Mondrian 1936 |
De vegades, la gent diu: "Aquesta persona, és massa bona". La pregunta que sorgeix immediatament és: es pot ser "massa bo"? O "massa compassiu"?
Als "valors valuosos", als valors en el sentit estricte de la paraula, als valors que després d'anàlisi crítica es mostren com a dignes d'orientar el comportament humà, se'ls pot aplicar el qualificatiu "massa"? Crec que no; de cap "veritable valor", de cap "valor valuós" se'n pot dir que se'n té "massa". D'ells, com més, millor...
Què estem assenyalant, doncs, quan fem servir -indegudament- aquestes expressions (massa pacient, massa amable, massa innocent, massa just, massa generós...)?
Potser el que volem dir, mal dit, és que aquella persona no acompanya aquest valor amb altres elements que també fan falta. Potser volem dir, per exemple, que a aquella persona li falta prudència, o lucidesa, o ponderació, o realisme, o capacitat d'anàlisi, o coratge, o vista per evitar que l'enganyin, o equilibri, o claredat, o rotunditat, o seny, o fermesa...
No es tracta, doncs, de tenir massa d'un valor, sinó de tenir poc d'una altra cosa. I si és així, més val dir-ho bé: aquests "massa" aplicats als grans valors fan mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada