Hernández Pijuan 2005 |
"Els déus i els seus representants els ha inventat el pensament; no tenen una realitat factual a la nostra vida quotidiana. Gairebé totes les religions han dit que matar éssers humans és el més gran dels pecats. Molt abans del cristianisme, els hindús deien això, ho deien els buddhistes, i no obstant la gent mata malgrat la seva creença en un déu, o la seva creença en un salvador i coses així; i continua pel camí de la matança humana. ¿Ens canviarà la recompensa del cel o el càstig de l'infern? Això també s'ha ofert a l'home; i també això ha fracassat. Cap imposició externa, ni lleis, ni sistemes aturaran mai la matança de l'home. Cap convicció intel·lectual o romàntica tampoc posarà fi a les guerres. Aquestes acabaran només quan cadascun de nosaltres, com els altres éssers humans, vegem la veritat que mentre segueixi havent-hi divisió en qualsevol de les seves formes, hi ha d'haver conflicte, limitat o ampli, reduït o expansiu, hi ha d'haver lluita, dolor. De manera que hom és responsable, no només envers els seus fills, sinó envers la resta de la humanitat. Llevat que això es comprengui profundament, no de manera verbal o a base d'idees o del mer intel·lecte, sinó que ho sentim a la nostra sang, en la nostra manera de mirar la vida, en les nostres accions, estarem sostenint l'assassinat organitzat que anomenem 'guerra '. La percepció instantània d'això és molt més important que la resposta immediata a un problema que és la conseqüència de milers d'anys en què l'home mata l'home.
El món està malalt, i no hi ha ningú fora que pugui ajudar-nos, excepte un mateix. Hem tingut líders, especialistes, tota mena d'agents externs, incloent-hi Déu –i no han tingut efecte, no han exercit cap influència sobre el nostre estat psicològic. Ells no ens poden guiar. Cap estadista, cap mestre, cap guru, ningú no pot fer que en allò intern siguem forts i supremament sans. Mentre estiguem en desordre, mentre no mantinguem la nostra casa interna en una condició apropiada, en un estat correcte, crearem el profeta extern, i aquest sempre ens portarà per un camí enganyós. La nostra casa està en desordre, i ningú en aquesta terra o al cel pot produir ordre a casa nostra. A menys que hom comprengui per si mateix la naturalesa del desordre, la naturalesa del conflicte, la naturalesa de la divisió, la casa d'un -que és un mateix- sempre romandrà en desordre, estarà en guerra.
No és qüestió de qui té el poder militar més gran. Més aviat és el problema de l'home contra l'home; és l'home qui ha creat les ideologies, i aquestes ideologies que l'home ha creat són les unes contra les altres. Fins que aquestes idees, aquestes ideologies, arribin al final i cada home es torni responsable pels altres éssers humans, no hi podrà haver pau al món."
J. Krishnamurti a El darrer diari, entrada del 31.03.1983
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada