Salms (VII): Confio

Senyor, quants n'hi ha que em persegueixen!
Són molts els qui s'aixequen contra meu.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi.»
Però tu, Senyor, ets l'escut que em protegeix,
tu, la meva glòria, aixeques el meu cap.
Quan crido invocant el Senyor,
ell em respon des de la santa muntanya.
Me'n vaig al llit,
i dormo en pau fins que em desperto:
el Senyor em sosté.


(del Salm 3)


- - -


Fins quan, Senyor, em tindràs en l'oblit?
Fins quan m'amagaràs la mirada?
Fins quan portaré dintre meu tants neguits,
tantes penes tot el dia dins el cor?
Mira i respon-me, Senyor, Déu meu!
Omple'm els ulls de claror,
que el son de la mort no me'ls acluqui;
jo, sabent que m'estimes, tinc plena confiança.
El meu cor s'alegra: ja em veig salvat
i canto al Senyor pels seus favors.


(del Salm 13)


- - -


El Senyor m'il·lumina i em salva:
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?
Ni que acampés contra mi tot un exèrcit,
el meu cor no temeria;
per més que em declaressin la guerra,
jo em sentiria confiat.
Una cosa he demanat al Senyor
i la desitjo amb tota l'ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l'encís del Senyor
i vetllar pel seu temple.
Ell m'amaga al seu costat
en dies de desgràcia;
m'encobreix al recer de casa seva,
em porta dalt la roca inaccessible.

Escolta, Senyor, escolta el meu clam,
compadeix-te de mi, respon-me.
De part teva, el cor em diu:
«Busca la meva presència!»
Buscar-la és el que vull, Senyor!
No t'amaguis lluny de mi!
No siguis sever fins a rebutjar el teu servent,
tu que ets el meu ajut!
No em deixis mai abandonat,
Déu meu, salvador meu!
Si mai m'abandonessin pare i mare,
el Senyor em recolliria.
Ensenya'm, Senyor, la teva ruta,
condueix-me per camins planers.


N'estic cert, fruiré en el país de la vida
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor;
sigues valent, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor.


(del Salm 27)


- - -


En tu, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.
Treu-me del perill, tu que ets bo,
escolta'm, no triguis a alliberar-me;
sigues el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
Per a mi, ets penyal i plaça forta;
guia'm, encamina'm per amor del teu nom.
Confio el meu alè a les teves mans;
tu, Senyor, Déu fidel, m'has rescatat.
Amb quin goig celebraré el teu amor!
T'has adonat del meu sofriment,
has vist en perill la meva vida
i no m'has deixat caure a les mans de l'enemic;
és ample el lloc on fas descansar els meus peus.
Compadeix-te de mi, Senyor,
que la desgràcia ha caigut damunt meu!
De tristor se'm consumeixen els ulls,
el cor i les entranyes.
La meva vida s'esgota en les penes;
els meus anys, en el dolor;
decau el meu vigor de tant sofrir,
se'm consumeixen les forces.
Sóc la befa de tots els enemics
i, més encara, dels veïns;
els coneguts s'esglaien de veure'm:
fuig de mi el qui em troba pel carrer.
S'han oblidat de mi com si fos mort,
com una eina que no és bona per a res.
Sento com parla la gent,
em veig amenaçat de tots costats,
han pres un acord contra mi,
han decidit la meva mort.
Però jo confio en tu, Senyor,
et dic: «Ets el meu Déu,
tens a les mans el meu destí.»

Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,
salva'm per l'amor que em tens.
Senyor, jo t'invoco: que no en tingui un desengany.

Que n'és, de gran, la felicitat
que has reservat als teus fidels!
La dónes als qui s'emparen en tu,
i tothom ho pot veure.
Els amagues a la teva presència,
lluny de les intrigues humanes;
els aixoplugues a casa teva,
lluny dels atacs de males llengües.
Beneït sigui el Senyor.
És admirable l'amor que em té
dins la ciutat emmurallada.
Jo deia, veient-me perdut:
«M'has allunyat de la teva presència.»
Però tu has escoltat la meva súplica
quan implorava el teu auxili.


(del Salm 31)


- - -


El teu amor, Senyor, s'eleva fins al cel,
la teva fidelitat arriba fins als núvols.
La teva justícia és com les muntanyes més altes,
com l'oceà infinit són les teves decisions.

Que n'és, de preciós, Déu meu, el teu amor!
Els homes s'emparen a l'ombra de les teves ales,
se sacien del bo i millor de casa teva;
els fas beure al torrent del paradís.
En tu hi ha la font de la vida,
i veiem la llum en la teva llum.
Obre el teu amor als qui et coneixen,
els teus favors, als rectes de cor.


(del Salm 36)


- - -


No t'exasperis pel triomf dels dolents,
no envegis els qui obren malament.
S'assecaran ben aviat com l'herba,
es marciran com l'herbei dels prats.

Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el país.
Que sigui el Senyor la teva delícia:
ell et donarà el que desitja el teu cor.

Encomana al Senyor els teus camins;
confia en ell, deixa'l fer:
farà que brilli la teva justícia com la llum,
la teva raó, com el sol de migdia.

Reposa en el Senyor i espera en ell,
no t'exasperis contra els homes que triomfen,
contra els homes intrigants.

No t'irritis ni t'indignis,
no t'exasperis, que només faries mal,
i els qui fan mal seran exclosos del país,
però el qui espera en el Senyor posseirà la terra.

