Trets del mite

Denis 1909

"El mite, va escriure Ernst Cassirer, desafia les nostres categories fonamentals de pensament. D'aquí ve que no hi hagi acord sobre què és exactament el mite. Però la idea de mite gira entorn d'aquests trets:

a) El mite és una història de tradició oral que convenç de manera immediata, sense necessitat de cap demostració. Des del punt de vista lingüístic, el mite no és ni al·legoria, ni metàfora, ni faula. És una forma de discurs narratiu referit a aspectes fonamentals de l'existència humana, que pressuposa una implicació global de la persona. Parteix d'un coneixement anàleg a l'intuïtiu. Un coneixement que és fort, ja que no necessita arguments, però que alhora té la feblesa de poder-se confondre fàcilment amb una il·lusió. Des del punt de vista antropològic, el mite tampoc no és una superstició. La globalitat del mite no exclou de cap manera la racionalitat, no la nega, sinó que intenta transcendir-la, pretén d'arribar on la raó sola no pot accedir.

b) Mite i logos coexisteixen. No hi hagué un temps del mite, propi de l'època infantil de la humanitat, i després un temps del logos, propi de l'edat madura del gènere humà. Mite i discurs raonat són dues formes d'expressar àmbits diversos de la vida de l'home.

c) El mite no s'ocupa d'objectes separats del subjecte, com passa en les ciències de la natura, sinó que tracta els objectes en tant que estan relacionats amb el subjecte en un context vital. Hi ha una certa complementarietat entre la filosofia i el mite, no solament perquè aquest darrer de vegades ha intervingut com a suport de la primera, sinó també, i sobretot, perquè el mite fa sentir la seva veu quan la filosofia ha de guardar silenci.

d) El mite explica els orígens i, per tant, el futur. L'anàlisi científica, en canvi, descriu el present: analitza un fet que manipula, no s'aventura a cap explicació que vagi més enllà del fet. Per això, els mites traslladen els fets que narren a un temps absolut i suprahistòric.

e) No hi ha cap teoria que expliqui la funció i el sentit de tots els mites. De fet, no pot existir una teoria que expliqui el mite des de fora. El mite és irreductible a la ciència. Per entendre el mite cal viure'l, però des de la vivència és impossible ser objectiu. Això explica la irreductibilitat científica del mite: no té una explicació fora de si mateix.

f) Prescindir del mite suposa renunciar a expressar determinats aspectes de l'existència humana i el cosmos. Sense el llenguatge mític, hi ha àmbits del món i de la gent que, tot i sent, no es poden dir."

"Jacques Vidal atribueix al mite set estructures balsàmiques, evocadores de la condició humana i alhora tranquil·litzadores. Es podrien qualificar de terapèutiques. Heus ací resumides aquestes funcions del mite que donen sentit a l'existència de l'home i l'encoratgen a viure.

a) Especular. Tot mite és un mirall en el qual homes i dones cerquen i troben la seva pròpia imatge. Es poden reconèixer a si mateixos perquè es veuen reflectits en la imatge "veritable" del mite. Ells viuen la mateixa història que conta el mite, no són estranys: el que els passa i senten, ho passa i sent tota la humanitat.

b) Exemplar. El mite proposa exemples que cal seguir. Orienta. Sense valdre's de les formes imperatives o emotives del llenguatge, simplement per mitjà d'un relat, proposa una ètica: el conjunt de normes que han de regir la conducta humana.

c) Festiva. Els mites són cants del món. Expressen l'exultació secreta de la gent. Celebren la unitat que arreu és desfeta i contradita. Són un cant a la vida fins i tot davant la mort.

d) Tràgica. Donen fe d'un drama original, les seqüeles del qual hom experimenta en la vida quotidiana i que tots compartim. Hi ha un principi del mal que conviu amb el bé. La festa i el drama són inseparables del grup humà.

e) Andrògina. Els mites casen el cel i la terra, el dia i la nit, l'aigua i el foc, la planta i l'animal amb l'home i amb els déus. Els mites tendeixen, sobretot, a esborrar la dualitat home-dona i proposen la idea de creatura completa.

f) Heroica. Els protagonistes d'un mite són sempre herois, fundadors d'una raça, d'una tradició, d'una cultura, forjadors de la nació. Conten l'epopeia del grup al centre del cosmos, en un temps primordial, perenne, representat per valents que mostren al món els valors del seu poble.

g) Divina. Els mites són perennes, descriuen uns actes primordials que perduren al llarg del temps. Penetren tot el que és efímer, però ho depassen perquè estan situats en una quarta dimensió transcendent. Per això són divins, perquè pertanyen al món de l'Altre, són una escletxa oberta al misteri, expliquen allò que és més gran que el que podem saber."

Miquel Tresserras a Crisi política, crisi de la creació mítica, dins de Emparaular el món, Fragmenta Editorial, Barcelona 2011, pp. 198-202 (seguint lliurement l'anàlisi del mite que fa Lluís Duch a Mite i cultura. Aproximació a la logomítica I, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 1995, i l'anàlisi de Jacques Vidal al Dictionnaire des religions, PUF, Paris 1985, s.v. mythe).