Rossetti: Cor meu

Dante Gabriel Rossetti 1870

"Cor meu, quan sigui morta

no em cantis cançons tristes,

vora el meu cap no plantis

rosers, xiprers ombrívols;

creixin al meu damunt les herbes verdes

de rou i pluja humides,

i si et plagués recorda'm,

i si et plagués oblida'm.

Ja no veuré les ombres

ni sentiré la pluja,

ni el rossinyol quan canta

i la veu, de tristesa, se li nua;

i somniant al cor d'aquell capvespre

que mai no creix ni minva,

podrà ser que recordi

i podrà ser que oblidi."

Cristina Georgina Rossetti (1830-1894)

(traducció de Marià Manent a "Poesia anglesa i nord-americana", Editorial Alpha, 1955)

Text original ("When I am dead, my dearest", escrit el 1848, publicat el 1862)

"When I am dead, my dearest,

Sing no sad songs for me;

Plant thou no roses at my head,

Nor shady cypress tree:

Be the green grass above me

With showers and dewdrops wet;

And if thou wilt, remember,

And if thou wilt, forget.

I shall not see the shadows,

I shall not feel the rain;

I shall not hear the nightingale

Sing on, as if in pain:

And dreaming through the twilight

That doth not rise nor set,

Haply I may remember,

And haply may forget."

Traducció de Miquel Desclot:

"Amor, quan jo ja sigui morta

no em cantis planys, soliu;

no em plantis roses al capçal

ni un xipreret ombriu:

sigue'm, a sobre, l'herba fresca

de rou i pluja humida;

i si llavors et plau, recorda,

i si així et plau, oblida.

Jo ja no percebré les ombres,

no advertiré el plugim,

no sentiré del rossinyol

aquell lament sublim:

i somiant en el capvespre

que no segueix cap nit,

pot ser, qui sap, que jo recordi,

pot ser que em torni oblit."

Traducció de Rosa Leveroni:

"Quan sigui morta, amor,

no cantis cançons tristes per a mi.

Sobre el meu cap no plantis roses,

ni fosc xiprer mesquí.

Sobre meu fes d’herba verda

rosada i fosa al sol.

I, si tu vols, recorda’m viva

o oblida’m, si tu vols.

Ja no veuré les dolces ombres.

Ploure no sentiré i el rossinyol,

cantant sa pena, ja no l’oiré.

I somniant dins el crepuscle

d’un etern recer

potser el record em faci seva.

Oblidaré potser."