Piero della Francesca 1445 |
El baptisme de Jesús per Joan.
"Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s'hi oposava, dient:
--Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!
Jesús li respongué:
--Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol.
Aleshores Joan el deixà fer.
Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. I una veu digué des del cel:
- Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut." (Mt 3, 13-17)
--Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!
Jesús li respongué:
--Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol.
Aleshores Joan el deixà fer.
Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. I una veu digué des del cel:
- Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut." (Mt 3, 13-17)
"Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del cel:
- Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut." (Mc 1, 9-11)
- Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut." (Mc 1, 9-11)
"Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:
- Tu ets el meu Fill; avui t'he engendrat." (Lc 3, 21-22)
- Tu ets el meu Fill; avui t'he engendrat." (Lc 3, 21-22)
Algunes frases de l'admirat pare Jordi Llimona sobre el baptisme de Jesús, tretes del seu llibre Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62). Estan descontextualitzades i poden no traslladar plenament la concepció del pare Llimona, però a nosaltres ens ressonen.
"En el baptisme, Jesús tingué una experiència religiosa que capgirà la seva vida. A partir de llavors se sentí cridat a una missió, a la qual fou fidel fins a la mort." (p. 83)
"No és d'estranyar que Jesús, en un ambient d'exaltació religiosa, i pietós com era i expectant del regne, sortís de Galilea atret per la fama de Joan i anés a la vora del Jordà. Allí fou captivat per Joan. Sembla, segons el quart evangeli, que hi restà força temps i que el Baptista influí profundament en Jesús, com ho prova la semblança d'actuacions. Jesús fou batejat per Joan: s'immergí a l'aigua amb i com l'altra gent, com un de tants en definitiva." (p. 85)
"Jesús fou batejat per Joan a les aigües del Jordà. Fou batejat juntament amb els altres homes, sense distinció (Lc. 3, 21; Jo. 1, 26-31), barrejat en la massa de la multitud." (p. 87)
"L'element central i nuclear [del baptisme] fou la comunicació de l'Esperit. No podem mitologitzar aquesta comunicació de l'Esperit, i l'hem d'entendre com una profunda experiència religiosa de Jesús en ordre a una missió a complir. Experiència que brolla de l'home, però que en el seu fluir és plena de Déu. No és estrany que Jesús la tingués: el clima d'exaltació religiosa d'Israel coetani en general i el de la més alta tensió del baptisme en particular hi portaven. Jesús, que era un home pietós, un hasid, estava disposat a desencadenar el mecanisme interior que et posa en estat d'obertura i receptivitat a la roent presència de Déu i que, a la vegada, dóna una lluïssor i una seguretat per a copsar la naturalesa i l'extensió d'una missió a complir. És d'aquesta experiència ocorreguda al baptisme que neix el destí de Jesús." (p. 88)
"En el baptisme Jesús pren consciència de ser elegit per l'Esperit i omplert d'ell." (p. 89)
"Jesús en el baptisme prengué consciència d'una relació especial amb Déu i d'una missió a complir. Fins i tot cregué que en ell l'eon nou, el regne de Déu, ja era present i operant." (p. 90)
Patinir 1515 |
Més pintures sobre aquest tema:
Verrochio 1475 |
Cima da Conegliano 1493
|
El Greco 1600 |
El Greco 1608 |
Guido Reni 1623 |
Herp s. XVII
|
Goya 1780 |
Rouault 1940 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada