Twombly 1995 |
When proud-pied April, dressed in all his trim,
Hath put a spirit of youth in everything,
That heavy Saturn laughed and leaped with him.
Yet nor the lays of birds, nor the sweet smell
Of different flowers in odour and in hue,
Could make me any summer’s story tell,
Or from their proud lap pluck them where they grew:
Nor did I wonder at the lily’s white,
Nor praise the deep vermilion in the rose;
They were but sweet, but figures of delight
Drawn after you, – you pattern of all those.
Yet seem’d it winter still, and, you away,
As with your shadow I with these did play."Shakespeare, Sonet XCVIII
Aquesta és la versió catalana de Marià Manent (a "Poesia anglesa i nord-americana" Editorial Alpha, 1955):
"Lluny de tu jo m'estava en temps de primavera
quan l'orgullós abril, guarnit amb vestes fines,
posava un jovenívol esperit en les coses,
tant, que el feixuc Saturn reia amb ell i saltava.
Però ni un cant d'ocell ni l'olor dolça
de les flors, diferents pels colors i la flaire,
no em van fer dir contalles de l'estiu, ni podien
ajupir-me a collir-les de la falda orgullosa.
Ni la blancor del lliri no m'era meravella,
ni l'ombrívol vermell de la rosa lloava;
eren, només, figures dolces de la delícia,
com tu pintades, que ets model de totes.
Em semblava l'hivern encara, quan no hi eres,
i amb elles jo jugava, talment amb la teva ombra."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada