Set anys després

Tàpies 1967

Després de la manifestació de l'11 de setembre de 2012 vaig escriure aquesta nota en aquest blog:

"Estat d'ànim després de la gran manifestació d'avui: satisfacció preocupada.

Simplement el constato, sense ser gaire capaç d'analitzar-lo."

Set anys després, la preocupació ha esdevingut més gran que la satisfacció. No estic content amb el que ha passat a Catalunya aquests set anys. El país em fa mal a l'ànima. No m'hi trobo còmode, de vegades no m'hi reconec, em dol el que jo visc com un trencament, encara que a molts els desagradi l'expressió. I la meva impressió és que ja no viuré prou com per veure aquesta fractura guarida, l'esquinçament recosit. El paisatge hi és, però la societat no avança en la direcció que jo hagués desitjat. Em desorienta no trobar-me ben encaixat al meu país, a casa meva. Sento una gran pena.