Corbí: Cultures teistes i cultures no teistes

"Partirem d'un fet indiscutible i reconegut per totes les cultures humanes, d'una manera o altra: l'accés humà a una doble dimensió del que és real. Un accés relatiu a les nostres necessitats de vivents, i un altre no relatiu a aquestes necessitats, que hi és perquè sí, gratuït, absolut ja que no fa referència a nosaltres. Intentarem estudiar en què difereixen aquestes cultures, perquè difereixen, en què coincideixen i en què s'unifiquen, mantenint les diferències.

Començarem per reconèixer les cultures teistes. Creuen que hi ha un sol déu o diversos déus, en una certa unitat, amb una certa jerarquia i fins i tot tenint tendències monoteistes en un clar politeisme. Aquestes cultures són molt nombroses, variades i prestigioses: monoteismes jueus, cristians, musulmans; politeismes sumeris, babilonis, assiris, iranians, Egipte, Grècia, Roma, escandinaus, russos primitius, asteques, inques, africans, etc. En aquestes cultures hi abunden els grans textos espirituals.

Les religions funcionen com a projectes axiològics col·lectius (PACs). Aquests PACs religiosos estan construïts amb el patró de construcció PAC-R, que és un PAC de repetició del passat i, per això, sagrat, intocable, rebut dels déus o dels avantpassats sacralitzats. Han durat milers d'anys i encara són vigents a molts països. Aquestes cultures estan sent invalidades i marginades en gran part per les societats industrials i completament excloses a les societats de coneixement.

Pel que fa a les cultures no teistes, el confucianisme no és pròpiament una cultura teista, encara que parli del déu del cel. Les cultures no teistes són menys nombroses que les teistes; en canvi, els moviments espirituals no teistes són molt forts i de gran extensió. M'estic referint al yoga en les diferents formes, als moviments vedanta-advaita, al buddhisme, al taoisme clàssic. I el més greu de la nova situació és que la societat de coneixement, per la seva estructura, no pot ser teista.

En aquestes societats de coneixement es dóna el reconeixement explícit de la dimensió absoluta del nostre accés a la realitat, però l'espiritualitat no comporta la funció de projecte axiològic col·lectiu (PAC); en no fer-ho, l'espiritualitat és laica, no sagrada, no rebuda, no revelada, construïda comptant amb la saviesa dels mestres del passat. Aquests corrents no obeeixen el Patró R, sinó que treballen amb el Patró C, patró de construcció en tots els seus assumptes.

En el cas de les societats de coneixement, l'espiritualitat haurà de ser inevitablement laica, i els PACs que s'hauran de construir per al bon funcionament d'aquest tipus de societats s'hauran de fer des del Patró C, construïts per nosaltres mateixos, no rebuts de res, ni de ningú.

Tant en els àmbits de les cultures teistes, com en les no teistes, abunden els grans textos que parlen de la dimensió absoluta i de com accedir-hi, individualment i col·lectivament. ¿Com comprendre i compaginar aquestes versions clarament contraposades de les maneres de representar i viure la dimensió absoluta?

A les tradicions teistes la dimensió absoluta i la dimensió relativa apareixen separades i interpretades des de l'epistemologia mítica com dues entitats diferents. Als corrents no teistes, la dimensió absoluta del nostre accés a la realitat no apareix separada de la nostra dimensió relativa a les nostres necessitats. El representen com una sola realitat amb dues dimensions. Per a la representació s'exclou l'epistemologia mítica. Tot i aquestes diferències, les dues tradicions coincideixen en el reconeixement de la dimensió absoluta del que és real.

La figura de Déu del teisme és molt detallada, perquè està inserida en la mitologia pròpia dels PACs agrari-autoritaris i agrari-autoritari-pastorils. Es figura aquesta entitat com un déu totpoderós, savi, bo, jutge de vius i morts, provident, legislador, creador, etc. Tot i totes aquestes qualificacions, s'afirma que és innombrable, inefable, més enllà de totes les nostres capacitats de conceptualització i representació. La dimensió absoluta de les tradicions no teistes no té aquestes concrecions i, és més, es representa com “la no imatge”.

