El dol pels difunts

Chagall 1908

"Fill meu, si algú es mor, no t'estiguis de plorar,
comença el dol i desfoga el teu dolor.
Dóna-li sepultura segons la seva voluntat
i ocupa't de la seva tomba.
Plora amargament, plany-lo a llàgrima viva,
observa el dol que li escau,
un o dos dies més per evitar murmuracions,
i després consola't de la teva tristesa,
perquè la tristesa porta a la mort
i la pena del cor consumeix les forces.
En la calamitat es prolonga la pena,
i tothom maleeix una vida insuportable.
No t’abandonis a la tristesa;
aparta-la pensant que tot s'acaba.
No oblidis que la mort no té retorn,
que al difunt no li seràs de cap profit, i que a tu et faries mal.
Recorda que la seva sort també serà la teva:
«Ahir per a mi, avui per a tu.»
Quan un difunt reposa, deixa que també reposi el seu record;
consola-te'n, un cop ha exhalat l'esperit."


Siràcida 38, 16-23