Klee 1930
Com passa també amb el Llibre dels Salms de la Bíblia, aquests textos transmesos de generació en generació sovint tenen distribucions una mica arbitràries. Hem mirat de reordenar el Daodejing de manera que resulti una mica més fàcil de llegir. Aquesta és la segona part, dedicada a La persona sàvia (entre parèntesi, la numeració original en el Daodejing).
II. La persona sàvia
DR II.1 (D 71)
"Saber que no saps,
és un gran assoliment;
no saber i creure's que saps,
és un defecte.
Conèixer els propis defectes
és alliberar-se d'ells.
Per això, la persona sàvia no té defectes:
com que els reconeix, no els pateix."
DR II.2 (D 49)
"La persona sàvia no té interessos propis,
fa seus els interessos de la gent.
És bona amb els bons
i també amb els que no són bons,
i així aconsegueix que aquests esdevinguin bons.
Confia en els sincers
i també en els que no són sincers,
i així aconsegueix que aquests esdevinguin dignes de confiança.
La persona sàvia sembla indecisa
perquè manté una certa distància.
La gent no para de mirar i escoltar,
ella somriu com un infant."
DR II.3 (D 24)
"Qui està de puntetes no és estable.
Qui fa passes molt llargues no pot mantenir el ritme.
Qui s'exhibeix, no llueix.
Qui vol ser algú, no ho aconseguirà.
Qui s'enalteix, no mereix honors.
Qui es vanagloria, no fa res de bo.
Des del punt de vista del Dao,
aquests excessos són com excrescències
i restes d'escombraries que repugnen tothom.
Per això, qui s'uneix al Dao no actua així."
DR II.4 (D 33)
"El qui coneix els altres, és llest;
el qui es coneix a si mateix, és savi.
El qui venç un altre, té força;
el qui es venç a si mateix, té veritable poder.
El qui està content amb el que té, és ric;
el qui manté el seu propòsit, és ferm.
El qui roman fidel a si mateix i accepta la mort,
troba la vida."
DR II.5 (D 56)
"El qui coneix, no parla; el qui parla, no coneix.
No parlis massa, vigila les teves emocions,
tempera la teva agudesa, simplifica els teus problemes,
atenua la teva brillantor, fes-te u amb la pols de la terra;
això s'anomena la meravella de la unitat.
Aquell que està unificat, és més enllà dels amics i els enemics,
més enllà del guany i la pèrdua, més enllà de l'honor i la desgràcia.
Un humà així és gran perquè és més enllà de la grandesa."
DR II.6 (D 81)
"Els mots veraços no són agradables;
els mots agradables no són veraços.
A la persona sàvia no li agrada discutir;
la persona a qui li agrada discutir, no és sàvia.
La persona sàvia no és la que acumula molts coneixements;
acumular molts coneixements no dóna saviesa.
La persona sàvia no acapara;
com més viu per als altres, més plena és la seva vida.
Tot i ser esmolat, el Dao no fereix.
La persona sàvia actua sense competir amb ningú."
DR II.7 (D 8)
"La màxima bondat és com l'aigua.
L'aigua beneficia totes les coses sense lluitar amb elles.
Arriba a llocs que no agraden a ningú.
Per això s'assembla al Dao.
Quan cerquis el teu habitatge, tria amb cura el lloc adient.
Quan conreïs la teva ment, arriba a les fondàries ocultes.
Quan tractis amb els altres, sigues amable i compassiu.
Quan parlis, mesura les teves paraules.
Quan governis, sigues equànime.
Quan administris, sigues eficient.
Quan actuïs, tria el moment oportú.
Si no et baralles amb ningú, no generaràs ressentiment."
DR II.8 (D 78)
"Al món no hi ha res de tan suau i adaptable com l'aigua,
però no hi ha res com ella per erosionar el que és dur i rígid.
Per això ningú pot dominar-la.
L’adaptabilitat pot vèncer la rigidesa,
la suavitat pot vèncer la duresa.
Això ho sap tothom, però ningú gosa posar-ho en pràctica.
Per això la persona sàvia diu:
"Qui assumeix la corrupció d'un país,
mereix ésser el seu dirigent.
Qui assumeix els mals d'un país,
en pot ser el governant."
Sembla paradoxal, però és veritat."
DR II.9 (D 28)
"Coneix la creativitat sense perdre la receptivitat;
així esdevens l'energia de l'univers.
Essent l'energia de l'univers,
la virtut no t'abandona i et torna innocent com un infant.
Acull la llum sense perdre la foscor;
així esdevens un exemple per al món.
Essent un exemple per al món,
la virtut no et trontolla i et torna a la unitat inicial.
Rep honors sense perdre la humilitat;
així esdevens una vall per al món.
Quan ets una vall per al món,
la virtut t'omple i tornes a la senzillesa d'un tronc en brut.
En mans de la persona sàvia el tronc en brut és convertit en eines;
aquestes eines estan al servei de la persona sàvia.
Per això la persona sàvia no destrueix el tronc,
sinó que el converteix en eines útils per al món."
DR II.10 (D 15)
"Els mestres antics eren tan subtils, penetrants i profunds
que no se'ls podia conèixer.
Com que no podien ser coneguts,
només podem mirar de descriure la seva aparença.
Eren vacil·lants, com qui creua un torrent a l'hivern;
cautelosos, com qui veu perills per totes bandes;
discrets, com un convidat;
evanescents, com el gel que es fon;
sense pretensions, com un tros de fusta que no ha estat treballat;
buits, com una vall;
opacs, com l'aigua tèrbola.
Qui pot aclarir l'aigua tèrbola?
Deixeu-la tranquil·la, i s'anirà aclarint.
Qui pot assolir el moviment?
Deixeu que la calma tingui lloc,
i l'acció apareixerà gradualment.
Qui segueix el Dao no anhela l'abundància.
En no estar curull, pot ser humil,
semblar desgastat i inacabat."
DR II.11 (D 46b)
"No hi ha desgràcia més gran que tenir massa desigs.
No hi ha mal més gran que estar insatisfet.
No hi ha vici més gran que ser cobdiciós.
Només qui sap quan ja n'hi ha prou
en tindrà sempre prou."
DR II.12 (D 44)
"Què ens estimem més, la fama o la salut?
La salut o la riquesa?
Què preferim, tenir salut o guanyar fama i riquesa?
Qui s'aferra a les coses, pateix per elles.
Qui acumula moltes coses, té més perill de pèrdua.
Qui sap quan en té prou, mai és avergonyit.
Qui sap mesurar-se, no corre perills
i viurà llargament."
DR II.13 (D 7)
"El cel i la terra tenen una llarga durada.
Poden durar tant
perquè no viuen per a ells mateixos.
Per això poden ser tan fecunds.
De la mateixa manera, la persona sàvia es situa en darrera posició
i així va al davant.
No es preocupa per ella mateixa,
i això la preserva.
La seva manca d'interessos personals
li permet assolir les seves finalitats."
DR II.14 (D 19)
"Deixa de banda la sagacitat, descarta la santedat,
i la gent se'n beneficiarà cent vegades.
Deixa estar el deure, descarta la moralitat,
i la gent serà abnegada i compassiva.
Abandona l'astúcia, descarta el lucre,
i així bandits i lladres desapareixeran.
Però amb aquestes tres normes no n'hi ha prou.
Per això, sigues senzill i íntegre,
redueix el teu egoisme i restringeix els teus desigs."
DR II.15 (D 2)
"Quan algú reconeix la bellesa del que és bell,
alhora defineix allò que és lleig.
Quan algú reconeix la bondat del que és bo,
alhora defineix el que és dolent.
Presència i absència es generen mútuament.
Difícil i fàcil es complementen.
Llarg i curt es delimiten.
Alt i baix es donen suport.
Veu i to harmonitzen.
Davant i darrere se segueixen.
Això porta la persona sàvia a l'acció despresa,
a predicar amb l'exemple.
Deixa que les coses segueixin el seu curs,
nodreix sense interferir.
Produeix sense quedar-se les coses per a ell,
actua sense esperar res a canvi,
obté resultats sense vantar-se'n.
És perquè no se'n vanta
que els resultats l'acompanyen."
DR II.16 (D 22)
"El que és incomplet és completat.
El que és inclinat és redreçat.
El que és buit és omplert.
El que és vell és renovat.
Qui té pocs desigs, els obté;
qui en te molts, es perd.
El senzill i pur és assolit,
el complicat i extens causa confusió.
Per això, la persona sàvia abraça la unitat
i és el model del món.
Sobresurt perquè no s'exhibeix.
És reconeguda perquè no es reafirma.
Mereix honors, perquè no s'exalça.
Mana, perquè no s'imposa.
Ningú la combat, perquè ella no oprimeix ningú.
Diu una antiga dita:
"El que és incomplet, és completat."
Qui pot considerar vanes aquestes paraules?
Tot veritable acompliment hi és referit."
DR II.17 (D 67b)
"Hi ha tres tresors que estimo per damunt de tot:
el primer és la compassió, el segon és la sobrietat, el tercer és la humilitat.
El qui té compassió té realment valentia;
el qui té sobrietat té realment abundància;
el qui té humilitat pot realment tenir poder.
Els humans actuals volen ser valents sense ser compassius,
tenir abundància sense ser sobris,
tenir poder sense ser humils.
Això és fatal.
La compassió porta a la victòria en l'atac i a la fortalesa en la defensa.
Al qui és compassiu, el cel el protegeix."
DR II.18 (D 27)
"Un bon caminant no deixa rastre.
Un bon orador no s'entrebanca ni ofèn.
Un bon comptable no necessita eines de càlcul.
Un bon serraller no fa servir reixes ni cadenats,
i ningú pot obrir el que ha tancat.
Qui lliga bé no fa servir cordes ni nusos,
i ningú pot deslligar el que ha lligat.
Així, la persona sàvia sempre ajuda tothom,
a ningú deixa desemparat.
La persona sàvia sempre salva les coses,
no en deixa cap de banda.
D'això se'n diu "comportar-se amb clarividència".
Per això, l'expert ensenya l'inexpert,
i l'inexpert és la matèria amb la qual treballa l'expert.
Qui no aprecia el seu mestre, qui no estima el seu material,
per coneixements que tingui, equivoca el seu camí.
D'això se'n diu "la subtilesa essencial.""
DR II.19 (D 10)
"Pots mantenir pacífica la teva ment inquieta, en concentració en l'un?
Pots respirar suaument com un infant?
Pots purificar els teus pensaments?
Pots estimar la gent i governar-la, des de la discreció?
Pots obrir i tancar les portes del cel des de la receptivitat?
Pots conèixer-ho tot i entendre-ho sense interferir-hi?
Pots produir coses i fer-les créixer sense apropiar-te d'elles?
Pots actuar sense confiar en la teva pròpia capacitat?
Pots guiar sense dominar?
D'això se'n diu la virtut suprema."
DR II.20 (D 55a)
"Qui assoleix la virtut suprema
és com un nadó.
Abelles, escorpins i escurçons no el piquen,
les feres salvatges no l'ataquen,
les aus rapaces no se l'emporten.
Té tous els ossos i tendres els tendons,
però s'agafa fort.
Ignora la unió dels sexes,
però és ple de vitalitat.
Crida tot el dia però no es queda afònic,
perquè posseeix la plena harmonia.
Conèixer l'harmonia és conèixer l'eternitat,
conèixer l'eternitat és estar il·luminat."
DR II.21 (D 20)
"Deixa't estar d'aprendre les normes de l'etiqueta
i no tindràs preocupacions.
Què t'importa si la gent està d'acord amb tu o no?
Què t'importa si els altres et troben bell o lleig?
Què t'importen les coses que preocupen els altres?
Quines bestieses!
Tothom es distreu i gaudeix
com quan es presencia un gran espectacle,
o com quan hom contempla des d'una terrassa
els jardins a la primavera.
Jo estic inert, sense expressió,
com un nadó que encara no sap somriure.
Com qui no sap a on adreçar-se,
com qui no té llar.
Tothom viu en l'abundància,
jo no tinc res.
Estic boig, oh sí!
Em moc en la confusió.
Tothom és clar i brillant,
jo goso transitar per les tenebres.
Tothom és agut i llest,
jo soc curt de gambals.
Soc com qui va a la deriva en alta mar,
vaig sense un rumb determinat.
Tothom sembla tenir un propòsit,
jo soc un ermità intractable i avorrit.
Jo soc diferent,
soc com un infant joiós de prendre el pit matern."
DR II.22 (D 38)
"La persona de gran virtut ignora la seva virtut,
per això posseeix la virtut.
La persona de poca virtut no oblida la seva virtut,
per això no posseeix la virtut.
La persona de gran virtut no actua per interessos personals,
la persona de poca virtut sí que ho fa.
La persona bona actua sense necessitar motivacions per fer-ho.
La persona justa actua deliberadament.
La persona convencional actua i, si no troba resposta de grat en la gent,
s'arremanga i s'imposa per la força.
Per això es diu: "Perdut el Dao, queda la virtut.
Perduda la virtut, queda la bondat.
Perduda la bondat, queda la justícia.
Perduda la justícia, queda la convenció."
La convenció només és aparença d'honestedat i lleialtat;
en realitat, és origen de desordre i confusió.
Les antigues convencions són només una clofolla del Dao,
i poden portar ara a la ignorància.
Així, la persona sàvia observa el que hi ha al fons
i no l'aparença.
Té en compte el fruit i no la clofolla.
Llença aquesta i es queda aquell."
DR II.23 (D 18)
"Quan es deixa de banda el Dao
apareixen la moralitat i la justícia.
Quan la intel·ligència i la perspicàcia són admirades,
floreix la hipocresia.
Quan no hi ha harmonia familiar,
es parla de "lleialtat a la família" i d'"honorar els pares".
