Consens universal

Agnes Martin 1977

"L'evidència disponible no ens proporciona raons greus per dubtar que hi ha un consens humà gairebé universal sobre determinats aspectes del domini material. Tota la humanitat, a través de les seves llengües naturals, mostra la seva adhesió a determinats principis elementals de la lògica i a través dels seus sentits descobreix un món mentalment coherent d'objectes invariants i relacions espacials, patrons de so i de color, permanència i moviment, temps i canvi. Aquest món factual, projectat al domini noètic mitjançant el llenguatge, és gairebé el mateix per a tots nosaltres. Però la universalitat del realisme de sentit comú no es deu a que totes les ments humanes hagin estat genèticament creades de manera idèntica per percebre/comunicar-se per instruments com les càmeres de televisió de control remot enviades a Mart. La nostra ben fonamentada confiança en la realitat de la vida quotidiana deriva de l'experiència corporal sensiomotora de la infantesa, enfortida i portada a la consciència per la interacció lingüística amb altres persones. Si hem de donar algun sentit a la ciència, primer hem d'estar d'acord en que el sol està calent i que la lluna brilla, que les pedres s'enfonsen i la fusta flota, que qui cau d'un arbre es pot trencar els ossos i que qui no menja es morirà de gana. La "ment del salvatge" no està pitjor informada, no està més confosa sobre aquestes matèries que el producte més brillant del Cambridge Natural Sciences Tripos, amb el seu coneixement de la teoria quàntica, de la relativitat i de l'estructura de l'ADN."

John Ziman a Reliable knowledge - An exploration of the grounds for belief in science (1978)