Referència adient

Rothko 1969

Els textos religiosos són textos redactats fent servir llenguatge simbòlic. Són destil·lats d’experiència humana, concentracions de saviesa. Són excelses construccions humanes, que fan servir la referència a la divinitat per expressar el que volen dir (i que no és fàcil de dir sense aquesta referència). No es tracta de “Déu diu que cal fer això” sinó que l’experiència de la vida porta a veure les coses d'una certa manera que per ser formulada demana un llenguatge adient.

Per què és adient aquesta referència a Déu? Per contrapunt a la referència a nosaltres mateixos. El que ens proposa el text religiós va més enllà del que és espontàniament humà (tot i que podríem dir que és el “veritablement humà”), i llavors cal una referència al que és fora del món, més enllà del món, per donar força a aquest contrapunt. Dir simplement “no nosaltres” té menys força que la referència a Déu, i l’experiència que ens proposa el text religiós és d’una gran força, és “com si vingués de Déu”.