Vestir

Per què ens vestim, els humans? Per diversos motius, com ara:

1) No passar fred

2) No passar vergonya mostrant parts del nostre cos que considerem massa íntimes o massa desafavorides

3) Mostrar una imatge favorable i atractiva de la nostra persona

4) Estar en sintonia i harmonia amb el nostre entorn social

5) Expressar les nostres preferències estètiques i ideològiques.

Un punt crític en la qüestió del vestir és la tirania de la moda. Deixem de poder exercir la nostra llibertat en la tria del vestir, o bé deixem de vestir de la manera més adient als nostres criteris i característiques, per passar a vestir segons els "dictats" de la moda. La qual obeeix a criteris de maximització de determinats beneficis empresarials (cal que la gent compri com més roba millor) més que no pas a criteris estètics o de comoditat. La moda és una mena d'onada uniformitzadora; seria millor que sempre hi hagués convivint diversos estils i maneres de fer, i que cadascú pogués triar el seu o anar canviant de l'un a l'altre per decisió interna i no per pressió psicològica de l'entorn ("aquest any es porta...").

Hi ha un altre punt crític. La manera de vestir no pot ser objecte d'un criteri de comportament social (cap manera de vestir no pot ser prohibida: "que cadascú es vesteixi com bonament li plagui"), però hi pot haver un criteri de comportament personal desitjable. Parlem de quan es fa servir el vestit per a la ostentació (exhibir la pròpia riquesa o estatus social) o la provocació (potenciar deliberadament determinades parts del cos per tal de generar "desig instintiu intens" -per dir-ho d'alguna manera- en els altres). Ambdós comportaments suposen una magnificació del propi ego i la generació d'una relació poc adient amb l'entorn. Van contra la discreció, la modèstia, la humilitat. Generen un clima competitiu i agressiu. És bonic vestir amb correcció i elegància, és bonic subratllar aspectes atractius de la persona; no ho és vestir amb insolència.