A les societats de coneixement no podem tenir epistemologia mítica, i les nostres construccions de PACs no podran ser construïts des del PAC-religió; no tenim creences i no podem tenir un Déu, hem de viure una espiritualitat laica. Però des d'aquesta espiritualitat no teista es generen trets que s´emparenten amb la concepció teista. Es diu que la dimensió absoluta és com consciència, com ment; que és Brahman, Tao; no sent entitats se'ls assigna un nom. Se'n diu avantpassats, ancestres.

¿Hi ha alguna manera de concebre i viure el no teisme i el teisme a les societats de coneixement que aproximi aquests dos corrents? ¿Hi ha a les societats de coneixement una manera de comprendre i viure el teisme i el no teisme com dues maneres de representar la dimensió absoluta que possibiliti heretar la riquesa de la tradició teista sense abandonar el no teisme?

Si ens atenim al que podem considerar dades i derivades d'aquestes dades:

- els dos corrents reconeixen explícitament la dimensió absoluta,

- tant Déu, com la dimensió absoluta o el misteri dels mons són incognoscibles, innombrables, inefables,

-la dimensió absoluta, el misteri dels mons, és la font de tot el que hi ha,

-tot és creació o forma de la dimensió absoluta, del misteri dels mons,

-l'únic que realment és, és l'Únic, la dimensió absoluta, el misteri dels mons.

D'aquestes que considerem dades o conseqüències de les dades en podem concloure que tots els éssers parlen de la dimensió absoluta, ens diuen eficaçment les maneres de ser del misteri dels mons, de la dimensió absoluta. Tot el que hi ha són formes pures de la dimensió absoluta, sense entitat pròpia, sense individualitat, sense epistemologia mítica. Res no és “altre” d'Això únic, ni Això és “altre” de tot el que hi ha.

La conseqüència és que a la dimensió absoluta, al misteri dels mons, a Això, se'l pot tractar i viure com si fos un Déu, encara que no ho sigui. No és un Déu, perquè no és una entitat, ni una persona, però les realitats i nosaltres mateixos parlen, diem, d'Això. Diuen:

- que és bell, perquè els cels i la terra i tots els que hi habiten són bells;

- que és savi, com la construcció del nostre cervell, els nostres ulls i tots els membres del nostre organisme que són obra de saviesa;

- que és poderós, com la immensitat de poder dels mons immensos, dels mars, de les muntanyes;

-que és un i divers, perquè tots els éssers del nostre món i del cel són una trama una i infinitament diversa;

- que és dolç, com les flors i els ocells;

- que és clement i amant, com la terra que ens envolta;

- que ens nodreix i protegeix de la immensitat de les forces dels mons;

- que és amant com l'amor;

- que és immens i lluminós, com el cel;

- que és diminut, com la vida microscòpica;

- que és ferotge i mans, com el mar;

- que és tendre, com un amant o un nen;

- que té iniciatives, com un humà;

- que és suau i tempestuós, com el vent;

- que, com les roques, és fort, sòlid;

-que és llum i sentir profund, com la ment i el sentir humà.

Tot allò que val la dolça vida i totes les criatures de la terra és Ell, perquè la dimensió absoluta és tot i és única.

Sabem i el vivim no com un Déu, sinó com una dimensió del nostre viure d'això mateix d'aquí, però sabem que res del que hi ha és “altre” de mi mateix, ni el misteri dels mons és “altre” de mi mateix .

Puc viure i tractar tot això com un Déu, però no és un Déu com el van concebre els nostres avantpassats.

Des d'una cultura manifestament no teista, no perdem res de Déu ni del teisme.

Podem viure entre les dues tradicions, sense conflicte, amb facilitat, com si les dues herències fossin les nostres pròpies. Ens podem moure entre l'una i l'altra sense fronteres, però sabent les diferències que van crear les diverses maneres de sobreviure.

Tots els grans textos d'aquestes grans tradicions són nostres, estan oberts i accessibles als que els vulguin estudiar amb interès i veneració.

Tota la saviesa que els humans van acumular a la seva llarga història és la nostra saviesa, si aprenem a llegir-la."

Marià Corbí

Butlletí CETR - abril 2023