ignorar-se. Especialment rellevant és la possible desconnexió entre els que tenen entre 30 i 45 anys i els que en tenen entre 45 i 60.

2) Fractura d’origen: hi ha tres grans àmbits que poden tendir a recloure’s en ells mateixos: a) els que es consideren autòctons, per naixement o per decisió lliure b) els fills de la immigració espanyola dels anys seixanta amb clara pràctica o consciència de la seva identitat diferenciada i c) els nous immigrants del Magrib, l’Amèrica llatina, l’Àfrica negra, l’Est d’Europa, el Pakistan i la Índia, les Filipines i la Xina.

3) Fractura de territori: hi ha un risc d’aïllament entre la gent “de comarques” i la gent “metropolitana”, amb una diferent percepció i vivència del territori i el paisatge.

4) Fractura social: hi ha un risc de fractura entre a) el 5% ric, b) el 75 % suficientment benestant i c) el 20% pobre, que poden tendir a formar mons tancats i desconnectats.

5) Fractura cultural: hi ha un risc d’aïllament entre un grup social més educat i culte, amb més capacitat d’anàlisi de l’entorn i de creació i fruïció de béns culturals, i un grup social menys sensible, més despreocupat, més centrat en la supervivència o l’èxit econòmic i la diversió evasiva.

Aquestes cinc fonts de fractures potencials es superposen i combinen, donant lloc, juntament amb altres factors, a la complexa situació social en la que vivim. És important tenir-les presents com a teló de fons a l‘hora de plantejar-nos: què hi ha més enllà d’aquestes fractures? què podem compartir plegats?

El que podem compartir plegats ho podem aplegar com a mínim en cinc grans coses: 1) Podem compartir un territori, un paisatge 2) Podem compartir una llengua, una cultura 3) Podem compartir una història, una tradició 4) Podem compartir uns valors 5) Podem compartir un projecte de país.

Uns valors

Quins valors? Això és clau, perquè no ens ve predeterminat com el territori, la llengua o la tradició i alhora és clau per a conformar la nostra identitat col·lectiva i el nostre projecte de país.

No es tracta només dels valors que configuren el projecte personal de cadascú, sinó dels valors que volem compartir com a col·lectiu. Que volem que ens caracteritzin.

Apleguem-los en unes quantes famílies:

1) El respecte per a la bellesa del paisatge natural i urbà. Volem viure en un entorn bonic, i per tant net, endreçat, ben atès i dissenyat amb cura i estimació. De vegades això es dona espontàniament, com passa amb els camps de conreu; de vegades ha de ser fruit d’un esforç premeditat. Aquí hi ha dos elements especialment preocupants en l’actualitat: l’atemptat que suposen al paisatge natural els molins de vent i les granges solars per a la generació d’electricitat i l’atemptat que suposen per al paisatge urbà les “pintades” amb sprays.

2) El respecte del patrimoni cultural heretat, tant de l’específic de Catalunya com del provenint d’altres contextos històrics i culturals. En són fites i símbols locals el MNAC, les esglésies romàniques, les catedrals i edificis civils del gòtic, l’esplendor modernista, Gaudí, els pintors i escultors del segle XX, els nostres grans poetes, els nostres músics cultes i populars, les tradicions populars (festes majors, Patum, sardanes, castellers, puntaires, etc.). Però cal compartir també les riques tradicions religioses de la humanitat, les grans eclosions artístiques com la pintura dels Països Baixos, Shakespeare, la música clàssica, Rembrandt, Racine i Molière, l’impressionisme, etc.

3) La convivència cívica i el respecte a la llibertat de l’altre.

4) La solidaritat amb els pobres (locals i de fora).

5) El compartir projectes de vida. No viure cadascú sol la seva vida, sinó fer camí plegats amb altres.

6) L'honestedat i el respecte amb un mateix i amb els altres. La sinceritat, el ser “bones persones”, el no enganyar, el no mentir, el no fer trampes, el tenir paraula, l’estimar l’altre tot respectant-lo, el no fer soroll, el no drogar-se, el rebutjar la hipocresia, el fer bé la feina.

7) L’equilibri entre treballar (necessari per a sobreviure cadascú i tots) i viure (fruir la vida, assaborir-la, gaudir-ne, celebrar-la, admirar-la, mostrar-li agraïment). Tenir cura de la família però també d’un mateix, de l’equilibri personal, del cultiu de les pròpies facultats, del desenvolupament de la pròpia serenitat i de la dimensió espiritual personal.

8) La construcció d’una vida col·lectiva amb sentit, que motivi, que generi il·lusió de pertànyer al nostre poble. La voluntat de ser un poble pacífic, culte, amb prou mitjans per a fruit de la vida però sense deixar-se esclavitzar pels mitjans, ben organitzat, amb un país net i endreçat, atent als problemes dels altres, decidit a ajudar a tothom a conrear el seu projecte personal i el seu camí espiritual, oferint un marc col·lectiu que ho afavoreixi.

Un projecte de país

Quin projecte de país? Un país:

1) Capaç d’evitar les situacions socials d’exclusió.

2) Net i endreçat, que pren cura dels seus paisatges naturals i urbans.

3) Que treballa i gaudeix equilibradament.

4) Amb un sistema educatiu i sanitari auster però eficaç.

5) Amb ganes de ser tranquil·lament, sense ficar-se amb ningú ni que es fiquin amb ell.

6) Amb una vida política el més descentralitzada possible, amb uns partits polítics el menys professionalitzats possible, amb uns capdavanters el més transparents possible.

7) Amb una vida cultural màximament activa i uns mitjans de comunicació al servei d’aquesta vida cultural.

8) Que fomenta el desvetllament i la felicitat dels seus membres.

9) Que facilita a les persones que es construeixin el millor possible a sí mateixes a nivell físic, mental, cultural, ètic i espiritual.