Alcover: Desolació

Hodler 1910

"Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahí,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques, una a una, va rompre la tempesta,

i el llamp, fins a la terra, ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla m’arrel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol cohnort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’es mort."

Joan Alcover (a Cap al tard,1909)