Sales: Vetlla d'hivern

Sunyer 1922

"Em sembla de vegades que ens veuen els difunts

com, les vetlles d’hivern, veu l’ull dels transeünts

¡tan a prop i tan lluny!- darrera la finestra

les famílies unides al volt de la minestra.

I l’estufa palpita com un cor de la nit

i damunt les tovalles que l’amor ha sargit

el pa del pobre cruix i fumeja la sopa

i té un perfum de bosc el vi que omple la copa.

L’ull invisible ens veu a través d’un envà

de vidre que ens separa més que un negre oceà.

D’un cantó la pantalla, que la llum delimita,

i de l’altre la fosca, per essència infinita

-així la nostra vida, pobre llumet remot

al fons de la gran nit que ens envolta pertot-.

El noctàmbul se’n va sota la fina pluja;

i com un gra de blat al fons de la tremuja,

es perd en aquell pou sense fons de l’espai...

¡Seríem tan amics i no l’haurem vist mai!"

Joan Sales, Viatge d'un moribund, Coyoacan, 1948.