Vinyoli: Versos molls

Hernández Pijuan 1972

"Aquest matí, quan entelava el cel

amb versos molls, totes les coses

seguien fent comerç. Es canviaven

diners per drogues.

                 Malament t’ho cous:

els bronquis ja no poden suportar

més fum, ni les entranyes

mixtures oloroses, ni la seca

força del rom.

                Callar-ho per als altres està bé,

però callar-nos-ho tu i jo, cos meu,

cos únic meu i sols per

una sola vegada, no, no ens enganyem.

És tèrbol, atziac, sentir que xisclen

falciots en la tarda, mala tarda

d’abril, el més cruel dels mesos.

Però sempre en l’obscur, la cara pàl·lida

se’t dóna, no se’t dóna: mai

no es dóna res,

llevat, potser d’unes paraules

que van passar algun dia d’una boca

a una altra, no creient, creient

per un instant: sols un estrany sanglot

que es reprimí. Silenci.

Llegim-nos altre cop, si és possible, els ulls."

Joan Vinyoli, Tot és ara i res (1970)