Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist que un vel cobria el seu pecat!
Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa
i que dintre seu ja no manté l'engany!
Mentre jo callava la culpa,
se'm consumien les forces de tant cridar tot el dia;
nit i dia la teva mà pesava damunt meu,
s'eixugava el meu vigor com en les secades d'estiu.
Però ara m'he decidit a reconèixer la falta,
no t'amago més la meva culpa.
Tan bon punt m'he proposat, Senyor,
de confessar-te la falta,
m'has perdonat la culpa comesa. "
(del Salm 32)
- - -
M'havia dit a mi mateix:
«Vigilaré els meus passos
per no pecar amb la llengua;
guardaré closos els llavis
mentre hi hagi un injust al meu davant.»
Em tancava, doncs, en el silenci,
callava sense profit,
i el meu turment s'exacerbava,
el cor em cremava dintre meu.
Però, després que hi he pensat, s'ha encès un foc
i ha parlat la meva llengua:
«Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi,
els anys de vida que em queden:
que m'adoni que passo molt de pressa!»
Els meus anys es mesuren amb pocs pams,
la meva vida, davant teu, és un no res.
L'home dura tant com un respir, trafiqueja amb coses fugisseres;
es neguiteja inútilment,
arreplega i no sap per a qui.
I ara, Senyor, quina esperança em queda?
Jo confio en tu!
Allibera'm de totes les faltes,
no m'exposis a les burles dels insensats.
Ara guardo silenci. No obriré la boca,
perquè ets tu qui ho fas tot.
Desvia de mi els teus cops,
defalleixo sota una mà tan rigorosa.
Tu eduques l'home castigant les seves culpes
i consumeixes els seus béns tal com fa l'arna;
l'home no és més que un respir.
Escolta, Senyor, la meva pregària,
estigues atent al meu crit d'auxili,
no facis el sord als meus plors,
perquè per a tu sóc només un immigrant,
un foraster com els meus pares.
Aparta de mi l'esguard, que m'assereni,
abans no me'n vagi i ja no sigui res.
(Salm 39)
- - -
Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant;
tu que ets tan bo, esborra les meves faltes.
Renta'm ben bé de les culpes,
purifica'm dels pecats.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra tu, contra tu sol he pecat,
he fet el que és dolent als teus ulls.
Per això ets just quan dónes la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.
Tu saps que he nascut en la culpa,
que la mare m'engendrà pecador.
Tu que estimes la veritat al fons del cor,
m'ensenyes dintre meu a tenir seny.
Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.
Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
No em llencis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna'm el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t'han abandonat.
No em demanis compte de la sang que he vessat,
Déu meu, Déu que em salves,
i aclamaré la teva bondat.
Obre'm els llavis, Senyor,
i proclamaré la teva lloança.
Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees.
(del Salm 51)
- - -
Des de l'abisme et crido, Senyor;
Senyor, escolta el meu clam;
escolta, estigues atent
al meu clam que et suplica.
Si tinguessis en compte les culpes,
Senyor, qui es podria sostenir?
Però és molt teu perdonar;
per això mereixes que et venerin.
Espero amb tota l'ànima, Senyor,
confio en la teva paraula.
La meva ànima desitja el Senyor,
més que els sentinelles el matí.
(del Salm 130)
esborra les meves culpes.
Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
No em llencis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna'm el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t'han abandonat.
No em demanis compte de la sang que he vessat,
Déu meu, Déu que em salves,
i aclamaré la teva bondat.
Obre'm els llavis, Senyor,
i proclamaré la teva lloança.
Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees.
(del Salm 51)
- - -
Des de l'abisme et crido, Senyor;
Senyor, escolta el meu clam;
escolta, estigues atent
al meu clam que et suplica.
Si tinguessis en compte les culpes,
Senyor, qui es podria sostenir?
Però és molt teu perdonar;
per això mereixes que et venerin.
Espero amb tota l'ànima, Senyor,
confio en la teva paraula.
La meva ànima desitja el Senyor,
més que els sentinelles el matí.
(del Salm 130)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada