Salms (VI): Guia'm

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.
Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.


(Salm 1)


- - -


Senyor, qui podrà estar-se a casa teva?
Qui podrà viure a la teva muntanya santa?
El qui obra honradament,
practica la justícia
i diu la veritat tal com la pensa.
Quan parla no escampa calúmnies,
mai no fa mal al proïsme
ni carrega a ningú res infamant.
No compten als seus ulls els descreguts,
honora els fidels del Senyor.
No es desdiu d'un jurament onerós,
no fia els seus diners a interès
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així,
mai no caurà.


(Salm 15)


- - -


A tu, Senyor, elevo la meva ànima.
En tu confio, Déu meu: que no en tingui un desengany,
que no se n'alegrin els meus enemics.

No s'enduran un desengany els qui esperen en tu,
sinó els qui t'abandonen per no res.
Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya'm els teus camins.
Encamina'm amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves.
A cada moment espero en tu.
Recorda't, Senyor, de la teva tendresa
i de l'amor que has guardat des de sempre.
No et recordis dels pecats i de les faltes
que he comès de jove;
compadeix-te de mi, tu que estimes tant,
tu que ets bo, Senyor.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí.
L'obrar del Senyor és tot ell amor fidel
per als qui guarden la seva aliança.
Senyor, per amor del teu nom,
perdona la meva culpa, que és molt gran.
Qui és l'home que venera el Senyor?
Ell li ensenyarà el camí que ha de seguir.

El Senyor es revela als seus fidels,
els fa conèixer la seva aliança.
Sempre tinc els ulls posats en el Senyor,
que allibera els meus peus del parany.
Gira't i compadeix-te de mi,
que em trobo sol i desvalgut.
L'opressió del meu cor és gran:
treu-me de la meva aflicció!
Mira que en sóc, d'infeliç i dissortat;
lleva'm tots els meus pecats.

Guarda la meva vida i allibera'm;
en tu m'emparo, que no en tingui un desengany!
La rectitud i l'honradesa em salvaguarden,
perquè en tu tinc posada l'esperança.


(del Salm 25)


- - -


Realment, Déu és bo amb els justos,
és bo amb els qui són sincers de cor!
Però jo he estat a punt de desviar-me,
i ja quasi relliscaven els meus peus,
d'enveja que sentia pels injustos,
veient el benestar dels insolents.
Sense neguits arriben a la mort,
van tips, són corpulents;
no passen penes com els altres,
no sofreixen com tothom.
L'orgull els fa de collaret,
la violència, de vestit;
les ambicions del seu cor traspuen
pels seus ulls, que els surten de la cara.
Escarneixen i parlen de fer mal;
es posen altius i amenacen amb la força,
desafien el cel com si res
i xerren de tot a la terra.
En veure que tot els va bé,
el meu poble els va al darrera i diu:
«Com pot ser que Déu no ho sàpiga,
que l'Altíssim no ho entengui?
Mireu com aquests injustos
acumulen tranquils les riqueses!
Què en traiem, de guardar pur el cor
i netes de culpa les mans
en senyal d'estar nets de culpa,
si a cada instant hem de sofrir,
si ens hem de veure castigats tot el dia?»
Si jo pensés: «Parlaré com ells»,
trairia els qui són els teus fills.
M'esforçava per entendre-ho,
m'hi esforçava inútilment,
fins que, penetrant els designis de Déu,
he comprès el destí dels injustos.
A quin camí tan relliscós els has posat!
Els precipita a la ruïna.
Com han quedat de sobte desolats,
consumits en un moment; no en queda rastre!
De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor,
com d'un somni, que en llevar-nos s'esvaeix.
Mentre el meu cor s'exasperava
i se sentia irritat dintre meu,
jo era incapaç d'entendre-ho:
davant teu era estúpid, com les bèsties.
Però jo no em separo mai de tu:
tu em dónes la mà,
em guies amb el teu consell,
i després em prendràs a la glòria.
Qui trobo al cel fora de tu?
Si et tinc a tu, res no desitjo a la terra.
El meu cos i el meu cor es desfaran,
però Déu, la roca del meu cor,
serà sempre la meva possessió.


(del Salm 73)


- - -


Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la Llei del Senyor!
Feliços els homes que guarden el seu pacte
i cerquen el Senyor amb tot el cor,
no cometen mai cap mal,
segueixen els seus camins!
Has donat els teus preceptes
perquè siguin observats fidelment.
Tant de bo que els meus camins no es desviïn
de guardar els teus decrets;
mai no em veuré decebut
si tinc al davant els teus manaments.
El meu cor et lloarà amb sinceritat
quan aprendrà que decideixes amb justícia.
Vull guardar els teus decrets;
no m'abandonis, no em deixis sol.

