Una triple visió de la cultura

Rothko 1949

Pensar sobre la noció de cultura ens ajuda a entendre millor la nostra identitat com a éssers humans, allò que ens caracteritza. Tot i ser una noció que es pot definir de moltes maneres, algunes d'aquestes definicions ens ajuden a veure més clar el seu paper en la nostra vida.

Una primera noció, molt àmplia, és la que parteix de la seva contraposició amb la natura, allò que ens ve donat per la nostra identitat com a mamífers evolucionats. A aquesta base natural l’ésser humà hi ha afegit tot un món d'idees comportaments, costums, aspiracions que el diferencien del món animal i alhora li permeten perpetuar-se millor com a espècie. La cultura dota a les societats humanes d'una capacitat d'adaptació al canvi molt més ràpida que la que es derivaria de l’evolució biològica.

Aquesta noció bàsica de cultura queda ben complementada per una segona noció: cultura com a tot allò que identifica i diferencia una societat respecte a altres societats. En aquest sentit parlem de la cultura alemanya, o de la cultura jueva. Aquesta noció ens permet entendre la cultura com a vertebradora i aglutinadora de col·lectius humans, com allò que permet que un poble funcioni com a tal i li atorga la seva personalitat.

Aquesta segona noció no és opcional, com podria semblar a primera vista. No podem triar entre tenir-la o no, ja que tothom neix en el si d'una determinada cultura. L’accés a la noció bàsica de cultura esmentada abans només es pot fer a través d'aquesta segona noció. No és que primer adquirim una “cultura humana bàsica” i després una “cultura específica”, sinó que només a través de la segona accedim a la primera. La primera només es fa real a través de les concrecions en el temps i en l’espai de la segona. Fins i tot les persones que per circumstàncies de la vida (immigració, pares de cultures diferents, etc.) participen de més d'una cultura han de confrontar aquesta concreció específica de la cultura.

Però encara hi ha una tercera noció. Aquesta cultura primera, concretada a través de cultures determinades, pot contenir o ha de contenir elements capaços de donar sentit a la vida humana. La cultura només ho és pròpiament quan no només “identifica” sinó que és capaç de donar sentit. Donar sentit vol dir que les persones concretes, gràcies a aquells elements culturals, experimentin que val la pena viure, visquin la gràcia de viure. En aquesta tercera noció, pertany a la cultura aquella sèrie d'elements que tenen aquesta capacitat de donar sentit. Poden ser una obra d'art una idea, un ritual, una manera de relacionar-se, etc. però han de tenir aquesta capacitat.

Llavors, “cultivar-se”, que lliga amb el sentit etimològic de cultura, és treballar-se a un mateix per ser capaç de captar aquests emissors de sentit i, si pot ser, crear-ne. I a partir d'aquí podem concebre la nostra pròpia vida com una obra d'art com una “peça de cultura”: desplegar una vida on es mostri la identitat humana com a capaç de generar sentit, d'emetre sentit, d'encomanar sentit; una vida així podríem llavors anomenar-la “lluminosa”.