Quietud creativa

Yuan Jiang 1691

Algunes reflexions inspirades en la tradició xinesa:

No es pot definir la divinitat. Cal fer servir la intuïció per apropar-s'hi. No mirar d'entendre-la és un enfocament adient; cal deixar enrere el coneixement racional, la ment conscient, així com l'interès propi.

Cal acceptar que s'està en mans de la divinitat, i no pas voler-la tenir a les pròpies mans.

Hi ha una quietud creativa (wu wei).

Hi ha una harmonia entre la natura i la humanitat; cal respectar-la, defensar-la, promoure-la. Ho fem o les continuem veient com a contraposades, en lluita?

No és el mateix dualitat que polaritat. No és el mateix confrontació destructiva que tensió creativa.

No es pot ser realista ni idealista; cal trobar l'estret sender que passa entre ambdues posicions.

Cal trobar la manera correcta de comportar-se. Les nostres reflexions hi han de portar, i és a partir d'ella que podrem reflexionar adientment. La referència als avantpassats pot ser útil en aquesta recerca del comportament correcte.

Si és tan clar que no hem de fer als altres el que no volem que ens facin a nosaltres, perquè no ho posem en pràctica?

Cal la referencia a la divinitat com a fonament per a un bon comportament personal i una bona estructuració de la societat?

Dao i Déu: tots dos són creadors, font de tot el que existeix; tots dos són innombrables, inidentificables amb res; tots dos són omnipresents i omnipotents; però el Dao és impersonal i Déu és personal (pot ser venerat, hom s'hi pot adreçar per la pregària).

Es pot fer un paral·lelisme entre taoisme i sufisme (component mística) i entre confucianisme i sharia (component moral)? Poden taoisme i confucianisme necessitar-se i anar junts com el sufisme i la sharia?

Es pot fer un paral·lelisme entre ayurveda i acupuntura? Entre tai xi i yoga?

L'home ideal de Kung Tse: l'ésser humà com a educable, millorable, perfectible.

La simplicitat i complexitat del yin-yang.

La racionalitat de la concepció de l'Yi Jing (del yin-yang als gua).

La connexió de l'ésser humà amb la natura, el cosmos.

L'aigua com a imatge simbòlica: el moviment de l'esperit, l'adaptabilitat a la natura, la persistència que tot ho poleix, la capacitat d'impregnar.

Les nocions que aporten noblesa espiritual: ren (benevolència), yi (justícia), li (ritualitat), zhi (coneixement), xin (integritat), zhong (lleialtat), xiao (pietat filial), jie (contingència), lian (honestedat)...

Oferiments del xinisme: viure sense expectatives, acceptar i entendre que la vida té el seu camí, viure sense trobar les raons de perquè passen certes coses, la simple comprensió dels altres, l'acceptació del món tal com és sense expectatives ni judicis, fluir i connectar (sense mal ni angoixa), deixar enrere els motius egoistes, esdevenir millors persones, assolir un nou nivell de serenitat, trobar el nostre equilibri interior, controlar les emocions.