 |
| Morandi 1960 |
"En totes les arts (visuals, musicals o sonores, literàries, escèniques, o també l’arquitectònica) existeixen moltes diverses maneres d’aconseguir una certa profunditat i saviesa mitjançant les formes i els seus significats, el seu sentit i el seu misteri. Morandi representa en la pintura, com Giacometti en l’escultura i el dibuix, un grau extrem de sublimació mitjançant la reducció, o fins i tot la pobresa, referent als motius representats i també als mitjans d’expressió. A la seva pintura la grandesa no es troba en els temes. La seva obra crida l’atenció perquè pot despertar un estat de serenitat i de contemplació que porta d’una manera molt discreta a allò sublim. Res més lluny del kitsch d’allò espectacular i sensacionalista que aquelles natures mortes de Morandi, les úniques figures del qual són objectes silenciosos: gerres, gots, pots, caixes, bols sense res, flascons diversos, teteres, gerros, ampolles de porcellana blanca, que brillen lleument en la penombra, amb tons esmorteïts, que formen grups tonals de figures que es relacionen entre si d’una manera entre silenciosa i musical.
L’únic que passa en aquells quadres és la presència de la llum en la penombra, de la llum en el seu present, i alguns indicis de calidesa humana en uns colors que sembla que existeixen malgrat la grisor circumdant, neutra i mineral, o gràcies a l’apartament, al silenci de la bona solitud. Sense la pintura, sense l’oli ben plasmat sobre tela, l’obra de Morandi seria irrellevant. La tècnica de l’oli es va inventar per pintar la pell humana, però ell pintava la superfície d’una ampolla amb el mateix amor que un artista del Renaixement la pell d’una dona desitjada."
Juan Bufill a La Vanguardia del 16.05.2022
Recordeu que aquí hi podeu trobar més de 400 obres de Morandi ordenades cronològicament...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada