Quatre dimensions vitals

 

Clyfford Still 1959

Quatre dimensions bàsiques a treballar a l'hora de mirar de viure una vida bonica, gratificant (per a una vida digna n'hi ha prou amb la primera dimensió):

1) Procurar ser bona persona. No s'aconsegueix mai ser-ho, però el propòsit d'assolir-ho és una dinàmica imprescindible. Els humans som ambivalents, imperfectes, limitats, capaços del millor i el pitjor, i sovint fem coses que no hauríem de fer. Però és un error pensar que, en ser les coses així, no val la pena voler ser millors. Aquesta voluntat transforma, obre camins i portes, marca la nostra personalitat.

2) Adquirir una cultura bàsica. Això no vol dir acumular molts coneixements, sinó tenir una visió clara de les característiques principals de la vida humana i disposar d'un entramat elemental de coneixements que permetin situar les coses al seu lloc i fer-se una imatge prou acurada del món i de la vida humana. L'àmbit de coneixement fonamental és la història (per gaudir millor del present cal conèixer els elements bàsics del passat). Història del cosmos i del nostre sistema solar; història del desplegament evolutiu de la vida a la Terra, amb l'eclosió de plantes i animals; història de l'evolució dels humans fins a arribar a l'homo sapiens; història de la societat, que inclouria elements de la història de les civilitzacions i dels estats a nivell polític, econòmic i social, així com elements de la història de les arts, de les religions, de la filosofia, de les innovacions científiques i tecnològiques. Des d'aquestes bases es pot gaudir millor de la natura a la que pertanyem i que ens envolta i de la cultura que hem anat creant generació rere generació; la sensibilitat personal en surt desenvolupada.

3) Ser discrets. No fer-se veure, no afalagar el propi jo, vestir discretament, no utilitzar elements d'ostentació, no seguir les modes. No cal arribar a parlar de modèstia o humilitat, o d'altres valors i virtuts certament desitjables, però la discreció és important a l'hora de definir una bona manera d'estar en el món, de relacionar-nos amb els altres. No hem vingut a aquest món a trepitjar fort, a deixar senyal, sinó a contemplar-lo i gaudir-ne sense malmetre'l.

4) Obrir-se a l'espiritualitat. Indagar què pot ser aquest àmbit, conèixer el món dels símbols religiosos. Tendim a pensar que ja hi ha prou feina amb sobreviure materialment i assolir el goig que el món material pot donar a través de la seva bellesa i dels plaers que pot oferir. Però quedar-se aquí tanca la porta a altres possibilitats de comprensió del món i de maneres de relacionar-nos amb ell. Quines són aquestes possibilitats no és fàcil de definir, i cadascú ha de portar a terme la seva indagació al respecte; que aquests camins són molt personals, tot i que també n'hi ha de compartits que són font d'horitzons desitjables.

Amb aquestes quatre dimensions es pot assolir una certa sensació de plenitud vital.

Les persones que optin per aquest camí -persones BCDE, podríem dir; en anglès, GCDS; en logo, 4L, per "quatre lletres"- no haurien de proclamar-ho als quatre vents, però haurien de procurar construir una certa xarxa, una certa conspiració, que les connectés i els permetés fer plegades, quan convingui, fragments d'aquest itinerari, a més de donar-se suport en les dificultats de treballar la bondat, la cultura, la discreció, l'espiritualitat.