Kandinsky 1908 |
A més de tres altres importants diàlegs per al moment present (el que s'estableix entre modernitat i postmodernitat, especialment en els àmbits de l'axiologia i l'art; el que es dóna entre multiculturalitat i interculturalitat, i el vell però vigent diàleg entre il·lustració i liberalisme) seria bo estimular un major diàleg a tres bandes entre ecologisme, humanisme i espiritualisme, tres concepcions complementàries que posen l’accent sobre cada un dels tres elements de la cosmoteandricitat de la que parla Raimon Panikkar.
Tres concepcions que han de parlar per veure millor fins a quin punt s'ajuden i es complementen. Està bé posar accents, sempre que això no vulgui dir oblidar, marginar o anar en contra dels altres dos elements.
I l'ideal és, probablement, subratllar la interrelació entre tots tres i procurar, en la mesura del possible, donar importància simultàniament als tres elements. El món de la natura, viscut intensament des de la sensibilitat, el món de la cultura, viscut intensament des dels valors, i el món de la simbologia espiritual, viscut com a obertura a l'àmbit de la sempre desconcertant i fugissera divinitat.
Són tres dimensions que, treballades simultàniament i sense ignorar les seves especificitats, ens permeten una experiència del món i una visió del món més completes i equilibrades.
Té sentit i valor adoptar un dels tres àmbits com a causa, però val la pena mirar de mantenir en tot moment la referència triangular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada