Bacon 1973 |
De què es tracta, de reduir l'estrès aplicant determinades tècniques (relaxació, meditació, ioga, el que sigui) o bé de suprimir les causes de l'estrès, les estructures (manera de treballar, distribució de la feina, estil de comandament) que el generen? Es tracta de fer baixar la febre o de guarir l'infecció? Antitèrmic o antibiòtic?
Hem de considerar l'estrès com un fenomen inherent a la dinàmica laboral, i per tant inevitable, davant del qual l'única cosa que podem fer és mirar de controlar-lo, buscar recursos per tal que ens afecti el mínim possible, o bé es pot pensar una manera de treballar no estressant? Podem considerar l'estrès com un fruit de la por, i creure que no és possible l'esforç laboral sense l'amenaça (bàsicament l'acomiadament, quedar-se sense feina i veure amenaçada la pròpia supervivència o el propi benestar i posició social), o bé es podria arribar a treballar només per motivacions positives (crear, desplegar el propi potencial, ajudar als altres, etc.)?
No és esquizofrènic anar formant part d'un engranatge generador d'estrès - al qual de vegades nosaltres mateixos contribuïm acceptant quantitats o tipus de feina generadors de tensió - i alhora anar-lo combatent per tal que no ens ofegui o ens trastorni? Podem acabar creient - ni que sigui inconscientment - que si no anem estressats és que no fem el que pertoca, és que no som útils, és que no ens aboquem prou generosament a la feina, és que no som bons professionals o bons empleats? Podem acabar generant un mecanisme intern que interpreta l'estrès com a indicador de qualitat professional: "si no vaig estressat, és que alguna cosa no va bé"?
L'estrès és la suor del nostre front amb la que ens hem de guanyar el pa d'acord amb la maledicció bíblica o bé ens podem esforçar sense haver de generar la tensió interior destructora de la nostra ment que és l'estrès?
L'estrès és un derivat de l'afany del sistema econòmic capitalista actual per la maximització del benefici econòmic a curt termini o és consubstancial a qualsevol sistema econòmic? Es podria pensar un sistema econòmic alternatiu una de les característiques bàsiques i dels objectius del qual fos la no generació d'estrès en les persones? I es podria pensar dins del sistema capitalista la generació d'espais laborals lliures d'estrès?
Com assumir la paradoxa de l'enorme estrès generat per l'atur? No hi ha espai entre unes feines estressants i un atur estressant? El "no estressat" és inevitablement un privilegiat excepcional o un oportunista? Estem "condemnats" a l'estrès?
Bacon 1973 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada