La condemna de Jesús

Rouault 1939

"Quin va ser el motiu religiós -o els motius- que induí les autoritats jueves a condemnar Jesús? No, evidentment, el formulat pels evangelistes, la pretensió messiànica de Jesús. Ni era tinguda per blasfematòria, ni fou sostinguda per Jesús, car (...) va ser una creença d'elaboració postpasqual. Tampoc no el pot ser l'afirmació de destruir el Temple i reedificar-lo en tres dies. La frase és de contingut netament pasqual. Devia ser feta servir en la catequesi resurreccional. És recollida per Joan en un altre context (2, 19) i posada en boca dels acusadors de Marc (14, 58) i Mateu (26, 61). Jesús no l'havia pronunciat mai -almenys tal com està desenvolupada- , perquè no havia pre-conegut la seva resurrecció. Es tracta, com en tants altres casos, d'una profecia ex eventu. Hem de cercar el motiu per un altre cantó. N'hi havia prou! El fet de relacionar-se íntimament amb Déu i de dirigir-s'hi amb el nom de pare -lluny dels apocats puritanismes jueus-, el fet de predicar el perdó universal de Déu, ofert a tothom, el fet de proposar un regne de Déu ofert principalment als pecadors i als gentils, el fet d'eliminar la idea  de judici i condemnació dels gentils i els pecadors en el regne, el fet d'interioritzar la religiositat i de modificar la llei, tot plegat tenia prou gruix com per a motivar una condemna per part d'uns homes enrigidits en llur religiositat. Jesús va ser condemnat per la novetat religiosa que proposava."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, pp. 183-184).