Quan hi ha desordre al país,
s'invoca "la fidelitat del bon súbdit".
Quan el Dao es perd, apareix la falsedat."
DR II.24 (D 29)
"Qui vol dominar el món i fer-lo com ell voldria,
està abocat al fracàs.
El món és tan gran i respectable
que no pot ser dominat.
Qui el domina l'empitjora,
qui el té el perd.
Perquè al món unes coses són al davant, altres al darrere;
algunes escalfen, d'altres refreden;
certes coses són fortes, altres són febles;
de vegades s'estan dretes, de vegades cauen.
Per això la persona sàvia rebutja tot excés,
refusa els extrems i descarta tota extravagància."
DR II.25 (D 70)
"Les meves paraules són fàcils d'entendre
i fàcils de practicar,
però ningú al món les entén
ni les practica.
Les meves paraules tenen un origen ancestral,
les meves accions són apropiades.
Però com que la gent no entén el meu ensenyament,
no em coneixen.
Pocs són els que em segueixen,
els que em fan cas són valuosos.
La persona sàvia amaga sota els seus pobres vestits
pedres precioses en el seu cor."
DR II.26 (D 39)
"En temps antics, moltes coses van assolir la plenitud.
El cel va assolir la plenitud amb la seva claredat;
la terra va assolir la plenitud amb la seva fermesa;
l'esperit va assolir la plenitud amb la seva potència;
la vall va assolir la plenitud amb la seva fertilitat;
els éssers vivents van assolir la plenitud amb la seva reproducció;
els dirigents van assolir la plenitud esdevenint bons governants.
Tots són el que són en virtut de l'assoliment de la plenitud.
Si el cel no fos clar, s'entelaria;
si la terra no fos ferma, s'esfondraria;
si l'esperit no fos potent, s'esvaniria;
si la vall no tingués l'aigua que la fa fèrtil, s'assecaria;
si els éssers vivents no es poguessin reproduir, s'extingirien;
si els dirigents no governessin bé, s'ensorrarien.
Ja que el que és gran fa del que és humil la seva arrel;
el que és a dalt es sosté en el que és a baix.
Per això els dirigents s'anomenen a si mateixos
"el desvalgut", "l'ignorat" i "l'indigne";
saben que depenen del que és humil.
Sense les seves peces, no hi hauria carruatge.
La persona sàvia no vol ser com el jade,
sinó com una pedra qualsevol."
DR II.27 (D 42b)
"Els humans avorreixen la soledat, la pobresa, la indignitat,
però en canvi prínceps i senyors fan servir aquests termes
per referir-se a ells mateixos.
Realment, les coses sovint s'engrandeixen mirant de disminuir-les
i disminueixen mirant d'engrandir-les."
DR II.28 (D 73a)
"El coratge de l'agosarat el porta a la mort,
el coratge del prudent el manté en vida;
un és perjudicat i l'altre beneficiat.
Quan el cel colpeja algú, qui sap per què?
Fins i tot la persona sàvia es desconcerta davant d'això.
Per això el Dao
és saber vèncer sense lluitar,
saber respondre sense paraules,
saber presentar-se sense ser cridat,
saber planificar sense pressa."
DR II.29 (D 63b)
"Escomet les coses difícils mentre encara són fàcils,
enfronta't amb el que és gran mentre encara és petit;
totes les coses difícils comencen essent fàcils,
i totes les coses grans comencen essent petites.
Per això la persona sàvia mai emprèn coses grans
i així és com pot dur a terme grans coses.
El que promet a la lleugera
no acostuma a complir la seva paraula.
El que tot ho troba fàcil
trobarà moltes dificultats.
Per això, la persona sàvia tot ho considera difícil
i acaba no trobant dificultats."
DR II.30 (D 63a)
"Actua sense coaccionar,
implica't sense interferir,
tasta el que no té gust,
considera el petit com a gran,
i el poc com a molt,
respon a les injúries amb amabilitat."
DR II.31 (D 47)
"Sense sortir de casa, es pot conèixer el món.
Sense mirar per la finestra, es poden descobrir els camins del cel.
Com més lluny d'un mateix, menys se sap.
Per això la persona sàvia coneix sense fer cap pas,
entén sense mirar,
assoleix fites sense interferir."
DR II.32 (D 52c)
"Veure el subtil és ser lúcid,
tenir cura del que és feble és ser fort.
Qui fa servir la llum,
es veu a ell mateix
i no obre la seva vida a la calamitat.
D'això se'n diu seguir el Dao etern."
DR II.33 (D 5a)
"El cel i la terra són implacables,
s'ho miren tot com si fossin ninots pel sacrifici.
La persona sàvia és implacable,
tracta la gent com si fossin ninots pel sacrifici."
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada