Zola i la condició humana

La condició humana és el títol d'una novel·la d'André Malraux de 1933, amb l'acció situada a la Xina el 1927. Però seria encara més escaient com a subtítol de la gran sèrie d'Émile Zola (1840-1902) sobre els Rougon-Macquart, apareguda entre 1871 i 1893. És un fresc monumental sobre com operem realment els humans. I, a més, portar aquest subtítol li hauria permès fer un joc significatiu amb La comèdia humana de Balzac.

La condició humana és un dels grans temes de reflexió oberts a tota persona. Entendre i avaluar com funcionen els humans, què els caracteritza, quines són les seves virtuts i defectes, quines són les seves limitacions. Una reflexió que porta a terme l'antropologia filosòfica, però també, i de vegades amb tanta o més precisió, la literatura, com bé mostra l'obra de Zola.

Els Rougon-Macquart és un gran fresc on la reflexió sobre la condició humana es situa en un context històric concret (la França del Segon Imperi, 1852-1870) i en un moment de canvi no només social sinó també tecnològic i de costums. Un fresc fet amb una força, un rigor i un entusiasme extraordinaris, i que llegit avui manté la seva frescor i interès. Són novel·les populars, per al gran púbic, editades amb centenars de milers d'exemplars, i alhora són d'un nivell de qualitat de primer ordre en el tractament de les dinàmiques personals i socials i en com ambdues s'interrelacionen.

Els mons dels que es parla són ben diversos. El món dels trens, el de la guerra, el de les mines, el dels pagesos, el de les finances, el del proletariat urbà, el dels grans magatzems en el moment del seu naixement, el dels mercats, el dels artistes i molts d'altres. D'aquí la imatge d'un gran fresc de tot un moment històric i tota una societat.

Aquests són els vint títols que composen la sèrie:

- La Fortune des Rougon (1871)

- La Curée (1872)

- Le Ventre de Paris (1873)

- La Conquête de Plassans (1874)

- La Faute de l'abbé Mouret (1875)

- Son Excellence Eugène Rougon (1876)

- L'Assommoir (1877)

- Une page d'amour (1878)

- Nana (1880)

- Pot-Bouille (1882)

- Au Bonheur des Dames (1883)

- La Joie de vivre (1884)

- Germinal (1885)

- L'Œuvre (1886)

- La Terre (1887)

- Le Rêve (1888)

- La Bête humaine (1890)

- L'Argent (1891)

- La Débâcle (1892)

- Le Docteur Pascal (1893)

Aquest conjunt permetria fer una gran sèrie televisiva de 20 temporades de durades diferents seguint cada un dels volums. Caldria un gran esforç artístic i financer per fer-ho bé, però el material de base és tan ric i tan divers que França hauria de gosar fer-ho.

Algunes d'aquestes 20 novel·les han estat traduïdes al català (El carnatge, La taverna, Germinal, Nana, L'obra, La terra, La bèstia humana). Seria un senyal de maduresa de la cultura catalana arribar a tenir traduïts tots els títols d'aquest monument literari.