Moment definitiu

Rouault 1935

"La mort constitueix sempre un moment cimal, i potser el més important, de la vida d'un home. Per això una mort lúcida i assumida és un gran do a què pot aspirar un home. La mort pot capgirar la vida d'un home, deficient o negatiu en el seu descabdellar-se històric, si en aquell suprem moment sap abraçar la vida, sap obrir el seu amor a si mateix, als altres, a l'univers i, si és creient, a Déu. La mort pot ser la coronació de la vida d'un home, correcte en el seu descabdellament històric, si l'assumeix com una simple continuïtat d'una vida oberta a si mateix, als altres, a l'univers i, si és creient, a Déu. Finalment, la mort pot ser el testimoniatge i la confirmació de la vida d'un home, quan aquella s'esdevé com a conseqüència de les idees i les actituds d'aquest. Jesús va assumir aquests dos darrers tipus de mort. La mort segella una vida i, en aquest sentit, constitueix el seu moment definitiu, sigui en una perspectiva temporal, sigui en una perspectiva eterna. Com a creient crec que la mort ens obre al moment definitiu del nostre trobament amb Déu, i crec també que aquest moment definitiu, gràcies a l'amor infinit de Déu, a l'atracció del seu ésser i a la pregona energia del nostre, serà per a tothom positiu, creients o no, bons o dolents."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, p. 149).