Ànima i personalitat

Rembrandt 1630

"El que en els retrats [de Rembrandt] és palpable com a ànima no és una part o una onada d'una mística animació del tot -tal com passa a les configuracions de l'antic art asiàtico-oriental- ni tampoc és l'aparença o representació del destí més universal de l'home vist amb l'amplitud i profunditat del tràgic, propi de l'essència de l'home en general -tal com succeeix en les configuracions de Miquel Àngel- sinó que l'ànima sembla sorgir i viure's totalment en els límits d'una personalitat particular i el seu destí."

Georg Simmel a Rembrandt (1916)