Jung sobre Déu

Rembrandt 1669

Resum de les tesis de Carl Gustav Jung al pròleg a la seva obra "Resposta a Job" (1952), algunes d'elles lleugerament retocades segons el nostre criteri per fer-les més entenedores:

-  El que alguna cosa sigui una realitat "física" no és l'únic criteri de veritat. També hi ha veritats anímiques, les quals no es poden ni explicar ni provar, però tampoc negar-se.

- Les afirmacions religioses es refereixen a fets que no són verificables.

- El fet que les afirmacions religioses estiguin sovint en contradicció amb fenòmens físicament comprovables indica la independència de l'esperit respecte de la percepció física; l'experiència anímica posseeix una certa autonomia enfront de les realitats físiques. L'ànima és un factor autònom.

- Les afirmacions religioses són coneixements anímics, els quals, en darrer terme, tenen com a base processos inconscients.

- Els processos inconscients són inaccessibles a la percepció física, però demostren la seva presència mitjançant les corresponents confessions de l'ànima.

- Quan parlem de continguts religiosos, ens movem en un món d'imatges, les quals assenyalen cap a alguna cosa que és inefable.

- A la base d'aquestes imatges (representacions, mites, símbols...) s’hi troba alguna cosa transcendent a la consciència.

- Aquestes imatges es refereixen a uns pocs "principis" o arquetips. Aquests arquetips són incognoscibles per si mateixos, tal com ho són l'ànima o la matèria. L'únic que es pot fer al respecte és dissenyar models, dels que sabem per endavant que són insuficients (insuficiència que es troba confirmada també per les afirmacions religioses).

- El nostre món d'idees religioses està format d'imatges antropomòrfiques, les quals, com a tals, no podrien resistir una crítica racional, però aquestes imatges es recolzen en arquetips numinosos, és a dir, en una base emocional, la qual és inexpugnable a la raó crítica.

- Les afirmacions de les Sagrades Escriptures són afirmacions de l'ànima.

- Les afirmacions de la consciència poden ser enganyoses, mentideres i capritxoses, però això no passa amb les afirmacions de l'ànima, que són transcendents a nosaltres, ja que apunten cap a realitats transcendents a la consciència (els arquetips de l'inconscient col·lectiu, els quals produeixen complexos d'idees en la forma de motius mitològics).

- Els arquetips de l'inconscient col·lectiu no són idees inventades, sinó que es presenten a la percepció interna com a productes ja acabats; són fenòmens espontanis que se sostreuen al nostre caprici, i per això és just atribuir-los certa autonomia. En conseqüència, aquests fenòmens no poden ser considerats com a objectes, sinó com a subjectes autònoms, als quals cal concedir espontaneïtat i intencionalitat; cal observar el seu comportament i prestar atenció al que diuen.

- Les imatges de Déu que nosaltres intuïm no són "només" imatges; l'experiència mostra l'extraordinària numinositat d'aquestes imatges. La seva eficàcia és tan extraordinària que no només tenim la sensació d'apuntar amb elles cap a la darrera realitat, sinó que arribem a estar convençuts de pensar, gràcies a elles, aquesta darrera realitat, i fins i tot de "generar-la", per dir-ho d'alguna manera. De tota manera, des d'un punt de vista més analític considerem que aquestes imatges són processos psíquics diferents del seu objecte transcendental, no el generen sinó que simplement fan al·lusió a ell.

- No es pot fer palesa la realitat de Déu sinó fent ús d'imatges, les quals han sorgit la majoria de les vegades de manera espontània i han estat consolidades per la tradició.