Münster

1535 va ser un mal any per a les utopies. El 24 de juny de 1535 acabava el setge de la ciutat alemanya de Münster i es posava fi violentament a la rebel·lió de l’anabaptisme radical, escatològic o apocalíptic que havia començat el febrer de 1534. Dotze dies després, el 6 de juliol de 1535, Thomas More moria decapitat als 57 anys a la Torre de Londres, no per haver escrit la Utopia el 1515-1516 sinó per oposar-se als designis religiosos d’Enric VIII, hàbilment materialitzats per l’astut Thomas Cromwell (cosa que no li va estalviar ser també ell mateix decapitat el 1540).

Ja el 1534 la ciutat alemanya de Münster havia experimentat una forta convulsió social impulsada per un moviment anabaptista revolucionari sota la direcció de Bernhard Knipperdolling, Jan van Leiden, Bernt Rothmann i Jan Matthijs. Matthijs, després d'un rampell d'il·luminació -o al·lucinació- pasqual, morí el 4 d'abril de 1534, diumenge de Pasqua, en mans de les tropes episcopals que assetjaven la ciutat; el seu cap fou penjat dalt d'un pal a la vista de tothom i els seus genitals foren clavats a la porta de la ciutat.

Les forces del bisbe Franz von Waldeck (amb possibles simpaties luteranes, pintat amb armadura i espasa en mà, com es pot veure a la imatge següent) assoliren el seu objectiu, com dèiem, el 24 de juny de 1535. Jan van Leiden, Bernhard Knipperdolling i Bernhard Krechting foren torturats i executats a la plaça del mercat de la ciutat el 22 de gener de 1536. Els seus cossos van ser penjats en gàbies de ferro a la torre de l'església de Sant Lambert. Els cossos foren retirats al cap de cinquanta anys, les gàbies encara hi són. Eren temps en que la pena de mort era d'una aplicació ràpida i generalitzada...

Jan van Leiden

Bernhard Knipperdolling

Bernhard Krechting

Franz von Waldeck

L'anabaptisme müntzerià és un moviment interessant, per exemple per la seva proclamació de la comunitat de béns, i alhora al·lucinant per alguns dels seus aspectes forassenyats, com ara la iconoclàstia o la imposició d'un nou baptisme en els adults. En aquest procés revolucionari sembla ser que també es va introduir la "poligàmia obligatòria" (això podia tenir el seu fonament en l'escassedat d'homes que s'havia produït a la ciutat arran del setge; podria ser que el nombre de dones tripliqués el d'homes).

El cas és que en aquests rampells revolucionaris utòpics es poden barrejar elements d'idealisme i innovació social -i en aquest cas també religiosa- amb aspectes de cert descontrol, sigui obligat per les circumstàncies sigui per una certa radicalització ideològica que pot portar a desconnexions amb la realitat de la condició humana.

El fet és que dos esclats utòpics inicials del Renaixement, de l’humanisme, de la modernitat, si es vol, van  veure la seva fi en aquesta curiosa sincronia. Un intent de materialitzar un nou tipus de societat era liquidat manu militari (tot i ser un exèrcit al servei d’un bisbe). L’home que havia introduït el terme “utopia”, amic d’Erasme de Rotterdam -tot i que també dur i violent repressor dels corrents reformadors-, desapareixia bruscament de l’àmbit intel·lectual renaixentista. Ni la pràctica social ni les idees semblaven suportar l’espai utòpic.