dimarts, 16 de gener del 2024

Nova era



Jasper Johns 1974


"Molta gent ni coneix el terme "nova era". Però potser a algú li sonarà que hi ha una música anomenada "new age": suau, relaxant, plena de sons vaporosos, reiterativa, melosa... Si s'investiga una mica més, es troba amb aquesta etiqueta uns llibres d'origen bàsicament californià, amb algun dibuix més o menys "psicodèlic", amb un cert aire d'hereus de l'onada "hippy". Llibres on hi ha una curiosa barreja de bestieses i frivolitats amb textos d'un gran interès.

De fet, a l'origen d'aquestes músiques i d'aquests escrits hi ha un moviment amb una pretensió molt més ambiciosa. El terme "new age", "nova era", es refereix a que a nivell astronòmic i astrològic estem sortint de la era zodiacal de "Piscis" i estem entrant en la d'"Aquari". Els canvis d'era tenen lloc aproximadament cada dos mil anys, i hi ha qui considera que marquen el comportament dels grups humans i la seva simbologia.

La "nova era" d'Aquari seria, doncs, un temps diferent -i, pel que sembla, millor- que els darrers que hem viscut. Un temps caracteritzat per una major harmonia -menys tensions, menys guerres- i per una visió menys fragmentada, més interconnectada de les coses, sovint anomenada visió "holística" -la mateixa arrel que "holograma", indicant totalitat, globalitat. Aquesta nova visió rep sovint el nom de "nou paradigma", subratllant el seu caire de nova concepció global de la realitat que deixa enrere vells esquemes, velles maneres d'entendre l'home i la societat. Fins i tot podria ser que els aspirants al "nou paradigma" -que no deixa de ser una vella aspiració de la humanitat- aprofitessin l'actual canvi d'era -l'etiqueta "new age"- per a revestir més atractivament la seva proposta. Evidentment, són més importants els continguts que les etiquetes.

És cert que la nova era subratlla molt, ja en el seu mateix nom, el caire de novetat. Però hi ha també en ella la consciència de ser una nova manera de dir coses molt antigues, o una manera de dir aquestes coses antigues en el món d'avui. Un dels seus teòrics, David Splangler, ho expressa prou bé: "Què és la Nova Era? Senzillament, és el que apareix quan visc la vida de manera creativa, enriquidora i compassiva. La Nova Era apareix quan tracto cada persona, animal, planta o objecte com si fos únic i també com si fos una part meva, pensant que comparteix tota la dignitat i sacralitat que reclamo per a mi mateix. Considero que la Nova Era, més que un esdeveniment futur, és una metàfora per a l'expressió d'un esperit transformador i creatiu. (...) Trobo la Nova Era en l'esforç diari i compartit que tots fem per viure amb integritat, per créixer amb ànim i per participar voluntàriament en una vida que permeti l'expressió de somnis i capacitats. (...) Considero que la Nova Era és una metàfora per situar-nos en el món d'una manera que ens obri a la presència del diví -la presència de l'amor i del possible- enmig de la nostra mediocritat. (...) La Nova Era té molt poca relació amb les profecies i imaginacions sobre un món nou, però té molta relació, en canvi, amb la capacitat de veure el nostre món de noves maneres que ens capacitin per accions i actituds compassives i transformadores."
 
De la "nova era" se n'ha fet molt de folklore i molta broma. Però això no treu que darrera d'aquest moviment, i a pesar de les seves deformacions i degradacions, no hi hagi una idea central vàlida: la de la presa de consciència de la necessitat de generar un nou món amb criteris diferents dels que s'han utilitzat fins ara, i amb una visió global de la problemàtica. Com diu Fritjof Capra: "El canvi de paradigma de l'ecologia profunda resulta ara crucial per al nostre benestar (fins i tot per la nostra supervivència!), i aquest canvi ja s'està produint. Els científics d'avantguarda, diversos moviments socials i nombroses xarxes alternatives estan desenvolupant una nova visió de la realitat que constituirà la base de les tecnologies, sistemes econòmics i institucions socials del futur."

D'alguna manera, doncs, la consciència ecològica, la concepció Gaia de Lovelock, la Terra Pàtria d'Edgar Morin, el Punt Crucial de Fritjof Capra i d'altra banda la psicologia transpersonal i la jungiana o l'obertura a la influència oriental connecten bé amb la intuïció de la nova era. Fins i tot els interessants debats que s'estan produint entre científics i personatges religiosos es mig inscriuen en aquest ambient, i aquí caldria esmentar la venerable i premonitòria figura del pare Teilhard de Chardin com a un il·lustre precedent. Al voltant d'aquest moviment hi ha hagut i pot continuar havent-hi, doncs, aportacions notables."
 

Raimon Ribera Religió i religions (La Magrana, 1995)