Salms (IV): Protegeix-me

Senyor, Déu meu, en tu em refugio

salva'm dels perseguidors, allibera'm.

Que no m'arrabassin la vida com lleons:

si em claven les urpes, ningú no em salvarà.

Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen,

si les meves mans hi tenen part,

si he pagat amb el mal un tracte d'amistat,

si he espoliat sense motiu els adversaris,

que l'enemic em persegueixi i m'agafi,

que em trepitgi per terra la vida

i la colgui a la pols.

Tu, Déu just, dóna la raó a l'innocent,

tu que penetres el cor i els pensaments.

Déu és l'escut que em protegeix,

el salvador dels rectes de cor.

Déu és un jutge just,

és un Déu que judica cada dia.

(del Salm 7)

- - -

T'invoco, Déu meu, i sé que em respons;

estigues atent, escolta el que et demano.

Que m'ajudi el teu amor admirable,

tu que salves dels enemics

els qui s'arreceren als teus braços.

Guarda'm com la nineta dels ulls,

empara'm a l'ombra de les teves ales,

on no m'abasti l'injust que m'assalta,

els enemics mortals que m'envolten.

Els seus cors són insensibles,

i els seus llavis, insolents.

(del Salm 17)

- - -

Escolta el meu clam, Déu meu,

estigues atent a la meva súplica.

Des d'una terra llunyana t'invoco;

el meu cor defalleix.

Porta'm dalt la roca inaccessible,

tu que ets el meu refugi,

una torre enfront de l'enemic.

Que pugui estar-me sempre a casa teva,

que m'empari l'ombra de les teves ales.

(del Salm 61)

- - -

Salva'm, Déu meu;

l'aigua m'arriba al coll.

M'enfonso en el fangar profund

i no tinc on posar els peus,

em trobo dins les aigües abismals

i els remolins se m'enduen.

Estic rendit de tant cridar,

em crema la gorja;

els ulls se'm consumeixen

d'esperar el meu Déu.

Jo et prego, Senyor,

en aquesta hora propícia;

respon-me, Déu meu, tu que estimes tant,

tu que salves perquè ets fidel.

Treu-me del fang, que no m'enfonsi;

salva'm dels enemics i de les aigües abismals.

Que no se m'emportin els remolins,

que no m'engoleixin les aigües profundes

i no tanquin, com un pou, la seva boca.

Respon-me, Senyor, tu que estimes tant;

mira'm, que el teu amor vessa bondat.

No em privis de la teva mirada;

cuita a respondre'm, que estic en perill.

Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent;

que el teu ajut em defensi!

Els meus càntics lloaran el nom de Déu,

reconeixeran la grandesa del Senyor;

li plauran més que una ofrena,

més que un toro i un vedell ja fet.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin;

els qui cerquen Déu es diran:

«Que tingueu llarga vida!»

El Senyor escolta els pobres,

mai no abandona els captius.

Que el lloïn el cel i la terra,

els mars i tot el que s'hi mou.

(del Salm 69)

- - -

Senyor, jo t'invoco, no tardis a venir;

així que et crido, escolta el meu clam.

Que pugi el meu prec davant teu com l'encens;

alço aquestes mans com en l'ofrena del capvespre.

Posa'm, Senyor, una guarda a la boca,

posa sentinelles a la porta dels meus llavis;

guarda'm el cor, que no es decanti a res de mal,

a cometre cap mena d'injustícia

al costat d'amics de males arts:

no vull compartir els seus menjars seductors.

Quan ells em fan mal, jo continuo pregant.

Els seus jutges s'han estimbat roca avall,

després d'haver sentit les meves paraules amables.

Com la terra queda oberta quan la llauren,

tenim els ossos escampats a la boca del país dels morts.

Senyor, Déu meu, a tu giro els meus ulls,

en tu em refugio, no em deixis morir.

(Salm 141)