Dura tan poc, l'injust!
Si mires al seu lloc, ja no l'hi trobes.
Però els humils posseiran la terra,
fruiran d'una gran pau.

El Senyor vetlla per la vida dels honrats:
posseiran eternament la seva herència.
No s'hauran d'avergonyir en anys dolents,
en temps de fam no els faltarà l'aliment.

L'injust manlleva i no torna;
el just, en canvi, és benèvol i dona.
Els qui el Senyor beneeix posseiran la terra;
els qui ell maleeix en seran exclosos.

El Senyor guia els passos de l'home,
el manté ferm i vetlla el seu camí;
si mai cau, no queda estès a terra,
perquè el Senyor li dóna la mà.

Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.

El just té als llavis la saviesa,
la seva boca diu la veritat;
té gravada al cor la llei del seu Déu
i camina amb pas segur.


(del Salm 37)


- - -


Déu ens és un castell de refugi,
una defensa ferma en hores de perill.
No temem res quan se somou la terra,
quan les muntanyes s'enfonsen dins el mar;
ja poden bramular i escumejar les onades
i, al seu embat, estremir-se les muntanyes:
el Senyor de l'univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.


(del Salm 46)


- - -


Per què he de tenir por en dies dolents,
quan m'envolta la malícia dels perversos?
Ells es refien de la seva fortuna,
es glorien de la seva gran riquesa.
Quin home en podrà redimir un altre
i pagar a Déu el seu rescat?
Ni que ofereixi un preu molt alt,
s'acabarà per sempre més la seva vida:
no comprarà el dret de viure sempre
i escapar-se de la mort.

Aquesta és la sort dels qui viuen refiats,
la fi dels qui parlen satisfets:
s'aplegaran com ramats a la terra dels morts,
la mort mateixa serà el seu pastor.
Però a mi, Déu em rescatarà la vida
de les urpes del regne dels morts
per prendre'm amb ell.
No et preocupis si un home s'enriqueix
i acumula una fortuna a casa seva:
quan es mori no s'endurà res,
no el seguiran les seves riqueses.
Ni que en vida se sentís feliç quan li deien:
«Tots t'alaben per la teva sort!»,
acabarà reunint-se amb els seus pares,
que no veuran mai més la llum.
L'home que viu en els honors i no entén res,
s'assembla al bestiar, de qui no es parla més.


(del Salm 49)


- - -


Per què et glories, valent, de fer el mal?
Déu és bo a cada moment!
Ordeixes intrigues, tens la llengua esmolada,
home impostor!
Estimes el mal i no el bé, la mentida i no la veritat;
prefereixes paraules destructives,
llengua impostora!
Per això Déu et derrocarà per sempre,
t'esmicolarà i t'arrasarà la casa,
t'arrencarà de la terra dels vivents.
Els justos, quan ho vegin,
diran, admirant-se'n:
«Mireu l'home valent:
no buscava pas en Déu la seva força,
es refiava de la seva gran riquesa,
es creia fort amb les seves intrigues.»
Però jo, com olivera frondosa,
dins la casa de Déu,
confio en el seu amor
per sempre més.
Sempre et donaré gràcies pel que has fet;
espero en la bondat del teu nom
davant els teus fidels.


(Salm 52)


- - -


Només en Déu reposa la meva ànima,
d'ell em ve la salvació.
Només ell és la roca que em salva,
el castell on em trobo segur.

Reposa només en Déu, ànima meva;
d'ell em ve tota esperança.
Només ell és la roca que em salva,
el castell on em trobo segur.
En Déu tinc la salvació i la glòria,
és la meva roca inexpugnable;
trobo en Déu el meu refugi.
Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell,
esplaieu davant d'ell el vostre cor:
Déu és el nostre refugi.


(del Salm 62)


- - -


Fins quan els injustos, Senyor,
fins quan s'alegraran del seu triomf,
i els amics de males arts es vantaran,
proferint paraules insolents?
Trepitgen el teu poble, Senyor,
oprimeixen la teva heretat,
maten immigrants i viudes,
assassinen els orfes,
i encara diuen: «El Senyor no ho veu,
el Déu de Jacob no ho entén.»
Estúpids, enteneu-ho d'una vegada!
Insensats, no ho voleu comprendre?

¿Podrà callar el qui reprèn els pobles
i ensenya als homes la saviesa?
El Senyor sap que els pensaments de l'home
no s'aguanten més que el fum.
Feliç l'home que tu eduques, Senyor,
que instrueixes amb la llei que has donat;
el guardes en pau els dies de desgràcia,
mentre a l'injust ja li caven la fossa!
El Senyor no abandona el seu poble,
no es desentén de la seva heretat:
tornaran a ser justes les sentències,
els homes rectes les aprovaran.

Quan m'adono que estic a punt de caure,
el teu amor em sosté, Senyor;
i quan creix el neguit dintre meu,
el teu consol és la meva delícia.

El Senyor ha estat el meu castell;
el meu Déu, la meva roca de refugi.


(del Salm 94)


- - -

Senyor, el meu cor no és ambiciós
ni són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses
o de coses massa altes per a mi.
Jo em mantinc en pau,
tinc l'ànima serena.
Com un nen a la falda de la mare,
així se sent la meva ànima.


(del Salm 131)