Teologia simbòlica

Rouault 1921

Els humans no "descobreixen" un Déu preexistent, els humans creen Déu. Però aquest Déu creat, aquest Déu símbol, és molt poderós: pot fer-nos sentir estimats i perdonats, pot il·luminar, pot donar esperança, pot transformar els cors. Creure en ell és confiar en aquestes capacitats seves, és obrir-se a ell, és cercar-lo, és posar-se a la seva disposició, és deixar-se acollir pels seus braços. És un Déu omnipotent (el més difícil esdevé possible si comptem amb la referència a ell en el nostre itinerari vital i espiritual), omniscient (és capaç d'entendre qualsevol situació, és capaç de conèixer els racons més profunds i més foscos del cor dels humans) i omnipresent (la natura i la humanitat poden ser vistos en referència a Déu, tot el valuós pot ser llegit com a manifestació divina).

És un Déu que pot ser estimat i pot ser viscut com a amorós i generós, tot i no ser preexistent ni creador. Si l'anomenem preexistent i creador és com a part de les legítimes lloances que li adrecem, fent servir un llenguatge d'exaltació, hímnic, litúrgic, simbòlic; no com a fruit de cap raonament ni de cap constatació objectiva. Li podem demanar que ens ajudi a l'hora de fer el bé i construir un món millor, més just i més bell; la referència a ell serà de gran importància a l'hora de dur a terme aquestes tasques. El podem lloar per manifestar la nostra satisfacció de tenir-lo com el nostre referent central i últim. Li podem donar gràcies per la qualitat que ens aporta el referir-nos a ell, per la funció que juga a les nostres vides.