La cara oculta

  

Aquesta imatge és la més clàssica representació del yin i el yang.

Qui la va crear? És fruit del geni d'un dissenyador afortunat? Més aviat no.

Sembla ser que la imatge té un fonament cosmològic:

Per seguir el curs de la durada del dia durant l’any, els xinesos utilitzaven sis cercles concèntrics, els dividien en 24 sectors i cada dia anotaven la llargada de l’ombra d’un pal. L’ombra més curta es donava el dia del solstici d’estiu. La més llarga el dia del solstici d’hivern. En connectar les línies fetes diàriament, apareixia la figura següent (amb una eclíptica de 23º 26' 19'‘):

 

A partir d'aquesta imatge, i incorporant al cor de cada zona, en el seu punt màxim, la referència a l'altra, s'arriba a aquest logotip tan difós i potent.

La relació entre el yin i el yang no és de simple contraposició o confrontació, sinó que és una relació ben peculiar:

1. És dinàmica (gira, alterna; de l'un es passa a l'altre, quan un arriba al màxim apareix l'altre, en un moviment incessant, expressat pel cercle, la roda que gira)

2. És complementària (la suma dels dos és sempre la mateixa, es complementen fins arribar a la totalitat)

3. És equitativa (n'hi ha tant de l'un com de l'altre; a la superfície del cercle hi ha tant de blanc com de negre, no es dóna preeminència a cap dels dos, ni se'ls avalua diferentment, no n'hi ha un de més important que l'altre)

4. La línia que els engloba és tan llarga com la que els separa (d’aquí la peculiar forma corba que agafen les dues figures interiors. Això representa que és tant el que els uneix com el que els separa; és tan important la seva unió com la seva diferenciació o distinció)

5. És nuclear (l'un es troba al cor de l'altre, quan un arriba a la plenitud apareix o es genera l'altre des del seu mateix interior, generat per ell mateix)

Diu l'aforisme 42 del Daodedjing: “Tot porta el yin al darrera i el yang al davant.” O sigui: tot té una cara oculta, font d’una dinàmica interna. Cal saber llegir aquesta cara oculta, detectar aquesta dinàmica interna (de vegades ho podrem fer amb el llenguatge lògic, de vegades necessitarem el llenguatge simbòlic...).

Això assenyala a una de les expressions de la dinàmica del yin i el yang: la distinció entre exotèric i esotèric. L'exotèric seria el visible, el manifest, el que tenim al davant, el que portem als braços (yang); l'esotèric seria l'ocult, l'amagat, el que roman a l'ombra, el que tenim al darrera o a dins, el que portem a l'esquena (yin).

Tota realitat significativa tindria així un aspecte exotèric i un aspecte esotèric, tot aniria més enllà del que es veu, tot parlaria d'alguna cosa més, tot tindria una cara oculta. I és important mirar d'accedir a aquesta cara oculta per tenir un coneixement complet de la realitat. Si ens quedem amb el que veiem a primera vista, sense preguntar-nos què més hi ha, que hi ha al darrere, quin és el seu significat o propòsit ocult, ens quedem en una visió massa superficial, incompleta, de la realitat.