dimarts, 30 de gener del 2024

Maquiavel



Deia Maquiavel a El Príncep (1513): "És molt més segur ser temut que ser estimat." I també: "És millor ser temut que ser estimat. És possible controlar la por; l’amor, no." I afegia: "D’això sorgeix la qüestió de si és millor ser estimat que temut, o temut que estimat. Potser es pugui respondre que hauríem de desitjar ambdues coses: però com que amor i por poden difícilment existir alhora, si hem d’escollir entre ambdós, és molt més segur ser temut que estimat."



Per Maquiavel, "la política no té relació amb la moral." "La promesa donada era una necessitat del passat: la paraula trencada és una necessitat del present." "A un príncep mai li falten raons legítimes per a trencar la seva promesa." "En les accions dels homes, i especialment dels Prínceps, per a les quals no hi ha apel·lació, el fi justifica els mitjans. "




I als seus Discursos (1517), afegia: "Quan els homes ja no estan obligats a lluitar per necessitat, lluiten per ambició, una passió tan poderosa en els cors dels homes que no els abandona mai, sense importar l’altura que hagin assolit." "La gent no pot assolir la seguretat si no és essent poderosa." "Un governant savi mai no hauria de mantenir la fe quan fer-ho sigui contrari als seus interessos." "El fet és que un home que vol actuar sempre virtuosament necessàriament sucumbeix entre tants que no són virtuosos." "Dels éssers humans en podem dir, en general, que són volubles, hipòcrites i cobdiciosos." "Hauríem de notar també la facilitat amb que els homes es corrompen i es converteixen en dolents, encara que originalment fossin bons i ben educats."




I als seus Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi (1519) afegia: "Si algú vol fundar un estat i atorgar-li lleis, ha de començar per assumir que tots els humans són dolents i estan sempre a punt per a mostrar el seu caràcter viciós, cada cop que poden trobar ocasió per fer-ho."





Aquestes reflexions de Maquiavel són més aviat esfereïdores. Abans, però, de fugir-ne esgarrifats, val la pena tenir en compte reflexions com la que fa Isaiah Berlin a Contra corrent: "Si els éssers humans fossin diferents del que són, potser podrien crear una societat cristiana ideal. Però per a ell [Maquiavel] és evident que els éssers humans haurien en aquest cas de diferir massa de com els homes sempre han estat, i és sens dubte inútil construir, o discutir les perspectives d’éssers que mai poden existir a la terra; aquesta conversa no ve al cas, i només engendra somnis i fatals desil·lusions. El que s’ha de fer ha de ser definit en termes del que és factible, no imaginari; l’art de governar té relació amb l’acció dins dels límits de les possibilitats humanes, per àmplies que siguin; els homes poden canviar, però no en un grau fantàstic. Avocar per mesures ideals, només aptes per a àngels, com li sembla que massa sovint han fet els anteriors escriptors religiosos, és visionari i irresponsable i condueix a la ruïna."