Krishnamurti i la meditació inconscient

Hernández Pijuan 2000

"Viure sense comparar, viure sense cap mena de mesura en allò intern, no comparar mai el que un és amb el que un hauria de ser. La paraula 'meditació' no significa només ponderar, reflexionar sobre alguna cosa, indagar, mirar, sospesar; en sànscrit té també un significat molt més profund –cobrir una distància, és a dir, “arribar a”. A la meditació no ha d'existir la mesura. Aquesta meditació no ha de ser una meditació conscient, amb postures escollides deliberadament. Aquesta meditació ha de ser completament inconscient, sense que se sàpiga mai que un està meditant. Si hom medita deliberadament, aquesta és una altra forma del desig, com qualsevol altra expressió del desig. Els objectes del desig poden variar; la nostra meditació pot ser per assolir el suprem, però el motiu és el desig d'aconseguir, igual que l'home de negocis, o el constructor d'una gran catedral. La meditació és un moviment sense cap motiu, sense paraules, sense l'activitat del pensament. Ha de ser una cosa que no s'emprèn deliberadament. Només aleshores la meditació és un moviment en allò infinit, immensurable per a l'home, sense meta establerta, sense fi i sense principi. I això exerceix una acció estranya a la vida quotidiana, perquè llavors la vida és una sola, i així es torna sagrada. I allò que és sagrat no podem matar-ho. Matar a un altre és impiu i atroç. Clama al cel com un ocell pres en una gàbia. Un no s'adona mai de com és de sagrada la vida, no només la petita vida d'un sinó les vides de milions d'altres éssers, des de les criatures de la natura fins als extraordinaris éssers humans. I en la meditació que no conté en si cap mesura, hi ha la veritable acció d'allò que és el més noble, el més sagrat i sant."

J. Krishnamurti a El darrer diari, entrada del 22.04.1983