Com mantindrà pur un jove el seu camí?
Vivint d'acord amb la teva paraula.
T'he cercat amb tot el cor:
no deixis que m'aparti dels teus manaments.
Guardo al fons del cor el que has promès,
per no pecar contra tu.
Sigues beneït, Senyor!
Fes que aprengui els teus decrets.
Els meus llavis compten d'una a una
totes les sentències que has donat.
Sóc més feliç guardant el teu pacte
que fruint de grans riqueses.
Vull considerar els teus preceptes
i fixar-me en els teus camins.
Els teus decrets són la meva delícia,
no oblidaré mai el que has promès.

Fes aquesta gràcia al teu servent:
que visqui pensant en la teva paraula.
Obre'm els ulls i podré contemplar
les meravelles de la teva Llei.
Sóc un foraster en aquesta terra;
no m'amaguis els teus manaments.
La meva ànima està assedegada
de sentir a cada moment els teus designis.

Ni que els poderosos deliberin contra mi,

jo faré l'elogi dels teus decrets.
El teu pacte és la meva delícia,
ell em fa de conseller.

Em veig sepultat a la pols;
fes-me viure, com vas prometre.
T'he exposat els meus camins i m'has respost;
fes que aprengui els teus decrets.
Fes-me entendre el camí dels preceptes
i faré l'elogi de les teves meravelles.
La meva vida es consumeix de pena;
renova'm, tal com vas prometre.
Aparta'm dels falsos camins
i fes-me el do de la teva Llei.
He escollit els camins veritables,
he admès les teves sentències.
Estic enamorat del teu pacte;
Senyor, fes que no quedi decebut.
Correré pels camins dels manaments,
perquè m'has eixamplat el cor.

Mostra'm el camí dels teus decrets, Senyor,
que el vull seguir fins al final.
Fes-me entendre la teva Llei,
que la vull guardar amb tot el cor.
Guia'm pel camí dels manaments,
que jo me l'estimo de debò.
Inclina el meu cor al teu pacte,
fes que no em deixi subornar.
Aparta els meus ulls dels qui no són res;
el teu camí em donarà la vida.
Compleix amb mi, servent teu,
la teva promesa i jo et seré fidel.
Allunya les burles que jo temo;
sé que són bones les sentències que has donat.
Mira com estimo els teus preceptes;
per la teva bondat, dóna'm la vida.

Que ploguin els teus favors, Senyor;
salva'm, com havies promès.
Que pugui respondre als qui es burlen de mi:
«Jo confio en la seva paraula.»
No em treguis dels llavis la promesa que no enganya:
confio en el teu judici.
Vull guardar sempre la teva Llei,
la vull complir fins al darrer moment.
Viuré amb el cor ample,
jo que medito els teus preceptes.
Davant els reis parlaré del teu pacte
i no hauré d'avergonyir-me'n.
Els teus manaments fan les meves delícies,
me'ls estimo de debò.
Alço a tu les meves mans,
faig l'elogi dels teus decrets.

Recorda la promesa que em vas fer
i que manté la meva esperança.
Això és el que em conforta en les penes:
la teva paraula que em dona la vida.
Els teus decrets són el tema dels meus cants
quan em trobo en terra estranya.
Senyor, fins de nit recordo el teu nom
i vetllo pensant en la teva Llei.
Emprenc com a cosa meva
la guarda dels teus preceptes.

Senyor, jo dic: l'heretat que em toca
és estar atent a les teves paraules.
El meu cor cerca d'afalagar-te:
compadeix-te de mi, com vas prometre.
Examino els meus camins
perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte.
Sense torbar-me, avanço de pressa
en la guarda dels teus manaments.
Els paranys dels injustos m'envolten,
però jo no oblido la teva Llei.
A mitjanit em llevo a lloar-te,
perquè són justos els teus judicis.
M'uneixo a tots els fidels,
als qui guarden els teus preceptes.
Senyor, la terra és plena del teu amor;
fes que aprengui els teus decrets.

Has fet feliç el teu servent,
com tu, Senyor, havies promès.
Dóna'm enteniment i bon sentit,
que jo tinc fe en els teus manaments.
Quan encara no sofria, vivia esgarriat,
però ara tinc presents les teves promeses.
Tu ets bo, tu fas el bé;
fes que aprengui els teus decrets.
No curen de res, els remeis dels superbs;
jo guardo amb tot el cor els teus preceptes.
Els seus cors s'han endurit, són insensibles,
però la teva Llei fa la meva delícia.
M'ha fet bé haver sofert tantes penes:
així he après els teus decrets.
M'estimo més la Llei que et surt dels llavis
que mil monedes d'or o de plata.

Les teves mans m'han fet i m'han creat,
dóna'm seny per a aprendre els manaments.
Els qui et veneren s'alegraran
en veure que espero el que has promès.
Senyor, ets just, ho reconec;
amb raó he sofert tantes penes.
Que el teu amor em conforti,
com vas prometre al teu servent.
Que vingui la teva tendresa i viuré;
la teva llei fa les meves delícies.
Que els superbs s'avergonyeixin d'oprimir-me injustament;
jo faré l'elogi dels teus preceptes.
Que es posin a favor meu els fidels,
els qui coneixen el teu pacte.
Que el meu cor guardi plenament els teus decrets
i no quedaré confós.

