Petrarca: Sonet 112

        

Simone Martini 1315

"Sennuccio, i’ vo’ che sapi in qual manera
tractato sono, et qual vita è la mia:
ardomi et struggo anchor com’io solia;
l’aura mi volve, et son pur quel ch’i’m’era.

Qui tutta humile, et qui la vidi altera,
or aspra, or piana, or dispietata, or pia;
or vestirsi honestate, or leggiadria,
or mansüeta, or disdegnosa et fera.

Qui cantò dolcemente, et qui s’assise;
qui si rivolse, et qui rattenne il passo;
qui co’ begli occhi mi trafisse il core;

qui disse una parola, et qui sorrise;
qui cangiò ’l viso. In questi pensier’, lasso,
nocte et dí tiemmi il signor nostro Amore."

Petrarca, Sonet CXII

Versió catalana de Miquel Desclot (2003):

"Sennuccio, vull que vegis la manera
com sóc tractat, i el viure que em mustia:
em consumeixo encara com solia;
l’aura m’emmena, i sóc el mateix que era.

Adés humil, adés com estrangera,
ara aspra, ara gentil, o acerba i pia;
ara vestint modèstia i gallardia;
adés mansoia, adés altiva i fera.

Aquí cantà un bell aire, aquí s’asseia;
aquí es girà, i aquí deturà el pas;
aquí amb l’esguard m’encomanà el dolor;

aquí un moment parlà, i aquí somreia;
aquí mudava el rostre. Talment, las
nit i dia em té l’amo nostre, Amor."