Em sento defallir de tant esperar la salvació,
però confio en la teva paraula.
Se'm cansen els ulls d'esperar el que has promès,
i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?»
Fins si em quedava tot ressec,
no oblidaria els teus decrets.

Han estat a punt d'esborrar-me de la terra,
però jo no he abandonat els teus preceptes.
Per l'amor que em tens, salva'm la vida
i guardaré el pacte que vas fer.
Les teves promeses, Senyor, són eternes,
persistiran en el cel.
La teva fidelitat es manté per segles i segles
com es manté la terra que has creat.
Si la teva Llei no fes les meves delícies,
jo hauria sucumbit, amb tantes penes.
Em dones vida pels teus preceptes;
jo no els oblidaré mai.
Sóc teu: et prego que em salvis,
que jo medito els teus preceptes.

Com estimo la teva Llei!
Tot el dia la porto al pensament.
Pels teus manaments, tinc més seny que l'enemic,
perquè me'ls he fet meus per sempre.
Sóc més instruït que tots els meus mestres
de tant que medito el teu pacte.
Complir els teus preceptes
em fa més assenyat que els ancians.
No deixo anar els meus peus per mals camins,
vull viure atent a les teves paraules.
Les decisions que has pres, no les defujo;
tu me les has ensenyades.
Quina dolçor, les teves promeses!
Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel.
El seny em ve dels teus preceptes;
per això detesto els camins enganyosos.

La teva paraula fa llum als meus passos,
és la claror que m'il·lumina el camí.
Ho he jurat i ho mantinc:
guardaré els teus justos decrets.
Són grans les penes que sofreixo, Senyor:
fes que visqui, com havies promès.
Accepta, Senyor, l'ofrena que et prometo
i fes que aprengui els teus designis.
La meva vida està sempre en perill,
però no oblido mai la teva Llei.
Tindré sempre per herència el teu pacte:
és l'alegria del meu cor.
Compliré de cor els teus decrets,
del tot i per sempre.

Tu ets l'escut que em protegeix,
la teva promesa és la meva esperança.
Allunyeu-vos de mi, malfactors,
que vull guardar els manaments del meu Déu.
Tal com em vas prometre, referma'm i viuré;
no defraudis la meva esperança.
Aguanta'm i seré salvat,
vull fixar-me sempre en els teus decrets.

He obrat segons el dret i la justícia:
no m'abandonis en mans dels opressors.
Assegura'm que faràs feliç el teu servent,
que no m'oprimiran els superbs.
Els meus ulls es cansen d'esperar que em salvis
i que arribin els béns promesos.
Mostra l'amor que tens al teu servent,
fes que aprengui els teus decrets.
Soc el teu servent, dona'm seny
i coneixeré el teu pacte.

Jo aprecio els teus manaments
més que l'or, més que l'or fi;
per això trobo encertats els teus preceptes
i m'aparto dels camins enganyosos.

És admirable, el teu pacte;
per això el té present la meva ànima.
Penetrar les teves paraules
dóna llum i enteniment als més senzills.
Obro els llavis i aspiro amb delit:
m'agraden tant els teus manaments!
Mira'm i compadeix-te de mi,
tu que et compadeixes dels qui estimen el teu nom.
Que la teva promesa guiï els meus passos,
que jo no sigui mai esclau de males arts.
Deixa'm veure la claror de la teva mirada,
fes que el teu servent aprengui els teus decrets.

Tu ets just, Senyor,
i són justes les teves sentències.
Has establert amb benvolença el teu pacte,
que és irrevocable.
Les teves promeses són de bona llei;
el teu servent les estima.
Per petit i menyspreat que jo sigui,
no m'oblido dels teus preceptes.
La teva bondat serà sempre generosa,
és irrevocable la teva Llei.
Quan em trobava en perill i en la desgràcia
em feien feliç els teus manaments.
Els teus pactes seran sempre justos;
dóna'm seny i podré viure.

Clamo amb tot el cor, Senyor, escolta'm:
vull complir els teus decrets.
Jo t'invoco: salva'm
i guardaré el teu pacte.
Encara no és de dia i ja vinc a implorar-te
confiant en les teves paraules.
Abans d'hora es desvetllen els meus ulls
per considerar les teves promeses.
Tu que m'estimes, escolta el meu clam;
dona'm la vida, Senyor, com vas decidir.
Tu, Senyor, ets a prop meu
i es mantenen ferms els teus manaments;
jo sé, fa temps, que el teu pacte
l'has assegurat per sempre.

Mira les penes que sofreixo i allibera-me'n,
que no oblido la teva Llei.
Pledeja a favor meu i defensa'm;
com vas prometre, dóna'm la vida.
La salvació és lluny dels injustos,
perquè no mediten els teus decrets.
És gran, Senyor, la teva tendresa;
com vas decidir, dóna'm la vida.
Com m'estimo els teus preceptes, Senyor!

Per l'amor que em tens, dóna'm la vida.
La teva paraula neix de la veritat,
són justes i eternes les teves decisions.


(del Salm 119)